Blogs vila-realencs

El jazz, el folk i un estil particular, es fusionen en aquest trio de nova formació composat pel valencià Paco Bernal a la bateria, colaborador en grups com L'Ham de Foc, Ramón Cardo & Joan Soler o Sedajazz entre altres; i els vila-realencs Darío Díaz al baix (La Caja Negra, Tsunami Project o Latin Groove) i el teclista Vicent Colonques (Mi sobrino y su combo flamenco, Nonsense, Castelló Dixieland Band...)



Per veurels en directe:



El dijous 7 de desembre a partir de les 23:30 s'estrenaran a la ciutat de Vila-real.

Paco Bernal

Darío Diaz

Fotos de Victoria Adam

El Bloc ha presentat el ple municipal una moció demanant que l'administració central de l'estat faça ús del valencià en la nostra comunitat.


Podeu llegir la moció completa ací.

La moció demana:

1.- L’Ajuntament de Vila-real comunicarà a la Subdelegació del Govern Central de l’Estat a Castelló, d’acord amb les funcions que aquesta té assignades, la importància del fet que el Govern Central de l’Estat faça ús del valencià en les sues actuacions al territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, en compliment d’allò que marquen les lleis.

2.- L’Ajuntament de Vila-real comunicarà a la Subdelegació del Govern Central de l’Estat a Castelló, la importància de fer servir el valencià en la retolació exterior i interior de les seues pròpies instal·lacions, d’acord amb allò que expressen les lleis.

(Publicat originàriament a forogroguet el 18 de novembre de 2006)

Ahir vaig tornar a teatre, els que no aneu no sabeu el que vos esteu perdent.

La meua nòvia em comentava que ella ja havia vist Sergi López ací en una obra desbaratada que tenia alguna referència al rey Lear de Shakespeare. Jo també la recorde però no recordava que aquell fora Sergi López. El seu company en aquella obra segons em va dir un amic és un actor que ara fa humor al costat de Buenafuente, el que imita al rei. No sé, jo no tinc tanta memòria.

Ahir Sergi López es va guanyar el sou i ben guanyat, més d’hora i mitja ell sol dalt de l’escenari sense parar i a un ritme alt. Realment impressionant, i és de destacar la naturalitat amb què actuava.

Sobre la història, doncs no sé com contar-la, és un poc difícil de definir. Diversos personatges coincideixen a l’hora en casa de l’amant comú de tots ells i a partir d’ahí comencen a plantejar-se els trets que ens igualen a les persones i els trets que ens distingeixen. Som tots iguals o som tots diferents? Som tots diferents al mateix temps que iguals? Es tracten també alguns tipus de caràcters com el conformista, el tímid que en canvi és la persona més agosarada quan s’amaga darrere d’una disfressa…

Potser la part que va just abans del final de l’obra es fa ja un poquet pesada però en general va ser un gran espectacle i l’auditori estava gairebé ple. Si teniu oportunitat de veure-ho no vos ho perdeu.

MARIA GRÀCIA MOLÉS I GARCIA, REGIDORA - PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC, atenent el que disposa l’art. 97 del ROFJ (RD 2568/1986), presenta les següents esmenes relatives a l’Esborrany del “Consorci Televisió Digital Local de Castelló”:

1.- QUANT A LA CONSTITUCIÓ I LA DENOMINACIÓ (Esmena de modificació)

Una qüestió tan important com ara la denominació d’una entitat de dret públic no pot restar fora de l’articulat, tal i com ara es fa; atés que la denominació es resol mitjançant el títol de l’esborrany. La denominació “Consorcio Televisión Digital Local de Castellón / Consorci Televisió Digital Local de Castelló” indueix clarament a la confusió amb el municipi de Castelló de la Plana.

El BLOC alerta sobre l’eliminació del debat al voltant de la creació de la Televisió Digital Pública de la Plana: “Tot s’ha fet a corre-cuita i d’amagat”

El Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local (Reial Decret 439/2004, de 12 de març) determina una zona de servei per a la TDT local que afecta el municipi de Vila-real. Aquesta zona de servei (TL01CS) rep la denominació “Castelló” (Aquest nom és independent del que faça servir la televisió, com ara a Madrid TL09M – Pozuelo de Alarcón, el nom del consorci és “Madrid-Noroeste”), fent servir el canal múltiple 50. L’àmbit geogràfic és el dels termes de Castelló, Vila-real, Borriana, Onda, Almassora, Benicàssim, Nules, l’Alcora, Betxí, Torreblanca, Orpesa, Borriol i Cabanes.

(Publicat originàriament a forogroguet el 5 de novembre de 2006)

Hui m’ha passat una cosa que li pot passar a qualsevol conductor, m’he despistat i he calculat mal les distàncies i he trencat l’intermitent d’un cotxe que ja estava aparcat. He fet jo més mal al meu cotxe del que li he fet a l’altre, jo he afonat la porta de darrere de la dreta del meu cotxe. Com hauria de ser lògic he anat a buscar el propietari de l’altre vehicle li he explicat el que ha passat i he omplit un part amistós d’accidents.

La meua sorpresa ha estat que el propietari de l’altre vehicle, el qual estava dormint i l’he despertat per a donar-li la notícia, no estava enfadat sinó tot el contrari, s’ha mostrat agraït perquè l’he anat a buscar per a sol·lucionar el problema. I això m’ha fet reflexionar.

Ara resulta que el normal és fer el mal i no dir res. I qui és el responsable de tot açò? Doncs les companyies d’assegurances amb el sistema de bonus/malus. Ens venen que així pagarà menys qui menys accidents provoque. Fals, totalment fals, perquè el que provoquen és que no es declaren els accidents, això és el que volen exactament. Sabeu quants punts em lleven pel que m’ha passat hui? 3 I sabeu quants anys he d’estar sense tenir accidents per recuperar estos 3 punts? 3 Absolutament increïble. I el que més m’indigna és que quan estàs declarant l’accident t’avisen de que vas a perdre els punts però no són capaços de dir-te en el rebut de l’assegurança en quin nivell de bonificació estàs, has d’anar a ells i preguntar-ho i no t’ho diuen facilment.

Crec que és necessari un canvi de legislació en aquest tema, no podem seguir tenint un sistema que provoque l’actuació poc ètica dels conductors.

(Publicat originàriament a forogroguet el 5 de novembre de 2006)

Primer dia: irreverència

No pensava anar. Entre setmana si no és una cosa molt especial se’m fa costa amunt anar a cap lloc per la nit, al dia següent s’ha de matinar i anar a treballar, tot això que ja sabeu. Però un bon amic tenia invitacions per a la inauguració dijous del cicle de teatre Reclam que enguany es feia a Vila-real i al final ens vam decidir a anar.

No va passar res que indicara que era la inauguració, ni un discurset mínim ni un acte de presentació, tan sols la presència del Rector de la UJI, del Regidor de Cultura de Vila-real i alguna personalitat més que no vaig conèixer. Un poc pobre, no?

Poca gent, no arriba a mitja entrada (no sé quants d’ells de pagament) però més de la que jo m’esperava. Es tractava d’una obra de titelles, Apariciones de la companyia Espejo Negro que ja s’anunciava com a provocadora i irreverent. Jo si no recorde malament ja havia vist un espectacle d’aquesta companyia en el Festival de Teatre de Carrer de l’any passat que no em va desagradar.

Potser m’estic fent conservador. ja ho diuen que la gent quan es va fent gran va tornant-se conservadora, però algunes coses de les que vam veure no em van fer ni miqueta de gràcia, em van parèixer fora de lloc. Com a espectacle visual molt bé, és de destacar la diversitat de tècniques de titelles que van utilitzar i l’agilitat dels actors. A mi, que no soc un expert, em va parèixer que dominaven molt bé la tècnica. En quant al contingut em va parèixer molt pobre, un humor groller i fàcil, caient en els tòpics del que es pot burlar un còmic “progre”. En definitiva sexualitat, religió i política tot mesclat. Com a exemple, va ser molt ovacionat el fragment on una monja que tenia per ulls uns testicles i per nas un penis feia utilitzar un crucifix com a pistola i matava el colom de la pau. Sí, la radicalitat religiosa utilitza els seus símbols contra la pau, però a mi no em va parèixer de massa bon gust i inclús ofensiu.

A mi l’obra en general em va fer riure molt poc.

Segon dia: poesia

Divendres sí, ja teníem pensat anar a Borriana a veure la companya Bambalina amb l’obra El cel dins una estança. No havia estat mai al teatre Payà i la veritat és que es tracta d’un espai molt interessant.

Els actors principals eren Carme Juan (germana de la coneguda Gemma Juan) i Sergio Caballero (conegut germà del meu amic Gonzalo Caballero). L’obra em va sorprendre gratament pel seu contingut, pel muntatge, per l’escenografia i pel saber fer dels dos actors principals (no de l’actriu secundària que em va parèixer desastrosa). Un d’aquells dies en què ixes de l’espectacle com si caminares sobre els núvols.

Tot comença amb un xic que busca pis i una treballadora d’una immobiliària que li’l mostra. A partir d’ahí comença una relació d’amor que no se sap ben bé si ja ha acabat abans d’iniciar-se o encara no s’ha iniciat quan ja ha finalitzat. Una mescla d’imaginació i realitat on els personatges dialoguen amb els seus somnis. Una història d’amor que s’inicia del no res i es trenca per no res. Dos personatges desitjosos de reprendre la relació però que al mateix temps que sofreixen per no estar amb l’altre ja han iniciat una nova relació que els allunya definitivament. Tot açò en un ambient de colors suaus i amb titelles que com un altre jo actuen per l’escenari complementant i fent més clars els sentiments.

Un plaer per als sentits.