Archivos en el mes de Mayo del 2006
La paella dels companys del Grau de Castelló (1)
Mayo 7th, 2006Senderisme del SME Benafigos-Culla-Benassal
Mayo 5th, 2006(Publicat originàriament a forogroguet el 5 de maig de 2006)
La devia. Ja fa quasi un mes de l’eixida i encara no havia escrit res. El que passa és que ara ja no recorde alguns noms dels llocs per on vam passar…
El passat 9 d’abril vam fer l’última eixida, per ara, de senderisme del SME. La cosa anava des de Benafigos fins Benassal passant per Culla. Ja ens van avisar, no apta per a no iniciats.
No havia estat mai jo a Benafigos, ara ja no ho puc dir. És un poble que no vos l’encontrareu de casualitat, has d’anar aposta. Com tots els pobles té el seu encant i els seus bars poc avesats a rebre tanta gent, els cafés es van fer de rogar (sort que jo no en prenc)
Només eixir del poble ja vam veure el que ens esperava. Haviem de baixar fins l’infern per tornar a pujar al cel. De Benafigos fins el riu Monlleó la baixada és llarga encara que no dificultosa, però després la pujada…
Al poc de començar la baixada vam encontrar una font i una ermita, però ja sóc incapaç de recordar el nom.
Algú es preguntarà. Com vau creuar el riu? Duieu alguna espècie de barca? Hi havia algun pont? Ací teniu la resposta…
Després de caminar una estona pel llit del riu va començar la pujada llarga i empinada. Pareixia que no s’acabava mai. Els voltors que primer volaven lluny sobre els nostres caps després volaven sota els nostres peus (i açò no és cap exageració, és totalment real). Ací un parell de fotos del paissatge impressionant que es veia quan ens pensàvem que ja estavem quasi dalt del tot.
Encara vam haver de pujar un poc més, que després del que ja duiem a les cames ens va parèixer un suplici. Per fi vam arribar a uns masos o una senyal ens indicava que ja estàvem prop de Culla. El que no m’explique jo és com poden dir que hi ha una distància de 29 minuts a peu 
, amb tata exactitut. De totes formes a mi sempre em costa més del que diu.
I per fi vam veure Culla. Allí vam dinar més tard del que és habitual.
De Culla a Benassal és un tram fàcil (si només fas això, clar). I com les vistes tampoc eren molt espectaculars i a mi no em quedaven forces ni per treure la càmera de la funda, no tinc més fotos.
La sort que vam tenir és que no va fer calor.
Les fotos es poden veure a l’entrada originària o punxant ací
Ja el maig ha arribat
Mayo 1st, 2006
Quan em vaig plantejar ser “bloggejador” pensava remetre setmanalment una participació. Observe que no ha pogut ser. Em autodisculpe, si serveix per a alguna cosa i reinicie avuí la meva actuació. De totes maneres, escrivint de futbol i de les vacances de Pasqua, no crec descobrir res de nou. Gràcies a l'entorn del futbol i al modest, però ambiciós, Román Riquelme per oferir-nos la repetida il·lusió per escalar en la difusió de la nostra ciutat. Com sempre, el temps, jutge infalible, ens donarà la dimensió de l'obra realitzada. Gràcies de nou.
He estat de vacances en les terres de la meva estupenda senyora. Viatgarem d'Oslo a Hèlsinki i com m'havia confós de ciutat, varem passar per Copenhaguen per a saludar a la coneguda sireneta. Per als mediterranis, veure un port de mar congelat, concretament el de la capital finlandesa és una novetat. Em va agradar Copenhaguen pels seus edificis i activitat. Tornarem amb el fill per a sofrir en el Tívoli. No varem passar per Londres per a veure l'Arsenal-Vila-real perquè he de cuidar el cor d'emocions i sempre tinc por deixar en ridícul el nom de la ciutat, encara que aquest no va ser el cas.
Ja al maig, preparant la paella amb els meus ex-companys en el Grau de Castelló la setmana que ve i Sant Pasqual després.
I al juny,... reincorporació a la Seguretat Social .... Ja parlarem ! ! ! ...
He estat de vacances en les terres de la meva estupenda senyora. Viatgarem d'Oslo a Hèlsinki i com m'havia confós de ciutat, varem passar per Copenhaguen per a saludar a la coneguda sireneta. Per als mediterranis, veure un port de mar congelat, concretament el de la capital finlandesa és una novetat. Em va agradar Copenhaguen pels seus edificis i activitat. Tornarem amb el fill per a sofrir en el Tívoli. No varem passar per Londres per a veure l'Arsenal-Vila-real perquè he de cuidar el cor d'emocions i sempre tinc por deixar en ridícul el nom de la ciutat, encara que aquest no va ser el cas.
Ja al maig, preparant la paella amb els meus ex-companys en el Grau de Castelló la setmana que ve i Sant Pasqual després.
I al juny,... reincorporació a la Seguretat Social .... Ja parlarem ! ! ! ...