Archivos en el mes de abril del 2009

Finestra d’una casa al carrer Sant Jaume (segle XV)

abril 29th, 2009

esglesiasang_restes

Roma. Jornada 1. Arribem a Roma

abril 29th, 2009

L’avió eixia molt prompte, les set del matí, i això suposa que has d’estar per evitar problemes a les cinc a l’aeroport, que has d’eixir de Vila-real per evitar problemes a les quatre i que t’has d’alçar com molt tard per evitar problemes a les tres i mitja. Però si volíem estalviar-nos diners i no perdre tot el dia havia de ser eixa l’hora. El primer problema era com desplaçar-nos a l’aeroport. Per l’horari el transport públic estava descartat, vam barallar la possibilitat d’agafar un taxi, d’anar amb cotxe i deixar-lo a l’aparcament bé els cinc dies o bé que algú anara més tard a buscar-lo. Però… el meu germà va insistir en dur-nos, que entrava a treballar a les sis i li era igual alçar-se a les cinc que a les quatre. Igual, igual a nosaltres no ens ho pareixia i més tenint en compte que el Villarreal jugava el dia abans a les 10 de la nit. Total, que a les quatre teníem al meu germà i a la meua cunyada a la porta de casa.

Cap problema en València, ni en el vol a Madrid, ni a Barajas, ni en el vol cap a Itàlia. Així que poc abans de les dotze ja erem a Roma. Bé, ben bé a Roma no, estàvem a Fiumicino, a més de trenta quilòmetres de Roma. Però ja et fas una idea d’on estàs. Sabíem que hi havia un tren directe des de l’aeroport fins l’estació de Termini, així que vam seguir les indicacions que ens duien al tren. I… està prohibit pujar a les escales mecàniques amb maletes, els rètols repetien “no trolleys” i recordaven que les escales mecàniques eren per persones i no per equipatges. La nostra maleta pesava més de vint quilos i com estàvem a Itàlia vam fer el que fan tots allí, no fer cas de les prohibicions. No voldrieu que em carregara la maleta al coll i em dedicara a pujar i baixar escales…

A l’estació hi havia una taquilla on es podien comprar els bitllets per agafar el Leonardo Express on una empleada malcarada ens va vendre els bitllets quasi sense mirar-nos. Recordeu, estem a Itàlia. I, la veritat, ens podríem haver estalviat els onze euros que valia cada bitllet perquè ningú no va comprovar si en dúiem o no en dúiem. A l’andana hi ha una màquina per validar-los on pots fer-ho o no perquè no hi ha tanques que s’obrin quan el valides, al tren hi ha revisor i quan baixes tampoc l’has de ficar a cap lloc perquè s’obra cap porta. El tren d’express només té el nom, li costa trenta minuts fer poc més de trenta quilòmetres. I adaptat per a viatjants carregats de maletes tampoc ho està massa, per pujar hi ha tres esglaons altíssims i estretíssims que et duen a un passadís més estret encara. La meua maleta i el Leonardo no pareixien massa compatibles.

Quan arribes a Termini et deixen a l’andana que més lluny està de l’eixida, has de caminar més de cinc-cents metres per eixir de l’estació. Fins ara tot atencions per als turistes. Però l’arribada a l’hotel ja va ser la primera alegria, el Best Western Hotel Villafranca de tres estreles. El personal de recepció era molt agradable, ens van comentar que l’habitació que teníem reservada era de dos llits però que no hi havia cap problema per canviar-la per llit de matrimoni i fins i tot ens van donar un plànol sense haver-lo de demanar. L’habitació estava molt bé, no era enorme però et podies moure amb comoditat, estava molt neta i el bany es veia reformat de feia poc i amb dutxa amb mampara. Quina diferència amb els hotels del viatge de noces, i quin descans quan no ens vam encontrar amb una d’aquelles fastigoses cortinetes a la dutxa.

Dinar prop de l’hotel, per restaurants no ens podíem queixar. Jo uns tortellini amb bolets que em van parèixer exquisits. Tornada a l’hotel per preparar-nos un poc i primera eixida.

Pensàvem pegar una passejada però si teniu un mapa de Roma mireu l’itinerari i feu un càlcul de la distància. Tot a peu. L’hotel quasi al costat de la boca de metro de Castro Pretorio i d’allí vam anar fins els voltants de l’estació de Termini per voltar les Termes de Dioclecià, Santa Maria degli AngeliRoma Pasqua 09 006 (moltes esglèsies a Roma per fora no anticipen la grandiositat que et vas a encontrar dins) i Piazza della Repubblica. D’alli vam anar a buscar Le Quattro Fontane, una cruilla amb una font a cada cantonada que ja havíem vist al viatge anterior. Vam entrar a San Carlo alle Quattro Fontane projectada per Borromini. Roma Pasqua 09 011Vam continuar voltant tot el Quirinale i vam entrar a Sant’Andrea al Quirinale disenyada per Bernini. Ens vam fer fotos per la plaça de l’immens Quirinale Roma Pasqua 09 019i ens vam dirigir a la Fontana di Trevi, que supose que tots coneixereuRoma Pasqua 09 023. D’allí fins Piazza di Spagna on vam pujar les escales on Audrey Hepburn es menjava el gelat.Roma Pasqua 09 025 Dalt ens esperava la Trinità dei Monti.

I ja vam decidir que no teníem més forces, que calia tornar a l’hotel. Així que seguint la Via Sistina, passant per la Piazza Barberini amb la Fontana del Tritone i continuant pel Palazzo Barberini vam tornar a Le Quattro Fontane, vam sopar una pizza prop de la Piazza de la Repubblica i a dormir a l’hotel que ens ho havíem guanyat.

Pintem amb la música?

abril 28th, 2009

M'envia Juliana una pàgina "molt xula" com diu ella.
La compartisc amb vosaltres. Pinteu amb mi?

Pintem amb la música?

abril 28th, 2009

Espais de LLum. Visita Tercer cicle

abril 28th, 2009
El divendres dia 24 va ser el torn dels alumnes de sisè per a visitar l'exposició Espais de Llum que...

Pintem amb la música?

abril 28th, 2009

M'envia Juliana una pàgina "molt xula" com diu ella.
La compartisc amb vosaltres. Pinteu amb mi?

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

abril 28th, 2009

No consientas este atentado contra la cultura.

Se pretende obligar a las bibliotecas públicas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para 'resarcir' a los autores. Mientras la gente de a pie apenas llega a fin de mes, los ya millonarios se forran a cuenta nuestra. No consientas tamaño atentado contra la cultura y pasa este mensaje a todos tus amigos.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:
La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.
Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA
Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante.. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo..

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

Si estás de acuerdo, pásalo. Por el placer de la lectura.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

abril 28th, 2009

Exposicions en Sant Pasqual

abril 28th, 2009

Com cada any, amb l'arribada de les festes en honor a Sant Pasqual, Caixa Rural Vila-real posa les seves sales d'exposicions a l'abast de tots aquells interessats a mostrar part de la seva obra al llarg de la setmana festiva. D'aquesta manera, aquest any seran sis els artistes que ocuparan els diferents espais.  leer más »

EL BLOC JOVE VOL UNA SETMANA JOVE FRUIT DEL CONSENS

abril 28th, 2009
 

Xavi Ochando: "Per a nosaltres, és imprescindible que siguen els interessats els que opinen i organitzen els actes i no siga la regidoria qui els impose"