Escrito por Escèptic el 6 de Julio del 2009 en EscèpticNo se permite comentar sobre esta nota
Vaig començar a llegir un relat on la protagonista era una persona disminuïda física i això em va fer ficar alerta per si es tractava d’una història políticament correcta. Després vaig pensar que el que llegia era realment un guió d’un curtmetratge. Quan vaig acabar no tenia la sensació d’haver llegit un guió sinó d’haver vist realment un curtmetratge. Saionara, de Vicky Vicente.
Abocats al món-infern de Tomàs Bosch és l’essència del relat breu. Unes gotes de verí dolç.
I potser parlaré també de Sàhara de Xavier Diez. Una empresa provoca l’agressivitat dels seus venedors fins les últimes conseqüències. Potser una metàfora de la vida, si és que no és tot el que vivim una metàfora de la vida, fins i tot la vida mateixa.
I si la mandra no ho impedeix molt prompte algun comentari de la revista de juny.
Escrito por Pacomont el 6 de Julio del 2009 en PacomontNo se permite comentar sobre esta nota
He rebut dues aclaracions en referència a la "festa de l'espiga". No tan sols per la molèstia de robar-los uns minuts de les seues vacances, sinó per la qualitat dels seus habituals treballs, no mereixien estar tan sols en els comentaris.
Toni Pitarch escriu : ‹‹ La festa de l'espiga s'ha consolidat als darrers anys per iniciativa municipal, però era una festa perduda en el temps... Ara, a banda del caràcter lúdic i fins i tot religiós, marca l'inici de l'estiu, és a dir, un període de temps on Vila-real queda desert del tot fins al punt que comença a ser difícil trobar un lloc on anar a sopar: visca el comerç local! Quin comerç?
Si a Vila-real despareix el futbol, ara que també està desapareixent la faena -per desgràcia-, acabarà també per desaparéixer el poble: a l'hivern n'hi ha poca cosa de tot, a l'estiu res de res...››
(Si voleu conèixer el comentari de l'any passat en tota la seua extensió, polseu els comentaris al final del post).
Jacinto Heredia escriu : ‹‹ La "fiesta de la espiga" era una vela eucaristica de la Adoraciòn Nocturna que se realizò en unas cuantas ocasiones en la posguerra en el ermitorio, lo mismo que en otras partes de la provincia.
Lo que se celebra el primer domingo de julio, y nunca, nunca dejò de celebrarse liturgicamente es la fiesta de la Visitaciòn, una de las mas antiguas de Vila-real junto con la de San Antonio Abad. Nunca tuvieron que ver una con otra ni se sustituyeron ni nada por el estilo. Otra cosa son las confusiones populares que pueda haber, y que siempre aparece quien tiene el gusto de fomentar e intensificar, sin documentarse adecuadamente.
La fiesta de la Visitaciòn, fiesta original en la ermita, incluso antes de que se difundiera la devocion a la Virgen de Gracia, ademas de la misa anual nunca perdida, era complementada solo por los miembros del Rosario de la Aurora que cerraban su ciclo anual con la visita a la ermita en esa fecha. En los ultimos tiempos, y paradojicamente por gobiernos socialistas, la fiesta se volvio mas popular con la aportacion de un refresco a los asistentes (eso incremento considerablemente la asistencia) y un concierto de la Banda de Musica. Mas recientemente un grupo intentamos potenciar tambien culturalmente la celebracion con una "serenata" con aportaciones literarias y participacion de los grupos musicales locales, pero la Concejala de Turismo con su reconocida capacidad intelectual, ha descafeinado totalmente la fiesta.
Pero repito, lo de"la espiga" fue una cosa y lo de la fiesta de la Visitacion, ahora "del termet" y pasada al domingo inmediato al dia 2, es otra completamente distinta. Que no te lien.››
Escrito por Vicent Usó el 6 de Julio del 2009 en Vicent UsóNo se permite comentar sobre esta nota
A València, la terra de les flors, de la llum, de l'amor i, recentment, dels grans fastos sense fi ni parangó mundial, fa tres anys que es va fer de nit. Era un 3 de juliol i, segons les cròniques, les unitats 3736 i 3714 de la série UTA 3700, de la línia 1 del metro de València, que conduïa el maquinista Joaquín Pardo, van eixir de l'estació de la plaça d'Espanya camí de Torrent i van descarrilar poc després, en el revolt d'entrada a l'estació de Jesús. Passaven 3 minuts de la 1 del migdia i es va fer de nit a València. Hi van morir 43 persones i va haver-hi 47 ferits. L'accident més greu de tota la història del metro a l'Estat espanyol. I el quart en importància de tot el món. A aquella hora, Canal 9 seguia emetent la mateixa telenovel·la de tots els migdies. No fóra cas que la sang i els ferros doblats, que el dolor i les llàgrimes entelaren la imatge de la ciutat i del país on lliguen els gossos amb llonganisses. Divendres passat es van complir 3 anys de l'accident i els familiars de les víctimes segueixen concentrant-se cada mes per recordar els morts. I per exigir unes respostes que, tant de temps després, encara no han arribat. Com ja saben vostés, la Generalitat Valenciana -de la qual depenen els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, FGV, responsables del servei- va córrer a adjudicar-li la culpa a l'excés de velocitat amb què conduïa el maquinista difunt. I a espolsar-se de damunt totes les responsabilitats. De fet, els administradors de FGV mai no van ser cessats. I les Corts Valencianes van constituir una comissió d'investigació que no buscava res més que tapar l'assumpte com més ràpid, millor: l'accident, segons les seues conclusions, era inevitable i imprevisible, cosa de l'atzar i prou, potser de l'enveja dels déus davant tanta esplendor com floreix en aquesta terra de meravelles. Mesos després, els tribunals, basant-se únicament en els informes aportats per FGV, van sentenciar que la culpa era de qui no podia defensar-se. Del conductor difunt, que anava massa fort. Únicament. Però, malgrat tot, els dubtes s'acumulen i ningú no en dóna resposta. Ningú ha explicat, per exemple, per què no hi havia instal·lat, en aquella zona, cap dispositiu per limitar la velocitat. Més encara quan el lloc del sinistre ja figurava com a punt negre dins del traçat dels ferrocarrils valencians. O per què no va incorporar-se a la instrucció del procediment judicial l'historial de descarrilaments del tren accidentat (que ja n'havia patit un a Picassent), un detall que, fins que va ser revelat per un diari, FGV havia negat. O per què van desaparèixer els llibres d'avaries o per què va desballestar-se amb celeritat sospitosa la màquina sinistrada. Sobre l'afer plana la sospita d'una deixadesa extrema, d'una falta d'inversions temerària. Arran de l'accident, va saber-se que la Generalitat mai no va destinar-hi els 34 milions d'euros traspassats pel Govern central per a disminuir la morositat de FGV i que hi havia més de 52 milions d'euros de subvencions compromesos per la Generalitat que mai no van arribar a pagar-se. Dóna la sensació que les infrastructures que usen cada dia milers de ciutadans estan desateses i que, en canvi, sobren els diners per a improvisar curses de bòlids o visites papals, entre altres fastos. Dóna la sensació que algú vol tapar que els diners dels grans esdeveniments no ixen del no res. Des d'aquell 3 de juliol, els familiars de les víctimes del sinistre continuen reunint-se a la plaça de la Verge cada tercer dia de mes. I això que l'ajuntament de València no els ho posa fàcil: tot i que, finalment, s'ha retractat, va intentar negar-los l'ús de megafonia, no fóra cas que incordiaren els turistes que visiten la plaça i que en aquesta terra inaudita ja se sap que són primer que res. Tres anys després, ningú ha assumit cap responsabilitat i ningú no ha obert cap investigació que aclarisca els nombrosos dubtes que planen sobre el cas. Tres anys després, el president Camps encara no ha trobat un moment per reunir-se amb els representants de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. I no li cau la cara de vergonya.
Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (5/7/09)
Escrito por Toni Pitarch el 6 de Julio del 2009 en Toni PitarchNo se permite comentar sobre esta nota
S'imaginen vostés que un llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Buenos Aires no pogués examinar-se d'oposicions perquè un polític illetrat, analfabet o manipulador (regidor, diputat, conseller o ministre...) afirmara que l'argentí i el castellà no són la mateixa llengua (de fet, cap espanyol diu en castellà allò de "la guagua", "me da bronca", "boludo", etc.) i què, per això mateix, no estaven disposats a homologar-li el títol oficialment? I si un Llicenciat en Filologia Anglesa per Cambridge no pogués examinar-se per obtenir una plaça de professor a Illinois perquè l'accent nordamericà i el britànic no coincideix del tot? Doncs això és el que està fent la Generalitat Valenciana amb els títols de Filologia Catalana que, des de tota la vida, s'han emés tant a València, com a Barcelona, Mallorca o Salamanca... Sí, sí, pregunteu-li al professor vila-realenc Adolf Piquer a què es dedica dins d'aquella històrica universitat castellana? Doncs, sí, a explicar català...
El govern valencià, amb el conseller vila-realenc Alejandro Font de Mora al capdavant -un persona culta i seriosa fins que la política partidista del PP li ha fet fer uns numerets impensables per tal de justificar l'injustificable-, s'ha tornat fonamentalista des del punt de vista lingüístic fins a extrems impensables: anticatalanista a València, espanyolista-castellanista a Alacant, moderadament catalanista a Castelló, etc. i, a més, en aquests temps de crisi, li toca pagar unes despeses per cada judici que perd al respecte (cap respecte a la cultura, la història i la llengua, si això suposa un rèdit electoral!).
En total, 25 sentències judicials perdudes amb l'única finalitat d'embolicar la troca, quan la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la de l'Institut d'Estudis Catalans -llevat de certs capricis puntuals (admetre algunes paraules com ara "vacacions" per vacances, per exemple)- és exactament la mateixa:
- Nº 75/1997 del Constitucional. Falla contra la ultradretana Alternativa Universitària, i a favor dels Estatutos de la Universitat de València. El valencià i el català són la mateixa llengua. - 330/ 2004 del Tribunal Superior. A favor del recurs d'Acció Cultural del País Valencià sobre l'exempció de la prova del valencià en les oposicions docents als Llicenciats en Filologia Catalana. - 393/2004 del TSJ. L'STEPV guanya el recurs en el mateix sentit de validar la Filologia Catalana en les oposicions fetes en territori valencià. - 518/2004, la 677/2004 y la 158/2005 del TSJ. En el mateix sentit i a favor de l'STEPV. - 205/2005 del TSJ. - A favor dels Estatuts de la Universitat Jaume I - 539/2005 del TSJ. De l’STEPV contra la convocatòria d’oposicions. - 494/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat d'Alacant. - 789/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat de València. - 1.527/2005 del TSJ. A favor de CCOO que demana convalidar títols en les oposicions docents. - Tribunal Suprem, 15/03/2006. A favor d’STEPV i ACPV que demanen l'homologació dels títols de Filologia a Catalunya, Balears i València. - 474/2006, la 1.079/2006, la 332/2007, la 382/2007, la 1.218/2007, la 1.233/2007 i la 558/2008 del TSJ. Tribunal Suprem, 13.10.2008. A favor de la Universitat de València que havia recorregut les oposicions. - Suprem, 29/2008. Contra les oposicions de 2004. I obliga a Educació a pagar els costos. - Tribunal Superior, 22.06.2009. A favor de CC OO i en contra de la convocatòria d’oposicions. Titlla de "temerària" l'actitud de la conselleria i acusa de "faltar reiteradament" a les sentències. Obliga a pagar costos. - Suprem, juny 2009. En el mateix sentit, a favor de l'STEPV. - Tribunal Superior, 737/2009. A favor de les Universitats de València i Alacant. Reitera la "temeritat" de la Conselleria d'Educació i la condemna a pagar costos. =========================================================================================================
Escrito por Diddlina el 6 de Julio del 2009 en DiddlinaNo se permite comentar sobre esta nota
Hoy hemos visto Ice Age 2, y así hemos recordado las aventuras del mamut, el tigre, las zariguellas... y así nos preparamos para ver la nueva entrega La Edad de Hielo 8 el Origen de los Dinosaurios)
SINOPSIS: Scrat todavía está intentando apoderarse de su escurridiza bellota (mientras que, posiblemente, encuentre el amor); Manny y Ellie esperan el nacimiento de su mamut; Diego, el tigre Dientes de Sable, se cuestiona si se está volviendo un blando; y Sid, el perezoso, se mete en problemas cuando crea su propia familia ficticia raptando tres huevos de dinosaurio. Con el objetivo de rescatar al incorregible Sid, la pandilla se adentrará en un misterioso mundo subterráneo donde se toparán con dinosaurios, lucharán contra la flora y fauna, correrán enloquecidos y conocerán a una implacable comadreja llamada Buck. ------------------------------------------------------------------------------------