Blogs vila-realencs

El IV Trofeo de pilota Valenciana Caixa Rural Vila-real, llega a la gran final que se celebrará en próximo viernes 27 de julio a las 18,45h. y que enfrentará a Alvaro y Sarasol II contra Victor y Grau.
A las 17 h. empezará la final de juveniles, que enfretará a Vicente (Moncofar)y Patri (Chilches) contra Ximo (Almenara) y Omar (Almazora).

Sandra i Sergio es van conéixer a l’època de les noves tecnologies audiovisuals i, com a la famosa pel·lícula del show de Truman, tot va començar davant les càmeres de Canal 9 Televisió Valenciana, mitjançant uns amics comuns, quan el famós periodista i promotor cultural de la ciutat José Antonio Parra va portar la tele autonòmica a Vila-real, un diumenge al matí, per retransmetre en directe -per primera i última vegada fins ara- una actuació del grup de danses El Raval, des de la Plaça Major de la ciutat on, ves per on, participava la que 10 anys després és la seua cunyada Sandra.
Això era el 1997 i, tot just, tenïen 20 anys, però ja havien aprés, tots dos, moltes paraules d’amor, senzilles i tendres, i això que Sergio va nàixer molt xicotet i molt mudet, és a dir, va tardar bastant a parlar... però també diuen que ja no ha callat des d’aquell dia que, a l’escola dels cagons, li va contestar a sa tia Lourdes sense por a posar-se roget. Sandra, en canvi, ha estat molt matinera en tot -segons m’han dit- ja que solia llavar-se les llaganyes a la bassa del Jardí, fent el ball dels Pastorets i les Pastoretes, després vindria el grup de danses El Raval i el grup Castelló, per acabar, com a cosa del destí, al costat de Sergio el Pastoret –qui anava a dir-ho, que això de fer de pastoreta a la infatesa podia ser una premonició! Sandra va experimentar, amb Sergio el Pastoret, la primera classe pràctica de Química, mentre Sergio trobava la seua vocació de florista al descobrir en Sandra la flor més rogeta, bonica i exòtica que havia vist mai.
I varen aprendre que una parella és l'expressió de dues vides que s'uneixen per a sumar, per a aportar l'una a l'altra. I, en el seu cas, han aportat la joventut dels 30 anys de vida, els 10 anys de relació, un fum de projectes, un grapat d’objectius, d’inquietuds comunes que no són quantitats, sinó més bé qualitats engrescadores que evidencien la calidesa de la seua relació, fonamentada sobre la base objectiva de l’amor i projectada cap a l’altura subjectiva de la il·lusió, la imaginació i, fins i tot, la creativitat artística perquè -com va dir el filòsof Erich Fromm a la seua famosa obra L’art d’estimar- amar-se, voler-se, estimar-se és un art i, per tant, avui ja podem dir, sense por a equivocar-nos, que els nostres bons amics Sandra i Sergio, Sergio i Sandra s’estimen i, per tant, són uns artistes.
La seua atracció mútua, física i química, els donarà totes les flors que desitgen, serenament, perquè l’amor és una planta que creix quan s’alimenta, diàriament, i ells, Sergio i Sandra, en saben molt de plantes, i de flors, i de física i de química...
Ahir es van casar amb una boda, una festa, molt emotiva que es va allargar fins la matinada. Ara ja no són nuvis: són marit i muller. Enhorabona i molta sort!

Encara que va creuar una bandada de búfals amb un jeep milimetre a milimetre i en va sortir viu; i que una cobra estiguera a punt de mosegarlo allá al mitj del desert, a kilómetres d´un hospital, on la picadura esdevindría mortal; i que, una nit sopan a la intemperie, en el Parc Nacional de Mikumi, Tanzania, amb ministres del gobern tanzano, embaixadors, generals, etc, un elefant extraviat de la bandada (el més perillós: “se halla en estado de “amok” y es un agresor frenético que se abalanza sobre aldeas, arrasando chozas y matando a personas y animales…”) es plantara de sobte davant d´ells amb aire amenaçador, Ryszard Kapuscinski solia dir que la gent quan pensa en els perills que es pot trovar en l´África sol errar. Sol pensar que será devorat en la sabana per un lleó; que será atacat per un elefant o per un rinoceront boig, o que se´l menjará un cocodril. Res més lluny de la realitat, en l´África el animal més perillos, com haureu intuit per el títol del post, es el mosquit. Eixams i eixams de mosquit et devoren literalment.

Ryszard Kapuscinski en la seua estancia en l´África a llarg de més de vint anys va contreure i patir en més d´una ocasió la malaria. La malaria es una enfermetat parasitaria que es contrau per la picadura d´un mosquit anomenat Anófeles. Amb el seu estil característic ens relata así la vegada que va estar apunt matarlo la malaria, ja que poc després de haverse recuperat, amb un estat físic débil i baix de defenses, va contraure la tuberculosi, algo que prou comú en l´África.
(more…)

La base de dades pública de la qual disposa la Generalitat Valenciana, màxim representant del autogovern Valencià, es en l’actualitat de vital importància per tal de gestionar de forma eficaç la informació tan per als ciutadans com per a les institucions que de ella depenen.Aquest és el cas de LLIG (conjunt de llibreries de la Generalitat) on entre les seues bases de dades encara figura el desfasat nom de Villarreal.

Hay veces que una imagen dice mas que mil palabras, esta es vieja pero tiene una calidad que incluso en ingles se capta el mensaje rapidamente.

Segons la premsa d'avui dimecres, Coca Cola produirà el refresc nacional rus KVAS, una beguda consumida en aquest país des de fa més de mil anys i més antiga que el vodka, ha anunciat un portaveu de la multinacional nordamericana.El portaveu de Coca Cola a Rússia, Vladímir Kravtsov, va afirmar que la companyia ja ha registrat la nova marca davant el Servei Federal per a la Propietat Intel·lectual, Patents i Marques Comercials de Rússia, informà l’agència Interfax.El KVAS es una beguda fermentada a base de pa negre elaborat amb blat, civada i ordi, i, per a donar-li sabor també se poden afegir fruits silvestres.Des dels temps de la guerra freda, i degut al seu sabor dolç, la seua escuma (malta) i el seu color, similar al del refresc nordamericà, el Kvas era conegut com la "Coca Cola comunista".
Mentrestant, Glòria Marcos -coordinadora d'Esquerra Unida al País Valencià i diputada a les Corts Valencianes per Compromís (fruit del pacte autonòmic amb el BLOC)- s'entesta a confonfre una coalició de partits polítics (Esquerra Unida) amb el Partit Comunista i una coalició electoral (Compromís pel País Valencià) amb el Partit Comunista.Naturalment, reconec que no sóc neutral en aquesta temàtica perquè ni sóc comunista, ni sóc d'Esquerra Unida, però els analistes polítics tenen clar que Esquerra Unida no es va fundar, en principi, pel salvar el PCE (Partit Comunista d'Espanya), sinó per aglutinar les forces progressistes a l'esquerra del PSOE i això, després de tants anys, sembla que no ho té clar ni Glòria Marcos ni cap afiliat al PCE.El comunisme està de baixa a tot el món. Els seus principals líders històrics a Rússia (Lenin o Stalin), a Xina (Mao Zedong) i a d'altres indrets han passat a la història agafats de la maneta d'Adolf Hitler (el personatge més criminal de tots els temps).Esperem que el PCE no acabe també amb Esquerra Unida, ni pose als seus socis en compromisos no consensuats. La gent d'Esquerra i País tenen un compromís ètic amb els nacionalistes del BLOC de regenerar la política valenciana i acabar amb el bipartidisme vergonyós de PP i PSOE.

El pasado sábado, al no poder acudir a nuestra cita semanal con los zampones sectarios de turno, me decidí a...

El pasado sábado, al no poder acudir a nuestra cita semanal con los zampones sectarios de turno, me decidí a...