Blogs vila-realencs

No me deja de sorprender el último Insituto que entró en funcionamiento en Vila-real. Se trata del Broch i Llop, bajo cuya dirección hay una castellonera a la que parece que las gentes de COPE no le caemos nada bien. Que pena.

La pasada semana tuve la oportunidad de entrevistar en el programa especial que realizamos desde la Fira del Llibre a las cinco alumnas y el profesor que han publicado un trabajo estadistico-social-didáctico sobre las causas de las diferencias entre hombre y mujer que contribuyen a la marginación y puede provocar violencia de género, y que ha conseguido un grandísimo premio nacional. Y todo, en el tercer curso de história del centro. Son una pasada. Además el profesor me contaba que hay otros trabajos de investigación abiertos que nos sorprenderán todavía más. Seguro que así será. A mí lo que me sorprende gratamente, es que desde un Instituto de Secundaria, se lleven a cabo trabajos de investigación tan profundos y serios como éste, cuando siempre había entendido que estos tipos de trabajo se desarrollaban desde las universidades. Pero lo mejor no es eso, es con el desparpajo que las alumnas que han elaborado el trabajo expresan todas sus vivencias y conclusiones personales, y más teniendo en cuenta su edad, que no supera los 16 años. Me encantó compartir esos minutos de rádio con ellas. Sobretodo por tener la posibilidad de difundir que los IES no solo son noticia por temas relacionados con la violencia en las aulas, drogadicción precoz o asuntos relacionados con la inmigración.

Pero hoy, me he acercado a ver la exposición del alumnado de bachillerato artístico en la Casa de l’Oli. Es el segundo año que puedo admirarlo y realmente hay obras muy dignas. Para ser sincero - como siempre - el año pasado detecté más imaginación en algunas piezas sin desmerecer a las del actual. Incluso más calidad, aunque cada punto de vista no deja de ser subjetivo. Se tocan todos los palos de las bellas artes, y hay mucho por descubrir. Además, parece ser, aunque allí nadie te lo indica, que si quieres puedes ponerte en contacto con la persona que creó el cuadro, composición, escultura, etc… y comprarlo por un módico precio.

Merece una visita con tiempo para detenerse delante de cada obra. Realmente es sorprendete. A mí me siguen fascinando algunos trabajos que se han realizado con latas de refresco, arcilla y alguna composición algo gore. Pero cada uno, que saque sus conclusiones. La exposición se puede visitar en La Casa de l’Oli, hasta este domingo. Es por las tardes, de 18 a 21 horas.

“¿Te gustaría Castellonear? ¿Qué es castellonear? Esta es la pregunta que se hace hoy miles de personas.”

Rédeu jo què he fet ara! Estes eren les primeres frases de la carta que m’havien enviat des de Castelló Cultural i que llegia, com és la meua costum des de fa temps, segut cómodament a la tassa del vàter.

-Noo! Horror! Però què punyetes s’han inventat ara?

(more…)

El Bloc Nacionalista Valencià de Vila-real ha dado un ejemplo de ciudadanía a todos los demás partidos políticos que se presentaban a las elecciones locales. El martes, no habiendo transcurrido aún 48 horas desde el recuento de las papeletas en la noche electoral, dos de sus colaboradores se dedicaron a desenganchar los sujetacarteles que tenían instalados en las farolas y retiraron todos sus carteles electorales. En unas horas, dejaron su espacio público limpio.

No sólo han sido los primeros, sino que hasta el momento, los únicos que han retirado toda su publicidad en vía pública. Que cunda el ejemplo del Bloc.

Intente recordar quant temps fa que vaig deixar de fumar, i no assolisc tenir la certesa del moment exacte que ho vaig aconseguir, aparentment de forma definitiva.

Ho havia intentat almenys dos vegades més, però havia tornat a caure, fins i tot en una ocasió vaig aconseguir estar més de dos anys sense dur-me la nicotina als pulmons.

Ara pot ser que faça sis, set o vuit anys que no fume. No ho sé.
La primera vegada que vaig intentar deixar de fumar va ser al veure la cara de satisfacció de Pascual Font de Mora, quan explicava les sensacions que tenia a l'haver deixat el vici del cigarret.

M'agradaria compartir la meua experiencia amb qui ho intenten i no ho aconsegueixen per a intentar ajudar-los i més avui dijous que és el dia mundial contra el tabac. No m'agraden els dies internacionals, europeus, nacionals o mundials d'absolutament res. Crec que són tots els dies d'un any, els que han de ser el dia internacional, mundial, nacional, europeu o intercomarcal d'alguna cosa. Però la societat està muntada així.

Per si a algú li serveix, sempre ho he deixat després d'una nit d'abús d'alcohol i tabac. Quan t'alces i te fa mal el pit mentre te pugen els ardors de la ressaca.

Se sol aguantar bé els dos primers dies, però jo no vaig tenir la sort de tenir un entorn sense fum. En el meu treball s'ha fumat fins que per llei es va prohibir i per més que ho vaig demanar, mai van respectar el meu espai. Això va significar un major esforç per la meua banda per a deixar de fumar. No val el dir, avui he fumat menys que ahir, o l'ara només fume tres cigarrets al dia. Has de deixar-lo.

Quan t'entra el mono, la fruita trossejada i l'abundant aigua, t'ajuda a combatre l'ansietat. Els primers dies sense tabac tens tos i arranques molta mucositat de la que es trova pegada pels pulmons. Resulta dur. Jo posava en un got d'aigua cigarrets mig per apagar i observava tota la porqueria que tacava l'aigua. Arribava a sentir fàstic per tot el que m'havia estat ficant tants anys en el meu cos. Cada vegada que veia un cendrer ple de colilles, produïen nàusses.

Realitzar llargs passejos i respirar profundament, expirant pel nas i soltant per la boca, a part de relaxar-te, t'ajuda a descobrir la puresa de l'aire net que arribes a notar fins a com toca fons en els pulmons. És una sensació única.

I així passa un mes. I dos, fins que un dia te prens un cubalibre i te tornen a entrar ganes de fumar. I has de ser molt fort mentalment per a dir no, cada vegada que algun cabronet t'ofereix un cigarret encara sabent que t'ho estas deixant. Però respires profundament i segueixes amb la teua fruita trossejada.

Passa un any. Ho has aconseguit. Però adverteixes que els pantalons i les camises de la temporada anterior te vénen estretes. És el peatge que has de pagar per a deixar de fumar. Es quant vas al metge per posar-te a règim.

Al final, passa el temps i ja ni t'enrecordes que abans fumaves. I quan estas en un lloc públic, te resulta estrany observar a les persones que encara fumen. De vegades m'agradaria dir-los alguna cosa. Potser és que necessiten que algú els conte la seua experiència.

Per això m'alegra en gran manera que avui dia existeix un servei públic en els hospitals d'ajuda amb departament de psicologia inclòs. La pena és que la sanitat pública no done més publicitat a la societat que existeix aquest servei.

M'haguera agradat que alguna vegada algú m'ho haguera oferit. M'haguera estalviat temps per a recuperar la salut i els diners que vaig llençar comprant-me tabac.

---------------------------- Raül Puchol.

El empresario italiano afincado desde hace muchos años en Vila-real, Massimo Ferrari (System España), ha pasado por el mal trago de perder a su padre.

Massimo es una especie de prototipo de persona genial. Tiene una forma de ver la vida muy peculiar y contagia a todos los que están a su alrededor. De ahí que no sorprende toda la legión de amigos o conocidos que tiene en ésta su segunda patria. Además, cogiendo la definición de la palabra “amigo” del diccionario de la Real Academia Española de la Lengua: “afecto personal, puro y desinteresado, compartido con otra persona, que nace y se fortalece con el trato”, sería aplicable a su persona, especialmente en el desinteres. Él cuando hace algo por alguien o por los demás, lo ha hecho sin esperar ni desear algo a cambio.

Todo éste preámbulo, es para comunicaros, que un grupo de amigos, conocidos, simpatizantes y hasta fans de Massimo, ha organizado un funeral en memória de su padre que falleció el viernes pasado en Italia. Tampoco le hacía falta, por que sabe que es muy querido y apreciado en Vila-real y provincia. Pero han querido mostrarle sus condolencias públicas. El hijo adoptivo de Vila-real, Mossén Guillermo Sanchis Coscollà, será quien oficiará la misa funeral, éste jueves a las 19 horas, en la Parroquia de Santa Sofía de Vila-real.

No m'estic referint a les excuses que els partits polítics que no han guanyat les eleccions busquen per a trobar-li explicació.
Em referisc al gabinet de comunicació de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra.
El dilluns no podia vindre als estudis de COPE al trobar-se "afónico". Hores després apareix en una roda de premsa sense cap pèrdua de veu.
El dimecres, és a dir, demà, era la pròxima possibilitat de tenir-lo en els nostres estudis. Fa una estona, se m'ha ocorregut preguntar via sms - modern que és un - i sembla ser que fins al dilluns no podrà vindre.
Ja per mi, com si vol vindre per a desitjar-nos bon nadal. Però clar, ara que pense, al cap i a la fi, funciona igual que la seua pàgina web,albertoalcalde punt és, que des que es va iniciar la campanya electoral, no ha escrit gens. I encara així, va aconseguir la majoria absoluta.

------------------- Raül Puchol.

Adéu, Vila-real.

Després d'una jornada electoral amb dedicació exclussiva, i una dura i llarga nit, és hora d'acomiadar-nos d'aquest BLOC de campanya amb una anàlisi dels resultats negatius que hem obtingut. Heu llegit bé, negatius; no tenim perquè amagar-ho, encara que la vox populi diga allò de que tots els partits són iguals i que sempre "guanyen tots" (tots sempre vol dir els dos "de sempre").

La gent del BLOC som diferents. El BLOC sempre ha optat i optarà per trencar el bipartidisme que domina la política estatal i autonòmica i que vol dominar, també, la política municipal. Però és hora d'analitzar què hem fet malament i el perquè de la baixada en quasi 700 electors a nivel local (682 exactament) i de 3 a 2 regidors. Sí, també m'acomidaré de regidor el proper 16 de juny (dia de la presa de possessió de la nova corporació municipal), però la vida continua i des del BLOC seguirem treballant per consolidar-nos en allò que som: la tercera força municipal a nivell de tot el territori valencià i, prompte, molt prompte, també la tercera força a nivell autonòmic.

En primer lloc, s'ha de reconéixer, per part de tots, que els vila-realencs com els valencians en general voten en clau espanyola i s'han cregut no solament els missatges del PP, sinó també els de PSOE, en el sentit de què els comicis municipals eren unes primàries tant per a Rajoy com per a Zapatero. Per tant, a nivell de Vila-real Rajoy ha perdut 717 vots però conserva la majoria absoluta per 21, Zapatero guanya 998 vots i dos regidors, i només dos persones, del BLOC (això de que la gent de Vila-real vota les persones ja només val per als partits minoritaris), és a dir, Maria Gràcia Moles i Pasqual Batalla han aconseguit acta de regidor. També ens ha afectat la baixa participació (5 punts percentuals inferior als comicis de 2003) i, com diu Enric Nomdedéu, el pacte autonòmic Compromís pel País Valencià (amb EU) que ens ha aportat, positivament, els dos diputats previstos a les Corts Valencianes (Josep Maria Panyella per Castelló i Enric Morera per València), però que també ens ha castigat, negativament, a nivell dels principals municipis de les comarques del Nord (Castelló, Vila-real, Benicarló, Borriana, Nules, Moncofa i Xilxes, per exemple). L'electorat vol un BLOC moderat, un partit bisagra, un àrbitre del bipartidisme dominant, i això és el que som i això és el que hem de saber explicar.