Estem bojos?
Febrero 26th, 2006(Publicat originàriament a forogroguet el 26 de febrer de 2006)
La meua conversa amb Paul s’està allargant molt. Un tal Max ens va interrompre la tertulia durant un temps. Amés vaig tenir visita a casa, un extrany personatge volia presentar-me un amic seu, un tal Julio. Julio, perdona, primer he de deixar tots els assumptes clars amb Paul i després farem tu i jo unes quantes eixides nocturnes, crec que em pots contar coses molt interessants. Ja ho sé Ferran que tu em vas demanar cita abans, però entendràs que Julio ha vingut de molt lluny només per parlar amb mi, i així i tot l’estic fent esperar.
Sóc quasi abstemi però si no ho fora segur que beuria bon whisky sol, en xicotetes dosis i amb got gran, poc a poc, molt poc a poc. Paul, és un plaer compartir aquesta copa amb tu. Estem bojos Paul? Ja ho sé, no cal que em faces aquesta cara. Bojos? Bojos, perquè? Un poc excèntrics potser, o potser no…
Ell és boig? I ells ho són? Si podia perquè no ho havia de fer, va fer mal ningú? Jo no m’haguera fiat. Perquè? Qui no es fia diuen que no és de fiar. Qui no vulga tenir risc millor que no travesse la porta del carrer. I jo estic boig? I què havia de fer, deixar-los tirats? Quan algu et va a visitar a casa tu no li obres la porta? I si arriba tot xop no li ofereixes una tovallola per eixugar-se? Doncs jo, què podia fer? No podia fer menys.
Max Aub Mohrenwitz, nació a las doce del mediodía el 2 de junio de 1903, en la calle cité Trévise, 3 en París.[…] http://www.maxaub.org/
[…]Aub (1903-1972), sofisticado judío republicano, narrador, prosista lírico, cuentista imaginativo, dramaturgo y poeta ocasional[…] http://www.matices.de/19/19kaub.htm
XX PREMIO INTERNACIONAL DE CUENTOS “MAX AUB” 2006 En la XX ja no podeu, però animeu-vos per la XXI (potser ho hauria de dir en castellà) Traduzco?
Max només és un conegut polític, vull dir que és conegut per part de la meua nòvia. És curiós ajudar en la labor d’un mort desinteressadament, jo només vaig ajudar al que ajudava…
A qui se li acudeix? Tots deien que hui plouria i ho han encertat. A les 6 m’he despertat per la pluja i he pensat que no eixiriem. Tot i això ens hem presentat i pareixia que només teniem dubtes nosaltres, així que hem iniciat la marxa. De Costur a Vilafamés. Hem passat pel Covartxos, hem travessat la rambla i hem esmorzat a la font de la Penella. D’allí a Vilafamés aigua i més aigua. En ma vida he desitjat arribar tant a un lloc, l’impermeable protegia el cos, però les cames… En arribar erem els únics que no duiem roba per canviar-nos, tot i així no ens n’ha faltat de roba. Veritat que no estaven bojos per oferir-nos la seua roba? I per eixir a caminar?
Estem bojos? O potser no?