Censura a la censura…

Marzo 9th, 2010


Aquest matí he anat amb el meu amic, i artista, Eloi a la concentració cívica per defensar la llibertat d'expressió i opinió, donar suport al ex-director del MUVIM, Roman de la Calle, i censurar la censura del govern valencià. Més enllà de la censura de l'exposició " Fragments.. l'any de la tempesta" a la Unió de Periodistes Valencians per la diputació de València, consentida per la Generalitat, i adulada per Fabra qui diu que ell no l'hauria censurat sinó que s'hauria desfet desprès del director del MUVIM ( acció comú al caciqusime més ranci), per unes fotografies publicades ja, -per cert-, que em sembla escandalosa, m'agradaria analitzar el rere fons d'aquest símptoma de caire dictatorial.

La manipulació informativa, la manca de llibertat d'expressió i d'opinió, el NO-DO a la televisió pública,la censura a l'art, a la informació i la notícia, el menyspreu més baix cap a l'oposició, l'insult i la investigació de la vida privada dels membres opositors, la presumpta implicació en cassos de corrupció, el caciquisme més absolut, la negació de la cultura valenciana i la unitat de la llengua, i tot des de la supèrbia més despòtica... No, no estem recordant els anys de la dictadura,- que tal volta anyoren- sinó analitzant la política del partit popular valencià que utilitza la majoria absoluta- atorgada pel poble valencià- per fer polítiques autoritàries, populistes, totalitàries... Però, malgrat que s'aferren a la legitimitat que els atorga la ciutadania,la seua manipulació i coacció constant, els deslegitima per qualsevol acció de govern, democràtic. Potser, malauradament, les urnes els tornen a  legitimar per a continuar governant, ordenant i dictant, com li ocorre a Berlusconi però la Història els condemnarà doncs estant escrivint les fulles més fosques des de la dictadura feixista. Per la democràcia al País Valencià!

PERCY JACKSON, UNA JOIA PER A REFERENTS

Marzo 9th, 2010
L´adaptació al cine de la novel.la de Rick Riordan: Percy Jackson i el lladre del llamp, és una joia per als professors de referents clàssics.
Amb els efectes especials que hui en dia es poden utilitzar a l´hora de fer cine, ens trobem amb una pel.licula per a tots els públics, protagonitzada pel jove Percy Jackson, un adolescent aparentment normal que un bon dia descobreix durant que és fill del déu Posidó en persona.
Durant les dues hores que dura la projecció es fa un viatge per la mitologia grega que ens permet veure des dels déus olímpics fins a éssers fantàstics com Medusa, els centaures i d´altres no menys interessants.
En resum una pel.licula molt entretinguda i molt útil per a comentar-la en classe amb els nostres alumnes. No deixeu de vore-la.

INTERESANTE HALLAGO EN LA VILLA DE PATERNA

Marzo 9th, 2010
El periódico Levante se hizo eco el pasado sábado de un hallazgo en las excavaciones que se están realizando en Paterna. La villa romana de esta localidad valenciana, localizada a finales de 2008 en una prospección previa a la construcción de viviendas, es toda una caja de sorpresas a medida que avanza la excavación arqueológica, por los nuevos hallazgos que la convierten en un verdadero tesoro para la ciudad. Si hace meses se dio a conocer que se hallaron dos niños enterrados, los arqueólogos ahora han encontrado dos tumbas colectivas, en una de las cuales se aprecia tres esqueletos articulados con un niño de corta edad abrazado a un adulto, posiblemente, varón.
Para leer más pulsa aquí.

Vintage & Chic, el blog de Leticia Blanco.

Marzo 9th, 2010
Hoy martes 9 de marzo queremos rendir homenaje (y nos quedamos cortos) a nuestra musa del Vintage Leticia Blanco. Ya hace un año que conocemos su blog y para Iroco es un acto casi religioso el visitar día a día este suculento espacio repleto de ecos de diseño que van desde los 40 a los 70 del pasado siglo.  Entre tantas definiciones sobre Vintage me quedo con una muy concreta que cita Leticia, "evocar lo mejor de tiempos pasados, objetos y estilos con origen definido y calidad sobresaliente".
Todo comenzó en abril de 2008 como un espacio en el que recopilar y compartir aquellas imágenes, blogs y webs que le inspiraban. En su blog puedes ver entradas sobre decoración, diseño, fotografía, moda o cualquier cosa que se tercie, como valor añadido también da acceso a un Bazar Vintage & Chic con objetos antiguos y con historia que ella misma pone a nuestra disposición, un espacio que tiene sus estanterías virtuales llenas de piezas vintage, sobre todo de los años 40, 50, 60 y 70.  Solo nos queda decir que visitéis este magnífico universo, aaa.... perdón, la dirección; www.vintageandchicblog.com , bueno, y además como complemento os pasamos también http://yalgoazul.com/ un interesantísimo blog de bodas, si si, de bodas, y es que para Leticia Blanco no quedan rincones sin descubrir!!!
Felicidades Leticia!

Pastís de formatge

Marzo 8th, 2010

L’última vegada que vaig fer tiramisú (no vos he explicat com se fa? Alguna vegada ho faré) a la terrina de mascarpone em va eixir la recepta d’un pastís de formatge. Semblava senzill, així que vaig comprar els ingredients i dissabte vaig fer la prova. Vos ho explique per si voleu intentar-ho.

Necessitareu 125 grams de mantega, 150 de galetes, 150 de sucre, 500 de mascarpone, 250 de formatge fresc, 4 ous, dos cullerades de farina i un poc de vainilla. Ah, se m’oblidava la melmelada de nabius (arándanos)

Començarem fent la base. Cal desfer les galetes, jo vaig utilitzar galetes maria d’una marca blanca. Les vaig trossejar i després amb una mà de morter les vaig acabar de desfer. Després fonem la mantega. Bé, no tota perquè amb una poca haurem d’untar el motllo. Jo no havia fos mai mantega però vaig suposar que com la xocolata s’hauria de fer al bany de maria. Després mesclem les galetes desfetes i la mantega i fem una pasta que estenem per tota la base del motllo pressionant bé (per açò vaig tornar a utilitzar la mà de morter i va quedar bé).

Anem a la segona fase. Batem els ous amb el sucre fins que queda com una crema. Després afegim el mascarpone i el formatge fresc i continuem mesclant. I ja per acabar introduïm la farina i la vainilla (jo no vaig encontrar vainilla al super, així que el meu va ser sense). Tota aquesta mescla la dipositem al motllo sobre la base que havíem fet abans i tot al forn 40 minuts a 180 graus.

Vos he de confessar que jo als 30 minuts de forn no ho vaig veure clar i ja ho vaig traure, però haguera pogut estar un poc més. Abans de servir li fiqueu per damunt la melmelada si vos bé de gust. El resultat bo, però no aconsellable després de menjar paella. És un postre contundent, quasi millor si el mengeu sol per berenar.

Ja veieu que és senzill, si ho proveu ja em contareu el resultat.

TORREHERMOSA Y VILA-REAL SE HERMANAN A TRAVES DE LA SEMANA SANTA

Marzo 8th, 2010
Las Cofradías de la Vera Cruz de Torrehermosa y La Muy Ilustre Cofradía de la Purísima Sangre de Ntro. Sr. Jesucristo y Virgen de la Soledad de Vila-real realizan un acto de hermanamiento. El sábado seis de marzo más de un centenar de personas de Vila-real se desplazaron a la querida localidad zaragozana de Torrehermosa, para celebrar la I Peregrinación Cuaresmal, al pueblo natal de San Pascual


L’ESPILL I LES PEL·LÍCULES DE DONES

Marzo 8th, 2010
Avui tothom es mira en l'espill de Hollywood perquè, glamour i luxes a banda, hi ha hagut una dona triomfadora als Òscars: Kathryn Bigelow, sí, l'ex de James Cameron, el director d'Avatar, per a més morbo...

De tota manera, des d'aquell missògin Espill o Llibre de les Dones de Jaume Roig, encara ens queda molt de camí per fer, a les dones i als hòmens, per evitar mortes a la llar, morts al camp de batalla, maltractes domèstics, discriminacions públiques i privades...

Mentre hi haja discriminació positiva, pel·lícules de dones (no és el cas), i Dies de... això significa que Alícia encara no ha arribat a cap País de les Meravelles, malgrat Tim Burton, malgrat els apologistes i pessebristes del poder.

Potser els humans hem abandonat el canibalisme ritual, però encara queda molt de carnívor potencial disposat a qualsevol tipus de violència: de gènere, bèl·lica (com denuncia Kathryn Bigelow en A terra hostil), política, corporal, verbal:
“Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s’hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria; pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d’hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d’orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l’ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d’hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d’ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l’omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l’aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n’hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.”
Jaume Roig (L'Espill o Llibre de les dones).-

===================================================

DIA 8 DE MARÇ: CALEN MESURES

Marzo 8th, 2010

Maria Gràcia Molés i Garcia ha declarat: “Avui, dia 8 de març, alguns celebren solament el dia de la dona, altres més implicats celebren el dia de la dona treballadora i sempre hi ha veus, poques però n’hi ha, com ara la del BLOC que aprofiten aquesta data per a reivindicar un treball en igualtat també per a la dona”

 


ÈXIT DEL ROCK PENAT A VILA-REAL

Marzo 8th, 2010

Amb el bon resultat del Concurs-Festival Rock Penat hem aconseguit demostrar que la música en valencià està de moda, té un públic i que també pot ser comercial, convertint-se així en una manera molt digna de començar una carrera professional per als autors locals.

 

Valencians singulars

Marzo 8th, 2010
L'any 1968, quan comptava només cinc anys de vida, la Fundació Huguet de Castelló establia el premi Valencià de l'Any, que havia de distingir, en la línia d'actuació de la fundació que va instituir Gaetà Huguet i Segarra, aquelles persones que havien donat mostres d'un compromís ferm amb la dignitat nacional valenciana i havien mantingut una actuació decidida en favor de la recuperació de la llengua dels valencians. Aquell any s'inaugurava el palmarès amb l'empresari i mecenes de Sueca Nicolau Primitiu Gómez Serrano, qui, entre altres, aplegava mèrits com la presidència de Lo Rat Penat, les col·laboracions escrites en publicacions valencianistes, l'autoria de llibres i estudis sobre la Renaixença o Sant Vicent Ferrer i la fundació de l'editorial Sicània. Després d'un parèntesi de tres anys, el seguirien Àngel Sànchez Gozalbo, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Cinc noms fonamentals de la cultura valenciana que encapçalen, amb Gómez Serrano, una llista memorable, que inclou prohoms com Enric Valor, Carles Santos, Alfred Giner Sorolla, Matilde Salvador, Joan Francesc Mira, Vicent Ventura, Arcadi Garcia i Sanz, Miquel Peris i Segarra, Ramon Lapiedra, Germà Colón o entitats com el Patronat del Misteri d'Elx, el Centre Excursionista de Castelló o el poble de Castelló en el setanté aniversari de la signatura de les Normes.
Dins les celebracions de l'Any Gaetà Huguet, l'ajuntament de Castelló i la Fundació Huguet han publicat el llibre “Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l'Any”, un volum del qual ha tingut cura Vicent Pitarch. L'obra consta d'un recull de semblances dels receptors del premi, il·lustrades tant amb fotografies dels personatges com, en alguns casos, del moment de la recepció del guardó. Tot plegat ho encapçala un pròleg, que signa Vicent Pitarch, on es dóna compte dels diferents avatars pels quals ha passat el guardó des del moment en què va ser instituït. En definitiva, un llibre l'amenitat del qual radica tant en el repàs o la coneixença de les biografies dels premiats com en el fet que, la suma de sinopsis, constitueixen per si soles una aproximació a la història del valencianisme cultural. La qual cosa, si més no, confirma el bon criteri que han sabut mantindre els membres de la fundació Huguet a l'hora d'atorgar els guardons.