Escrito por Pepe Meneu el 27 de enero del 2012 en Pepe MeneuNo se permite comentar sobre esta nota
Fa molt de temps, hi va haver una guerra mundial. En aquella època hi havia un pintor que s`anomenava Leo. Com que estava molt trist perquè la seua família lluitava en la guerra, va dibuixar un colom blanc, que representa la pau. Al cap d`un temps, el colom va prendre vida, i volant per tot el món va anar sembrant la pau mundial. Desprès el colom va tornar al quadre. Dès d`aquell dia, no hi va haver ninguna guerra, si no pau i amistat. I per això, aquell colom representa al pau.
Escrito por Pepe Meneu el 27 de enero del 2012 en Pepe MeneuNo se permite comentar sobre esta nota
Fa molt de temps, a Amèrica, va haver una guerra entre dos països pel petroli. Estaven en guerra des de feia 5 anys. Però un dia, un xic que ja estava fart de la guerra, va anar a parlar amb el general del seu país. No li va fer cas. Després va parlar amb l'altre general però, com era d'esperar, tampoc no li va fer cas.Un dia va decidir fer-se passar per un soldat. Quan va poder entrar, va parlar amb els demés, convencent-los de què deixaren la guerra. Després de pensar-ho molt, van decidir deixar la guerra. Finalment, no va guanyar ningú i, inesperadament, van decidir repartir-se el petroli. A continuació, van signar un acord de Pau entre els dos països per sempre.Mai més va haver guerra per aquella zona.
Text escrit per Guillem Soler. 5è B Botànic Calduch
Escrito por Pepe Meneu el 27 de enero del 2012 en Pepe MeneuNo se permite comentar sobre esta nota
Hi havia una vegada una xiqueta que vivia un lloc que sempre estava en guerra i mai no estava en pau. Un dia van decidir estar en pau, la xiqueta es va alegrar molt, tots els xiquets podien anar al parc sense port i al col·legi ho van celebrar amb una gran festa. Van fer decorats, festival de cançons, van llançar coloms i, des d'aquell dia, tot es millor on viu la xiqueta.
Escrito por Vicent Usó el 27 de enero del 2012 en Vicent UsóNo se permite comentar sobre esta nota
Gandia és un dels llocs que tinc pendent de visitar amb calma. Sempre hi vaig amb alguna raó concreta, fa molt de temps per presentar la Crònica de la devastació, uns anys més tard per participar en unes jornades sobre la llengua literària dels escriptors valencians, demà per participar, amb l'amic Joan Pla, en una taula rodona dins del cicle 'De tu a tu' anomenada 'La realitat que ens envolta: novel·la negra en potència', que organitzen Saforíssims i el Casal Jaume I, amb la col·laboració d'Edicions 96. Anem, tots dos, en condició d'autors de dues novel·les negres, La mà de ningú i Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, en un acte que conduirà l'escriptor Gregori Royo. Demà, doncs, tornaré a ser-hi amb el temps just i renovaré, per enèsima vegada, la promesa de tornar-hi amb calma. De passejar-la. D'admirar-la. Siga com siga, supose que hi seré ben a gust, com sempre que hi he anat. Si rodeu per allà i us ve de gust, ens podrem trobar al carrer de la Dona Teresa, 1, on hi ha el Casal Jaume I. La cita és a les 12 del migdia.
Escrito por Club32 Vila-real el 26 de enero del 2012 en Club32 Vila-realNo se permite comentar sobre esta nota
Conocimos el Maestrazgo en nuestra juventud, y sus municipios tienen tanto encanto y tantas opciones, que pensamos que nuestros niños deben conocerlo también.
El Parque Cultural del Maestrazgo de Teruel se configura alrededor del río Guadalope y sus afluentes, abarcando 6 comarcas con 43 municipios que conforman un amplio territorio con un rico patrimonio cultural con valiosos ejemplos del gótico levantino y de la arquitectura renacentista y barroca, y a la vez con un envidiable patrimonio natural donde se combinan una impresionante geología junto con yacimientos arqueológicos y paleontológicos.
Así con la difusión, conservación y promoción de su patrimonio geológico y paleontológico el Parque Cultural del Maestrazgo ha sido reconocido como GEOPARK por la Unión Europea y por la UNESCO.
Este geoparque comprende una serie de yacimientos y de Puntos de Interés Geológico, de calidad científica y potencial turístico educativo, destacando:
Escrito por Pepe Meneu el 26 de enero del 2012 en Pepe MeneuNo se permite comentar sobre esta nota
Hi havia una vegada un colom que on anava feia que el colom posara la Pau a aquell lloc. Per a reconéixer al colom hem de fixar-nos en el seu bec taronja perquè hi portava sempre una rama d'olivera. La gent li ho agraïa molt perquè en aquest món hi ha molta injustícia i malícia.Però, només els que tenim bon cor net de maldat podem acabar amb això. I és per això que el dia de la Pau fem el signe de el colom amb les mans o portem una rama d'olivera. Un dia, la Pau tornarà al món.
Text escrit per Vanessa Pérez. 5èA Botànic Calduch
