Títol: Operación Shylock
Autor: Philip Roth (1933)
Any: 1993
Idioma original: Anglés
Editorial: Mondadori
Col·lecció: DeBOLS!LLO (380)
Any de l’edició: 2005
Idioma de l’edició: Castellà
Traductor: Ramón Buenaventura
ISBN: 84-9793-755-4
L’anterior va ser un llibre en castellà i ara tocava català, però allà pel gener no me’n quedava cap per llegir a casa en català. Així que vaig haver de canviar les meues costums i vaig buscar en la prestatgeria algun dels que havia comprat últimament. La meua mà se n’anava cap a Rulfo però no hi va arribar. Abans se va encontrar amb Roth. El llibre en realitat no és meu, va ser un regal per al meu germà d’un rei misteriós l’any 2006, però restava ahí encara verge entre els meus llibres. No, no coneixia Philip Roth. Ara sé que Isabel Coixet ha dirigit una pel·licula basada en una obra seua i protagonitzada per Penélope Cruz. I sé que és un autor famós i de prestigi. Però aleshores no el coneixia, o no recordava coneixer-lo. Pel títol, Operación Shylock i per la forma d’arribar el llibre pensava que es tractava d’una novel·la d’espies, una lectura lleugera. Però una vegada, ja al llit, el vaig obrir i vaig començar a llegir les notes sobre l’autor em vaig adonar que era alguna cosa més.
De novel·la lleugera res de res. Al principi em vaig esglaiar, unes quatre-centes cinquanta pàgines en lletra, podríem dir, minúscula no dona molts ànims a algú que pensava llegir alguna cosa facileta. Però conforme em vaig anar endinsant en l’obra em va anar agradant. El tema semblava interessant. Escrit en primera persona, Philip Roth és l’autor i alhora protagonista. Després d’una crisi provocada per l’Halcion, un medicament per ajudar a dormir, Roth té previst viatjar a Israel per entrevistar un altre escriptor, Aharon Appelfeld (que també és real i que tampoc el coneixia, ni el conec). Però li arriben notícies de que un doble seu li està suplantant la identitat a Israel erigint-se en portaveu d’un moviment denominat diasporisme i que pretén que els jueus abandonen Israel i tornen als seus països d’origen que van abandonar després de l’holocaust.
El tema tenia alguna cosa a veure amb els dos últims llibres que he comentat (Memorias de mis putas tristes de Gabriel García Márquez i Viatges per l’Scriptorium de Paul Auster), en els dos d’una forma o altra l’autor té un paper important en l’acció. Tampoc era la primera vegada que llegia sobre dobles, també a L’home duplicat de José Saramago m’havia encontrat una situació semblant. M’atreia la història i així li ho vaig comentar a algú. Però, sempre ve el però, conforme anava llegint anava perdent l’interés. Roth s’embolica en el conflicte entre jueus i palestins i això a mi és un tema que m’interessa ben poc, en una novel·la, vull dir, que s’entenga. I al final se’m va fer molt pesat, inclús moltes coses no les vaig acabar d’entendre, no sé si perquè la traducció no era molt bona, perquè l’autor no s’explicava bé, o simplement perquè jo no ficava massa interés.
Però que a mi no m’haja acabat d’agradar no vol dir que a vosaltres no vos puga agradar, així que vos explique un poc més. Ja sabeu que Roth se’n va a Israel per entrevistar-se amb Appelfeld i que a Israel està actuant un doble de Roth. No cal ser molt llest per endevinar que Roth i el seu doble s’encontraran i es crearà un conflicte. Per altra banda quan Roth arriba a Israel s’està celebrant el judici a John Demjanjuk (també és un personatge real) i amés s’encontra un antic company d’estudis palestí que intenta apropar-lo a la seua causa. També aparaeix un misteriós personatge que confonent Roth amb el seu doble li entrega un xec d’un milió de dólars per recolzar el diasporisme. Interessant, no? Doncs vosaltres mateixos.
He de continuar intentant-ho amb Philip Roth? De moment haurà d’esperar.