Blogs vila-realencs

Sí, sí, heu llegit bé, abandone aquest bloc/blog i deixe d'escriure a la xarxa definitivament. També abandone el BLOC i la política en general perquè, després del que m'ha passat aquest matí, ja res serà igual a partir d'ara.

En primer lloc m'ha sobtat la notícia esportiva del retorn de Juan Roman Riquelme a la disciplina del Vila-real Club de Futbol ja que, segons han confirmat les dues parts, Riquelme ha estat perdonat pel Vila-real i Fernando Roig, a més, li ha demanat disculpes a Riquelme pel que haja pogut passar (mai ho sabrem!) entre ells dos... encara que la raó més convincent és la manca de pressupost de Boca Juniors després de palmar-la al Mundialito de clubs.

A més a més, per commemorar el 75é aniversari de les Normes de Castelló, Fernando Roig ha anunciat, públicament, que el Villarreal C.F. s'anomenarà, a partir de la temporada que ve (2008-2009), Vila-real F.C., és a dir, amb el mateix nom oficial de la ciutat. L'anunci l'han fet oficial aquest matí, en roda de premsa conjunta, als salons nobles de l'Ajuntament de la ciutat, el màxim mandatari del club i l'alcalde de la ciutat Juanjo Rubert que ha aprofitat per manifestar, en nom propi i del seu partit (el PP), que no té cap inconvenient en reconéixer que català i valencià són una mateixa llengua i que, a més, li han confirmat des de la Generalitat Valenciana (tot apunta al president Francisco Camps) que estan treballant a l'esprint per evitar el tancament del repetidor de la TV3 del Bartolo.

Des de Diputació, el president Carlos Fabra ha anunciat la seua dimissió del càrrec i de la política en general a partir del proper 1 de gener fins que la justícia pose en clar si és innocent o culpable. El president de la Diputació de Castelló s'ha presentat acompanyat, a un costat i a l'altre, pels vicepresidents Ramón Tomás (de Vila-real, que ha aprofitat per anunciar una subvenció de la P.A.C. de dos euros per arrova per a la clementina primerenca) i Vicent Aparici (de la Vall d'Uixó, el qual ens sorprenia amb l'anunci de la col·locació de mesuradors de contaminació de l'aire als principals nuclis ceràmics de La Plana amb la intenció de rebaixar les emissions de CO2 a l'atmosfera i complir amb el protocol de Kioto abans del 2010).

Però qui, realment, semblava avui el rei Melcior, ha estat el Conseller d'Educació Alejandro Font de Mora adherint-se a la L.O.E. amb la implantació de l'Educació per a la Ciutadania a tots els centres d'ensenyament no universitari valencians que, a partir del proper curs, seran d'immersió lingüística en valencià, com també tota la programació de Canal 9, Punt 2, Tele 7, Canal Castelló, Popular Televisión i totes les cadenes subvencionades pel PP amb diners públics que serà, al 100 per 100, en valencià...

Però tot això, anunciat per Font de Mora, no hauria estat res al costat de la col·locació de totes les primeres pedres dels centenars d'instituts i col·legis públics que queden per construir i que, segons ha manifestat el popular conseller, seran una realitat a partir del proper curs. Com a bon vila-realenc, també ha aprofitat per anunciar l'acabament de la carretera d'Onda per a febrer del 2008, la Ronda Sud-oest per al 8 de març (Dia de la Dona Treballadora i, no cal oblidar-ho, el dia abans de les Eleccions Generals) i el Centre de Tecnificació Esportiva per a quan el Vila-real guanye la Champions (amb el retorn de Riquelme, d'ací a no res).

També ha sorprés, a l'altre costat de la política local, la renúncia de Jordi Sevilla com a cap de llista per Castelló en favor del líder del PSOE de Vila-real, José Benlloch, així com el nomenament de Pasqual Batalla (regidor del BLOC i president d'APAVAL) com a membre de la Junta Directiva de la Colla Ecologista "Agró".

Finalment s'ha filtrat a l'opinió pública la intenció d'alguns regidors de l'Ajuntament de Vila-real no solament de presentar la seua candidatura com a Reina de les Festes de la ciutat sinó, fins i tot, a presidir l'associació del Rosari i l'Associació de Mestresses de Casa... Ave Maria Puríssima!

Després de tot açò, només me queden dues opcions: o anar-me'n a viure a Andorra -com diu Meterio el del Camí Cuquello- o renunciar a la vida virtual, cibernètica, real i social...

De veres, no puc més, abandone el bloc. Però l'abandone com un patriota, amb un final d'allò més vila-realenc... Per què? Doncs, perquè un blog acabat és com un barco voltat... Adeú, no em fareu canviar de pensament (ja sé que molts ho celebrareu), però abandone el blog/bloc!!!

P.D.- Gràcies a tots els que heu tingut, fins avui, la paciència de llegir-me, però en especial a JAP, a Paco, al tio Manuel, a Raül Puchol que m'ha col·locat un enllaç al seu, a Enric Nomdedéu, a Jordi Graupera... i, sobretot, a banda dels gestapos de la política local que ho controlen i ho lligen tot, a les dones lectores que m'han dit que els guarde el secret... però s'ha acabat l'aventura, perquè les notícies d'avui m'han superat!

Si estàs fins els collons de la falta de rigor informatiu a Internet. Si cada notícia que llegeixes tens que passar-la pels filtres:

• L’ésser humà que ho ha escrit és un patan.
• L’ésser humà que ho ha escrit no té ni puta idea.
• L’ésser humà que ho ha escrit té menys de 18 anys (incloent l’edat intel·lectual).
• Massa interessos comercials darrere.
• Massa interessos pol·lítics darrere.
• Amiguisme (xuplamenta mútua de membres sexuals).
• …

Si eres així, com jo, estàs malalt!!! Si eres així, com jo, feliç 28/12, feliç dia sense Internet: “Per a una bona salut mental”, Telahinco, dotze mesos, dotze causes.

PD: Algú s’atreveix a nomenar possibles titulars? A ser possible, penseu en medis més formals que Internet en tot el seu conjunt, medis amb anys d’experiència, amb bona reputació, que no inventen notícies al tún-tún, amb professionals… medis com El Mundo, 20 Minutos, El País i, si m’apureu, El Tomate.

(Publicat originàriament a forogroguet el 26 de desembre de 2007)

Un sentiment d’alliberació m’envaeix. Hui he trencat la tisora. Per decisió pròpia he deixat de ser moderador i administrador de forogroguet. Ja no tinc opció de editar i esborrar missatges d’altres usuaris i tampoc puc bloquejar comptes (ni desbloquejar-los, no cal que m’ho demanes més josep_vila_92). Ho necessitava. Després de quasi tres anys des del naixement de forogroguet i després de més de dos anys d’excessiva dedicació a un projecte il·lussionant en un principi i que des de ja fa massa s’havia convertit en una obligació poc plaent, ho necessitava. Necessitava alliberar-me d’aquest pes que m’estava ofegant.

El temps. Un canvi de lloc de treball unit a un final d’any de molta feina han estat els que m’han donat l’empenta final a decidir a donar un pas que des de fa mesos em voltava pel cap. He estat unes setmanes que no tenia temps per dedicar a les labors de manteniment del fòrum. Paradoxalment, essent les setmanes on més el temps em mancava sí que he pogut llegir un parell de llibres amb una celeritat que feia molt que havia deixat de ser habitual. Per altra banda també he tingut temps de veure pel·lícules i inclús de gitar-me prompte el dia que em trobava cansat després d’una llarga jornada de treball. Paradoxalment, o potser no, perquè forogroguet havia absorbit practicament la totalitat del meu temps lliure mentre jo restava a casa.

Ara vull reprendre el plaer de llegir i escriure i desfer-me de l’obligació de llegir i escriure, deixar el treball de forogroguet i començar amb la distracció de forogroguet.

En veiem per ací… o potser no… segur que sí…

El Vila-real tuvo una gran cantidad de ocasiones de gol pero no pasó del empate

No se le puede atribuir el hecho de no ganar los 3 puntos al juego del equipo, ya que éste fue bueno en la mayor parte del partido. Pero ayer la pelota no quiso entrar. Son las injusticias que a veces tiene el futbol.
El partido empezó un poco espeso, pero con el paso de los minutos el Vila-real se empezó a hacer dueño del juego y a tener ocasiones. La primera clara fue tras un centro de Nihat que acabó en el larguero y Sorrentino con el pie lo salvó después. Poco más tarde, primero Bruno en un remate a bocajarro tras darse la vuelta, y Pirès con un disparo desde la frontal, hicieron lucirse al portero del Recre.
Pero fue el conjunto andaluz el que se adelantó en el marcador, en la primera jugada de ataque que dispuso. Un malentendido en el área acabo con un pase de la muerte de Sinama a Camuñas que sobre la línea de gol, solamente tuvo que empujar el balón.
Pero poco le duró la alegría al Recre. Tan sólo un minuto más tarde, un gran pase de Cazorla le llegaba a Nihat, que convirtió el empate con un disparo cruzado. Y unos minutos más tarde, el turco estuvo a punto de marcar el 2-1 con un lanzamiento de falta que golpeó el larguero.
En la segunda parte siguió la misma tónica, con el Vila-real en busca del gol de la remontada. Nihat tuvo una primera ocasión, de nuevo con un lanzamiento de falta, que despejó Sorrentino a córner. El Vila-real era amo y señor del partido, pero el gol no llegaba. Ante esta situación, Pellegrini se decidió por acumular jugadores de ataque, aunque esto no siempre es la solución, ya que el Vila-real siguió teniendo ocasiones, pero perdió la fluidez en el centro del campo. Cygan, con un cabezazo a la salida de un córner, estuvo a punto de marcar, pero una vez más, el balón se estrelló en el palo.
A falta de pocos minutos para el final, Tomasson en una internada se plantó solo frente a Sorrentino, pero quizás el nerviosismo, hizo que el delantero danés no rematase de la mejor manera, y el portero repelió el disparo a córner. En el lanzamiento de éste, llegaría la jugada polémica del partido: el centro le llegó a Capdevila, que tal como le vino, enganchó una volea que acabó al fondo de la porteria. La euforia se desató en el Madrigal, pero no duró mucho, ya que el línier tenía la bandera levantada por fuera de juego. Las imágenes dejan dudas.
Al fin y al cabo solo se pudo sumar un punto, pero mirando la clasificación, se cierra el año con 32 puntos, en 4º posición y con opciones serias de seguir en posiciones de competición europea.

Ficha técnica
Alineación:
Vila-real: D. López, Ángel, Godín, Cygan, Capdevila, Cazorla, Bruno (64'), Senna, Pirés (79'), Nihat, Franco (64'). [Matigol (64'), Tomasson (79'), Rossi (64')]
Recreativo: Sorrentino, Pampa Calvo, Cáceres, I. Bouzón, Poli, Martins (74'), J. Vázquez, Camuñas (78'), Marquitos (74'), Aitor, Sinama, Barbosa, Barber (74'), Rosu, Varela (78'), Q. Álvarez, Gerard, Guerrero (74')
Goles: 0-1 (37'): Camuñas. 1-1 (38'): Nihat.
Árbitro: Ontanaya López, del Colegio Castellano-leonés. Amonestó Cygan (22'), Poli (28'), Camuñas (41'), Iago Bouzón (77'), Capdevila (88') y Tomasson (91').
Incidencias: El Madrigal. Unos 14.000 espectadores

Un sentiment d'alliberació m'envaeix. Hui he trencat la tisora. Per decisió pròpia he deixat de ser moderador i administrador de forogroguet. Ja no tinc opció de editar i esborrar missatges d'altres usuaris i tampoc puc bloquejar comptes (ni desbloquejar-los, no cal que m'ho demanes més josep_vila_92). Ho necessitava. Després de quasi tres anys des del naixement de forogroguet i després de més de dos anys d'excessiva dedicació a un projecte il·lussionant en un principi i que des de ja fa massa s'havia convertit en una obligació poc plaent, ho necessitava. Necessitava alliberar-me d'aquest pes que m'estava ofegant.

El temps. Un canvi de lloc de treball unit a un final d'any de molta feina han estat els que m'han donat l'empenta final a decidir a donar un pas que des de fa mesos em voltava pel cap. He estat unes setmanes que no tenia temps per dedicar a les labors de manteniment del fòrum. Paradoxalment, essent les setmanes on més el temps em mancava sí que he pogut llegir un parell de llibres amb una celeritat que feia molt que havia deixat de ser habitual. Per altra banda també he tingut temps de veure pel·lícules i inclús de gitar-me prompte el dia que em trobava cansat després d'una llarga jornada de treball. Paradoxalment, o potser no, perquè forogroguet havia absorbit practicament la totalitat del meu temps lliure mentre jo restava a casa.

Ara vull reprendre el plaer de llegir i escriure i desfer-me de l'obligació de llegir i escriure, deixar el treball de forogroguet i començar amb la distracció de forogroguet.

En veiem per ací... o potser no... segur que sí...

 VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO TRAS EL PARTIDO VILLARREAL 1 - RECREATIVO 1

Si un jugador pierde los papeles y es expulsado, tiene que cumplir partidos de sanción. Si uno o varios aficionados pierden los nervios, saltan al campo o lanzan objetos, las cámaras de vigilancia les identifican y hay una ley que les castiga. Sin embargo cuando reiteradamente en un partido un árbitro aplica el reglamento a su antojo, ahí solo les queda a los jugadores y aficionados que puedan sentirse perjudicados, el derecho al pataleo. Sea o no fuera de juego la acción en la que Capdevila marcó uno de los golazos del año, la presencia de Ontanaya demuestra el nivel al que los dirigentes han llevado al arbitraje español. Estéticamente todo un modelo a seguir, buena planta, afeitado perfecto y sin grandes gesticulaciones para intentar impartir justicia. Pero en la práctica le dio más importancia a las protestas de sus decisiones, que a codazos, planchas, pisotones, manos intencionadas y entradas por detrás que buscaban zancadillear por los tobillos. Por fortuna, pilló con una afición modélica donde las haya, que sabe ser paciente hasta con arbitros novatos a los que les viene grande hasta el pinganillo que llevan para comunicarse. 

A totes/tots les/els bloggeres / bloggers, bloqueres / bloquers, lectores / lectors, amigues / amics, vila-realenques /vila-realencs, castellonenques / castellonencs, valencianes / valencians, espanyoles / espanyols, europees / europeus, ciutadanes del món / ciutadans de la monda... galàctiques, universals, extraterrestres, rivals, enemics, estimades / estimats tots...

Als que lligen tots els dies, als que no han pogut llegir mai, als que s'estimen la paraula, a les persones d'acció, als reflexius, impulsives, pacients, pacifistes, militars, obreres, empresaris, intel·lectuals, analfabets, conservadores, progressistes, als amants de la tecnologia punta, als que conreen les tradicions, als antinadalistes, als defensors dels tres Reis Mags d'Orient, als que s'han venut al consumisme, a la Coca-Cola i al Papa Noel, als que se passen més hores al Corte Inglés que als museus, als que se passen més hores a la Biblioteca que al Carrefour, als blancs, als negres, als orientals, als que viuen de renda, a la gent que m'estima i estime, als desconeguts...

ELS BLOQUERS ENS ACOMIADEM DURANT UNS DIES DESITJANT-VOS EL MILLOR PERQUÈ AVUI ÉS NADAL I CADASCÚ HO CELEBRA COM CAL... (O NO!)