(Publicat originàriament a forogroguet el 30 de maig de 2006)
Pegueu-li una ullada i em comenteu. Alguna cosa més que un blog. Escrita amb moltes més que no dues mans. Té un no sé qué que atrau. L’he redescoberta fa poc i la veritat és que ha millorat molt des que me la van presentar el primer dia. Espere que a l’autor no li moleste aquesta modesta publicitat.
(Publicat originàriament a forogroguet el 30 de maig de 2006)
Que vaja per davant que no no tinc cap sol·lució, al menys cap sol·lució ràpida, al tema de la immigració. El que sí que tinc són moltes preguntes.
Tenim un problema, això pareix evident, no podem controlar els fluxes migratoris que ens arriben. Arriba més gent de la que podem assimilar amb normalitat. Aleshores algú diu, hem de tancar fronteres, no hem de deixar que entren. I això com es fa? Tancar la frontera de Ceuta és més o menys fàcil, però com ho fas quan la majoria de les teues fronteres són marítimes? A terra fiques una tanca i no passa ningú però i a la mar? L’única cosa que podem fer és intentar detectar les barques que arriben. I aleshores què fem? Afonem les barques? Les fem tornar cap enrere sabent que això suposa una mort quasi segura? Ens fiquem a patrullar els ports d’eixida enviant les nostres forces de seguretat a territoris on no tenen jurisdicció? O els arrepleguem?
I si els arrepleguem què fem? Està clar, els tornem. I on els tornem? Supose que serà més o menys fàcil saber d’on han eixit les embarcacions, els tornem allí? A països que no són els seus en molts dels casos i amb règims de dubtosa o nula democràcia? Després no siguem hipòcrites i no ens fem creus quan ens diguen que han estat abandonats a la seua sort al mig del desert. O els tornem al seu propi país? La majoria no du documentació i no ens diran d’on són (per una raó molt simple, no volen tornar), com endevinem aleshores quin és el seu país? Ens els quedem?
Però no ens enganyem, el percentatge dels que arriben per mar en condicions límits és ben xicotet. La majoria ens arriben per avió o des de la frontera amb França. Ara sí que és fàcil, no els deixem entrar i en pau. A qui no deixem entrar? A qui no tinga contracte de treball? I si una persona diu que és turista du 600 euros a la butxaca i bitllet d’anada i tornada, la deixem entrar? És això una garantia de que no ve a quedar-se? No oblidem que som un país cada vegada més depenent del turisme i tornar a gent cap a casa que potser sí ve a fer tursme no seria una bona publicitat. Fem més restrictius els controls només a certes nacionalitats?
I una vegada dins? Tornem cap a sa casa els que no tinguen els papers en regla. Els que cuiden els nostres avis també? Els que treballen a l’agricultura també? Els que treballen a la construcció també? No, els que tenen feina no. I què fem amb els que tenen feina? Els regularitzem? I no suposarà això un efecte de crida que farà que en vinguen més? No, no els donem papers. Aleshores els tenim treballant sense contracte, sense seguretat social? Amb un sou més baix que els espanyols? Això volem? Fer com que no estan? Crear una subclasse, crear marginació, crear conflicte social, crear inadaptació?
Si algú té la resposta a estes preguntes no cal que me les done a mi, per favor, que es fique en contacte amb que puga posar-ho en pràctica. Les coses no són tan fàcils com alguns volen fer creure.
El Consell Comarcal del BLOC de la Plana Baixa, celebrat el passat divendres a la ciutat de Nules, aprova per majoria comunicar a la direcció nacional del BLOC la seua predisposició a iniciar contactes amb les altres forces polítiques de lesquerra, el nacionalisme i per la sostenibilitat del País Valencià, amb la finalitat de configurar una plataforma electoral comuna per a les eleccions a les Corts Valencianes de lany 2007.Publicat originàriament a forogroguet el 21 de maig de 2006
Vull creure
en un oblit etern
de nits de secà mar endins,
amb barca vella i sense vela,
ni timó ni vent;
sols la força de les ones
que m’empenye lluny,
lluny,
ben lluny…
cap als capvespres
de color taronja,
allà on s’uneixen
tots els déus blaus
del cel i del fons marí:
molt lluny,
………………..ben lluny,
………………………………….més lluny…
Vull ser
a la part d’endins dels teus ulls,
beure de les teues llàgrimes sense nèixer.
Llit que arreplega el teu cos,
llençols que l’acaronen,
inconscient,
oblidat,
meu.
Suor que viatja pel teu coll infinit,
abric,
badall,
teu.
Ser tu,
amb tu,
prop, ben prop, més prop…
Açò només pretén ser un xicotet homenatge a un conegut-desconegut que en un moment donat ens va obrir la seua casa i amés em va regalar un poemari amb sabor a llavis blancs i clavillats. He aprofitat part d’un poema seu (Dolcíssims vaixells vers l’horitzó) per escriure una ràpida i modesta rèplica que espere que no desmeresca massa el seu treball (i si ho fa al menys que compte la intenció).
La primera part, la que acaba més lluny… és part del poemari Pinzellades de blau de Carles Renau i Bort.
(Publicat originàriament a forogroguet el 7 de maig de 2006)
Algú ja m’estava reclamant açò :carcajada: , tranquilitat que tot arriba.
Bé, els dies de Pasqua i amb la millor companyia vaig estar uns dies per terres navarreses amb escapadeta a Sant Sebastià inclosa.
Dijous sant, després de quasi fer cap a Madrid (a veure si senyalitzen millor les coses per Saragossa :cussing: ) vam arribar després de dinar i amb tranquilitat a Pamplona. Molta tranquilitat per allí, es veu que tots els pamplonesos estaven fora. La volta de rigor per la ciutat intentant encontrar l’hotel :cuñao: i després a passejar una estona. La primera cosa que em va impressionar van ser el jardins 
, quasi com els d’ací 
. Vos deixe unes fotos del parc de la ciudadela (amb gent jugant a futbol), la taconera (amb els animalets) i una altra vista de la ciudadela.
Ací el riu Arga al seu pas per Pamplona vist des del parc de la taconera.
El casc antic de la ciutat està ple de tasquetes on prendre pinxos i si vols també pots anar a la plaça del Castillo i prendre alguna cosa al café Iruña, lloc que diuen que freqüentava Hemingway mentre va viure a Pamplona. Este és el café Iruña.
Navarra té valls impressionants i boscos magnífics com la selva de Irate, però nosaltres anàvem més pel tema monumental, això ho deixarem per una altra vegada. Divendres ens vam enfilar per la carretera que du a Jaca i vam fer cap al monestir de Leyre. Vos deixe una foto general, la cripta i la porta de l’esglèsia.
D’allí vam anar a Javier. En este castellet va nèixer San Francisco Javier i enguany era el 500 aniversari del seu naixement i any jubilar (fa uns anys també vam anar a Caravaca de la Cruz a Múrcia i també era any jubilar, ja dec tenir mig cel guanyat). San Francisco Javier era fill dels senyors, no era un pobre precisament, i se’n va anar a convertir infidels allà per la Xina i el Japó, supose que tindria facilitat d’idiomes per convèncer aquella gent.
Se’ns fa hora de dinar i com sempre ves mira on encontres un lloc el divendres sant si ja són més de les dos… :no:, no aprendrem mai… Total que entrem a Sangüesa que no teniem pensat anar i vam encontrar també extraordinàries construccions. Ací teniu les fotos d’un palau i una esglèsia. Per cert, vam dinar l’últim mini-bocata que quedava a un bar i unes olivetes 
Per la vesprada Olite, tota la ciutat és un monument. El castell-palau (reconstruït) dels reis de Navarra és impressionant. També hi ha una foto de l’esglèsia contígua.
Dissabe, Sant Sebastià. Sense paraules. Em pareix que amb les fotos hi ha més que suvicient.
Diverses vistes de la conxa. 1 Pel matí des del palau de Miramar. 2 Palau de Miramar des del monte Urgull. 3 Vista general de la conxa des del monte Igeldo.
1. Catedral de Sant Sebastià. 2 Plaça al casc antic. 3 Esglèsia al casc antic. 4 Ria (desembocadura del riu Urumea) i Kursaal (palau de congresos) des del castell de la Mota (monte Urgull).
Diumenge ens vam dirigir a Estella. Ciutat plena d’història. Mira si som matiners que quan vam arribar encara no havien obert l’oficina de turisme.
1 Riu Ega. 2 Porta de l’esglèsia de San Miguel. 3 Pont de la Càrcel i esglèsia de San Miguel al fons. 4 Esglèsia del Santo Sepulcro. 5 Claustre romànic de l’esglèsia de San Pedro de la Rúa.
Ja que estàvem prop ens vam arrimar al monestir d’Irache (ho sent però la foto bona no la puc ficar per seguir amb el costum de no mostrar fotos meues ni de la meua nòvia :bleh: ) Vos deixe un detall del claustre renaixentista i els absis de l’esglèsia.
Dinar a Puente la Reina. El més destacable, el pont romànic sobre el riu Arga que dona nom al poble.
I una ermiteta sorprenent que no ens podiem perdre, Santa Maria de Eunate. Planta octogonal, probablement obra dels templaris.
La majoria dels llocs que hem visitat formen part del Camino de Santiago. Així que si algú s’anima a fer este tram del camí segur que trobarà molt del que ací es pot veure (Santa María de Eunate, Puente la Reyna, Sangüesa …)
I per finalitzar l’eixida i l’arribada de l’encierro, amb la capella del sant inclosa perquè pugueu cantar allò de: A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón, nos guíe en el encierro dándonos su bendición
No cal dir que nosaltres vam fer tot el recorregut de l’encierro, encara que sense bous i sense còrrer.
Espere que vos agrade i que algú s’anime a penjar fotos de les seues vacances. Van ser uns dies meravellosos.