22é Festival Internacional de Teatre de Carrer
mayo 4th, 2009Enguany no puc fer una valoració, quasi no hem vist res, així que espere que la valoració la feu vosaltres. Jo només comentaré les quatre cosetes que hem vist de passada.
Divendres ens vam arrimar a la Plaça Bayarri. Actuava un grup basc Zanguango Teatro amb Tocata y fuga en fu renol. L’escenari és una gàbia on estat tancats tres reclusos i dos vigilants. Fant demostracions d’un sistema de rehabilitació consistent en la música i el ball. Però també coneixem poc a poc la història de cadascun dels presos. Ens presenten els presos com víctimes de la societat. Va estar bé.
Després ens vam dirigir als carrers peatonals on ens vam creuar amb dos personatges que arrossegaven una tanca (De Stijle Want amb La Valla). També ens vam creurar amb ells dissabte però no ens vam quedar a veure el que feien. I ja a la Plaça de la Vila unes velletes que havien fugit de la residència ballaven, segrestaven a la gent, per obtenir diners que no arribaven. I es van moure i ja ens va ser més difícil seguir-les, una d’elles va pujar a una escala de corda que penjava d’un balcó i des d’alli escampava les cendres del seu difunt marit. Pikor Teatro, també basques, amb Ellas Bailan Solas, divertit pel que vam poder veure.
Dissabte vam començar am Manolo Solo i el seu espectacle Locomotivo, de Catalunya. Equilibrisme, malabarisme… Els més menuts s’ho passaven molt bé. Nosaltres no vam estar molt atents però ens va parèixer interessant. I ja vam acabar per la Plaça Major amb uns bojos francesos que voltant tot l’espai de la plaça anaven oferint situacions disparatades i absurdes. Genial la de treball que van haver de fer per ficar un taulell sobre dos cavallets i al damunt un munt de caixes de cartró. Eren Les Apostrophés amb l’espectacle Passage Désemboîté.
I això és tot, les poques coses que vam veure ho vam fer mal situats i amb no massa atenció. En properes edicions em pareix que haurem de dedicar-nos a anar als espectacles infantils matinals.
