Blogs vila-realencs

M'he passat tota el matí esperant a Josep Miquel Francès i Camús. Ahir per la vesprada vaig confirmar amb ell que vindria a visitar-nos avui dijous. Però no ho ha fet. I aixó que som com de casa.

En canvi he vist a Enric Nomdedeu amb Carles Mulet i Vicent Grau, i un poc més caic de la cadira. Encara sort que sempre està Raúl Martínez, per a capotejar les visites inesperades, sorprenents, o explosives. Com han fet els meus companys amb quatre futbolistes del Villarreal, Nihat, Eguren, Cygan i Cazorla. La veritat és que el meu director no m'ha donat opció a entrevistar-los. Ha preferit que ho fera el meu company d'esports Quique Rodríguez i això que era en el temps que me correspon parlar a mi. No és que m'haja sentat malament. Però me sorprèn que mentre en l'empresa que treballe des de 1986 no se me permet participar en programes esportius locals, si que participen els companys esportius en els que jo presente. Me sorprèn més encara, que el Villarreal s'obstina en portar-nos als programes en directe que fem a Castelló a futbolistes, cosa que no succedís quan fem programes de ràdio en directe en les festes de Vila-real. Certament em sembla que no tenen vergonya ni la coneixen. No els futbolistes, sinó qui decideixen que vingen als programes en directe. Mes que vergonya, pot ser que no tinguen ni punyetera idea. Però en fi, don Fernando sabrà a qui té de responsable o irresponsables de les seues àrees de treball, que per alguna cosa és el màxim accionista. A mi amb el Villarreal, me passen coses molt curioses. No caic bé a molts llepaculs i babosets de Fernando Roig. Jo diria fins i tot, que si pogueren m'anul·larien mediaticament. En canvi a Castelló me diuen que soc groguet en to despectiu. Si he de ser sincer, me senc orgullós de les dos coses, perquè me fa sentir-me més lliure. Em mosqueja més, que la idea o imatge que puguen tenir sobre mi i el Villarreal, no es corresponga amb el que en la meua empresa me deixen fer, dir o opinar sobre el Villarreal, que més be no és ni tan sols poc, és absolutament zero. En cas contrari no me faría falta una columna d'opinió en El Periódico Mediterráneo abans i després de cada partit, o un blog en un fòrum internauta d'aficionats del Villarreal. Coses que passen. Que li anem a fer. Afortunadament per si algú, alguna vegada, ha pensat que pot tancar aquesta boca que Déu m'ha donat, ho va a tindre molt difícil. Per a bé o per a mal, la tecnologia d'avui dia permet moltes coses que depenen única i exclusivament de mi.

Avui he tingut l'oportunitat de conversar amb Miguel Angel Mulet. Pot ser que a algú li semble estrany que treballant en COPE, siga extraordinari poder parlar amb el regidor i diputat provincial de cultura. Però la vida ens dóna moltes sorpreses, i en quatre anys que duc en programes d'actualitat, no he tingut moltes opcions. És més, he descobert que hi ha una candidata del Partit Popular que es diu Encarna Rodríguez. Així me l'han anotat en una fulla. No eixia de la meua sorpresa. Sabia que era la dona d'una persona molt benvolguda per mi, el doctor Pablo Soria, l'etern metge del Club Deportivo Castellón. Però desconeixia que era la suplent del candidat al senat, Manuel Altava. Mai te gitaràs sense saber una cosa més.

Després ha vingut a visitar-nos ni més ni menys, que Juan Costa. El mateix que vesteix i calça. Increïble però cert. En les últimes eleccions generals, no vaig poder entrevistar-lo perquè estava molt ocupat. Les dos últimes vegades que vaig coincidir amb ell, van ser molt curioses. La penúltima va ser en el Intur. Era la nit electoral. Habíen perdut el Govern i estava darrere d'una columna apurant un whiski amb gel en companyia de Víctor Campos. Aquella nit, me va donar la mà i tot. Després el vaig vore en una regata de Castelló a Sant Antoni del Portmany. Anava amb una tripulació de dones i xiquets. Però havien passat massa anys i ja no es recordava de mi. Com avui. Però me dóna, que després de l'entrevista que li hem realitzat, tardarà més temps en oblidar-se.

Després han aparegut per la taula de l'estudi radiofònic improvisat, el vicepresident primer de la Diputació de Castelló, Francisco Martínez, que en qualitat d'alcalde de La Vall d’ Alba ha negat que vaja a endur-se les gaiates al seu municipi. La secretària general del Partit Popular provincial Marisol Linares, ens va donar la trista notícia que estava començant a ploure. El president de la Gestora de Gaiates, Andrés Bort, necessitava un cafè per a despertar-se. El Delegat del Govern Valencià, Ximo Borrás, ha intentat justificar la poca presència de membres del Consell en els programes de COPE, en comparació d'altres mitjans de comunicació, en festes de la Magdalena. L'home ha posat tot el seu poder de convicció. Però almenys a mi, no m'ha aconseguit convèncer. Això sí, com un fenomen que és, m'ha regalat una insígnia de la Generalitat, que lluiré amb l'orgull que mereix dur-la. No és l'única cosa que m'han regalat avui. També el Prohom Vicent Montolio, m'ha donat un regal commemoratiu que la Germandat dels Cavallers, ha fet amb motiu del vuit-cents aniversari del naixement de Jaume Primer. No sé si era per a mi però com anit en Canal Castelló vaig vore que l'hi donava al presentador Julio Hernández, la veritat és que l'hi he demanat, i duia un en la mà que amablement me’l ha lliurat.

També ha vingut la meua admirada Montse Arribas. Però no ha estat capaç de tararejar el pasdoble que li han compost. Ha compartit micròfon amb el portaveu socialista, Juan María Calles, al que afectuosament ella el nomenaba: Juanmari, amb la senyora Mallol, portaveu popular en L'Alcora com testimoni del fet.

Per tenir, hem tingut fins a a Gloria Marcos i a Conxa Amorós d'Esquerra Unida i Republicana, que han compartit micròfon amb el Delegat del Govern d'Espanya a la Comunitat Valenciana, Antonio Bernabé. Qui m'ha dit que no podria vore torejar a José Tomás per tenir un acte fora de Castelló i no obstant això le he vist en un burladero al costat d'Antonio Lorenzo i Isabel Escudero. Això sí, només fins al tercer bou.

Per cert que avui he anat als bous. M'ho he passat bé. No pel que s'ha vist en el ruedo. Sinó per l'ambient en el tendido i en els palquets. Que això si és altre món. Però més, per vore a Javier Moliner en barrera. Això és primera fila. Lloc reservat per als cracks. Quins temps aquells, que després d'una espectacular paella amb pilotes fetes a Montanejos, es rebaixava l'empatx amb uns espectaculars gin tonics per a posteriorment ocupar fila deu o quinze del tendido. Com canvia la vida quan un és vice alcalde. Però que casualitat, ocupava un seient que era idèntic al meu. Encara que qui avui m’ha convidat als bous, els tenia millor situats. Ni més ni menys que al costat de la porta de quadrilles. Sempre hi ha classes.

--------------------- Raúl Puchol.

Casal Jove, Espai Jove, Espai virtual?

Potser a Vila-real hi ha una realitat que poques vegades ens parem a pensar i menys encara a denunciar. Des de que tenim un govern municipal elegit democràticament, a la nostra ciutat no hem aconseguit un Casal Jove, diguem-ne Casal o Espai que és com ara es vol anomenar degut possiblement a causa del fet que, ja que no es pot inaugurar un local millor, així inaugurem un nom. Després de tants anys de reclamacions per part dels col·lectius juvenils, i ara que finalment sembla que l’alineació de l’Avinguda França és una realitat, la situació resulta més compromesa encara si veiem que ciutats que tenen un nombre inferior d’habitants ja gaudeixen d’un, mentre que nosaltres amb més de 50.000 habitants al cens encara no hem aconseguit obrir-ne cap.

“Devuélveles la palabra” acercará la lectura a los ancianos del Centro de Santa Ana de Vila-real  leer más »

Avui volem proposar-vos un nou repte. Un campionat de FIFA 2008 per a PLAY STATION 3.

Les eliminatòries prèvies es disputaran a partir del 29 de març. Les partides es jugaran els dissabtes de vesprada entre les quatre i mitja i les sis.  leer más »

La cap de llista al Congrés (València) de la coalició BLOC-INICIATIVA-VERDS, Isaura Navarro, i el músic i també membre de la candidatura Rafa Xambó, s’han reunit amb una representació de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians davant dels quals s’han compromés a defensar les seues reivindicacions al Congrés dels Diputats, entre elles la possibilitat que els canals autonòmics de televisió puguen ser vistos en tot l’estat.