Blogs vila-realencs

Este verano tenía una pendiente: la subida a Morella en bici. El año anterior lo intenté, pero el mal tiempo en la...

VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO EN LA PREVIA DEL PARTIDO VALENCIA - VILLARREAL

No me canso de quitarme el sombrero. En el Villarreal, otra vez han sido capaces de ilusionar a una masa social, que por más alto que esté el listón, confía plenamente en el proyecto de esta Liga. No era fácil. Cada temporada que pasa debería resultar más complicado. Pero sin embargo, Rossi ha hecho olvidar que el mejor goleador de toda la historia, Diego Forlán, ya no viste de amarillo. Las palabras siempre optimistas y su buen hacer dentro del campo de Pires, son suficiente argumento para no ser prioritario el desenlace de la marcha de Riquelme. Ya ni tan siquiera hay recelos hacia la portería. Da igual Viera que Diego López. Los dos ofrecen garantías.

Fernando Roig, parece desafiar el dicho de que todas las cosas que al mar tiramos, nos la devuelve la marea. Y ni tan siquiera le desequilibró la espantada esperpéntica de Ayala que estaba llamado a liderar el vestuario. Con todo y en la teoría, visto lo visto, tanto en Mestalla como frente al Madrid en El Madrigal, permitirán que dejemos la modestia para otros momentos, por que esta vez, partimos como favoritos.

Estoy en la NetWeekend 2007, en Benicarlo un año mas, y creo que hasta el momento el mejor con diferencia. La red funciona de puta madre, gracias al trabajo de la organizacion y al material de Netgear que es patrocinador oficial en esta ocasion.

155 megas cedidas por ONO dan para mucho, y ello complementalo con un buen ambiente y una temperatura que nos ha respetado mucho…..

[Videos en The-vice.com]

No voy a poner ni imagenes, ni videos de tiras de gente mirando el ordenador…. de esas ya tengo muchas…..

NetWeekend es diferente.

Esto si que ha sido un party, dura, fotos de maquinas y ordenadores como estas no encontraras en ninguna otra web.

leer más

Vull suposar que ningú va trobar a faltar la meua absència. Pocs es fixaren que no estava present. És la millor manera d'intentar passar desapercebut. Molts no ho entenen. Però qui diàriament hem de parlar en públic, encara que siga imaginari ja que en la rádio ni veus ni pots imaginar quanta gent pot estar prestan-te atenció, som bastant vergonyosos. Ni més ni menys que altra persona que es dedica a altre tipus de treballs.

Però al que anava: passar desapercebut. Això és el que alguns busquem en vacances. Un, no solament en primera persona, sinó en plural, en general, totes les persones que més o menys tenen una vida pública.

Aquest estiu, com altres, he estat a Vilafamés. No és que passes desapercebut. És que, llevat de festes, hi ha tanta tranquil·litat, que relaxar-te o desconnectar de la realitat diària, és fàcil. I això s'agraeix.

Aquesta sensació no és única ni personal. Per exemple, també l'ha descobert, l'exregidor de l'equip de govern del Ajuntament de Castelló, Carlos Tovar. Allí ha passat el seu estiu. Anònimament, gaudint de dona i filla. Possiblement la major part de veïns de carrer, desconeixen encara avui, les responsabilitats que ha tingut els últims anys, que entre altres ha estat tot el relacionat amb la seguretat ciutadana.

Tot anava bé, fins que al primer bou cerril de festes se li va ocórrer arrancar després de romandre uns deu minuts immòbil en l'arena. I si. Va haver qui per la gentada no va poder ocultar-se del tot al cadafal. I allí estava Carlos Tovar. Si presenciar una agarrada resulta esglaiador, veure-la sobre persones que coneixes, és encara més.

I en aquesta ocasió va anar per partida doble. Per que al costat d'ell es trobava el segon tinent d'alcalde de Vilafamés, Paco Andrada, que malgrat els seus esforços per pujar el seu cos a pols no va poder evitar que dues envestides del bou li trencaren la tibía. Almenys Tovar va tenir la fortuna d'esquivar el quiròfan, ja que tot va quedar en un esglai, encara que en la seua cama dreta segueix duent la marca, de la esgarrapada de la banya del cerril.

La volta a la realitat que duu per titol aquest post, no solament és per donar-li final al període vacacional d'aquest espai cibernètic, sinó també per que ells dos, Paco i Carlos, Carlos i Paco, van tornar a la realitat de la perillositat que sempre té estar dins d'un recinte taurí. Afortunadament poden contar-lo. Però en aquest moment de les envestides ni a ells ni a qui presenciàvem l'escena ens arribava la roba al cos.

El pitjor, evidentment, no ha estat que tot el món a Vilafamés ja sap qui és Carlos Tovar. Ni que a partir d'ara, ja no podrà passar les seues vacances tan anònimament, almenys allí. I és que moltes, massa vegades, als qui ens agrada la festa taura en el carrer, ens oblidem de l'altíssim perill que correm.

------------------ Raúl Puchol

La Caja Rural sortea entre sus socios 6 plazas dobles para viajar con el Villarreal C.F., en avión, y asistir al partido, pernoctando en el mismo hotel que la expedición del Villarreal C.F.

Racing C.F.- Villarreal C.F.

Agraciados:

D. Pascual Vilanova Añó
D. Joaquín García Mollá
D. Delfín Bariel Saura
D. Antonio Ruiz Vega
D. José Vicent Usó
Dª. Carmen García Bartoll

leer más

La Caja Rural sortea entre sus socios 6 plazas dobles para viajar con el Villarreal C.F., en avión, y asistir al partido, pernoctando en el mismo hotel que la expedición del Villarreal C.F.

Real Mallorca C.F.- Villarreal C.F.

Agraciados:

Dª. Mónica Sánchez Arnal
D. Juan-Esteban Miró Sorribes
D. David Dembilio Vicent
Dª. Mª-Teresa Gil Pérez
D. Vicente Catalán García
Dª. Amparo Flores Monfil

leer más

Los agraciados para asistir al partido contra el Real Murcia. en el "Casal Groc" son:

Dª.Dolores Saporta font
Dª Angela Gil García
D. Jordi Navarro Artero
Dª Raquel Asencio Cerisuelo
D. Vicente Garcíqa García
D. Francisco Ripolles Monroig

leer más

<b>Títol: <i>Tartufo - El Avaro (Le Tartuffe - L'Avare)</i>
Autor: Jean-Baptiste Poquelin &quot;Molière&quot; (1622-1673)
Any: 1664 (Tartufo), 1668 (El Avaro)
Idioma original: Francès

Editorial: Ediciones Fraile S.A.
Col·lecció: Clásicos Fraile(19)
Any de l'edició: 1983
Idioma de l'edició: Castellà
Traductor: Joaquín Machín Azparren
ISBN: 84-85900-61-8</b>

Desprès d'un dinar pesat abelleix un sopar lleuger, després de la lenta digestió de Saladrigas vaig optar per dos obretes de teatre de Molière, senzilles i divertides.

El meu primer contacte, al menys que recorde amb Molière, va estar el 30 d'agost de 1997. Un amic i jo vam anar a veure &quot;El Avaro&quot; interpretat per &quot;El Brujo&quot; al Teatre Romà de Sagunt. Ens ho vam passar d'allò més bé. A la tornada cap a Vila-real vam escoltar a la ràdio la notícia de la mort en accident de Lady Di.

Les dos comèdies giren entorn a arquetips: l'hipòcrita (Tartufo) i l'avar (Harpagon). Tartufo és un pobre acollit per Orgon que fent-se passar per devot va guanyant-se la voluntat de l'amfitrió amés de la seua fortuna. Orgon decideix donar a Tartufo la seua filla en matrimoni en contra de la voluntat d'ella. Mentrestant Tartufo intenta seduir l'esposa d'Orgon. Els fills, l'esposa i sobre tots Dorina, donzella de la filla, s'esforcen en fer obrir els ulls a Orgon i que s'adone de la falsedat de Tartufo.

L'avar, que per mi és per molt la més divertida de les dos, està construïda al voltant d'Harpagon, inspirador del títol de l'obra. Harpagon és un avar extremat que viu només pels diners, sospitant que tots volen furtar-li'ls, fins i tot els seus fills. Com en Tartufo la trama també gira sobre un matrimoni. En aquest cas Harpagon pretén casar-se amb una xica jove, que al seu temps és l'enamorada del seu fill. Per altra banda vol casar la seua filla amb un ancià ric per tal d'estalviar-se la dot, evidentment ella tampoc està conforme perquè està enamorada d'un jove que ha entrat al servei d'Harpagon per estar a prop d'ella.

Per llegir una vesprada que no tingueu res que fer, passareu una estona molt divertida. I si teniu l'ocasió de veure-les representades no perdeu l'oportunitat.