Blogs vila-realencs

(Publicat originàriament a forogroguet el 29 de març de 2007)

Dissabte vaig tornar a teatre, els XIII presentaven Carmín de Doble Filo, tres obretes de Max Aub sobre efectes col·laterals de les guerres ambientades en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial.

L’entrada era gratuïta i jo diria que no va arribar a tres quarts de l’aforament cobert. L’altra setmana em pareix que vaig sobreestimar el poder de convocatòria dels XIII, encara que també s’ha de dir que no actuava la gent de tota la vida, sinó que ho feien els més joves, i que no es tractava de sainets sinó d’obres dramàtiques.

En la primera obreta un grup de recluses republicanes discuteixen sobre la identitat de la persona que les ha delatades, a la culpable involuntària se la indueix a cometre suïcidi per tal d’evitar més delacions. En la segona una parella d’amants resulten ser un soldat nazi i una xica jueva, ella l’enganya i al final li ho descobreix per fer-li veure la irracionalitat del pensament nazi. A l’última un exiliat requereix els serveis d’una prostituta que resulta ser la dona amb qui es va casar i que va perdre tot seguit per qüestions polítiques, ell manté els seus ideals però ella l’únic ideal que li queda és el de la supervivència.

En quant a la interpretació, doncs els tics habituals del teatre aficionat, els actors no viuen el personatge sinó que l’interpreten, no actuen amb la normalitat que requeriria la situació escenificada i parlen amb una entonació teatral acompanyada d’excessiva gesticulació i moviments de les mans. Dins de tot això cal salvar l’actor de l’última de les obres presentades que estava molt per sobre del nivell dels seus companys.

Donar l’enhorabona als XIII, no sabia que tenien una pedrera tan gran de gent jove. Espere que la meua crítica a l’actuació no ofenga ningú ni lleve ànims als aficionats (això suposant que algú ho llegira), tot el contrari qui vulga aspirar a més sap que s’ha d’esforçar i els altres que continuen igual que els aficionats també tenen dret a fer teatre.  :thumbsup:

Dissabte vaig tornar a teatre, els XIII presentaven Carmín de Doble Filo, tres obretes de Max Aub sobre efectes col·laterals de les guerres ambientades en la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial.

L'entrada era gratuïta i jo diria que no va arribar a tres quarts de l'aforament cobert. L'altra setmana em pareix que vaig sobreestimar el poder de convocatòria dels XIII, encara que també s'ha de dir que no actuava la gent de tota la vida, sinó que ho feien els més joves, i que no es tractava de sainets sinó d'obres dramàtiques.

En la primera obreta un grup de recluses republicanes discuteixen sobre la identitat de la persona que les ha delatades, a la culpable involuntària se la indueix a cometre suïcidi per tal d'evitar més delacions. En la segona una parella d'amants resulten ser un soldat nazi i una xica jueva, ella l'enganya i al final li ho descobreix per fer-li veure la irracionalitat del pensament nazi. A l'última un exiliat requereix els serveis d'una prostituta que resulta ser la dona amb qui es va casar i que va perdre tot seguit per qüestions polítiques, ell manté els seus ideals però ella l'únic ideal que li queda és el de la supervivència.

En quant a la interpretació, doncs els tics habituals del teatre aficionat, els actors no viuen el personatge sinó que l'interpreten, no actuen amb la normalitat que requeriria la situació escenificada i parlen amb una entonació teatral acompanyada d'excessiva gesticulació i moviments de les mans. Dins de tot això cal salvar l'actor de l'última de les obres presentades que estava molt per sobre del nivell dels seus companys.

Donar l'enhorabona als XIII, no sabia que tenien una pedrera tan gran de gent jove. Espere que la meua crítica a l'actuació no ofenga ningú ni lleve ànims als aficionats (això suposant que algú ho llegira), tot el contrari qui vulga aspirar a més sap que s'ha d'esforçar i els altres que continuen igual que els aficionats també tenen dret a fer teatre.