Dedicat a la Naomi, que se'n va a Amsterdam un dia d'estosA l'estiu tota cuca viu, però a l'estiu per l'ombra... Potser siga la calor més democràtica que el fred per allò que, a l'estiu, tot el món viu. Als països nòrdics no sol haver-hi pobres, a l'hivern el fred s'encarrega d'eliminar tots els transeünts, vagabunds i gent sense sostre; al països equatorials i tropicals, en canvi, la calor aporta misèria. De tota manera, la revolució tecnològica encara té el repte de l'eliminació del determinisme geogràfic i, sobre tot, l'explotació racional i sostenible dels recursos al continent més ric, Àfrica que, paradoxalment, acull la gent més morena i pobra del planeta...
El món, i la vida, n'està ple de contradiccions: observeu la biografia de
Michael Jackson i després la metamorfosi epitelial d'
Eduardo Zaplana (ex-president de la Generalitat Valenciana, madridista, ex-ministre popular i, ara, telefonista...), són dues trajectòries situades a les antípodes però guiades pel
blackandwhite, un camí del negre al blanc, el primer, front al camí contrari del segon, del blanc al negre: a qui no li agrada el negre? Pregunteu al taller, al contratista, al del bar, al sastre, a tots els que se fan xalets d'un any a l'altre i declaren, oficialment, ingressos de misèria -amb la connivència dels inspectors d'Hisenda?-... per a què després parlen dels que, com jo mateix, tenim la sort de menjar anxoves casolanes de Cambrils a l'estiu (no, no me les regala
Buenafuente malgrat vore'ns a l'agost, quan torna de Cantàbria) quan passem uns dies fent el sargantana per les platges de la Costa Daurada.
Tinc una amiga, la
Naomi de nom artístic, que cada estiu se socarra la pell com el carbó perquè, a més de recórrer tots els solàriums de La Plana durant l'hivern, té un ADN heretat d'un avantpassat cosí de
Boabdil o, directament, d'un bruixot emigrat de l'Àfrica Subsahariana. Ella sempre afirma que el Sol és el millor invent natural per la salut. Jo, en canvi, li explique que cada any que passa em molesta més i per això pense que són tant d'agrair aquestes jornades de treva on la pluja fa acte de presència i refresca una mica l'ambient.
El mitificat clima mediterrani té, també, les seues paradoxes: l'elevada humitat fa fracassar tots els desodorants a l'estiu i, en canvi, augmenta la sensació de fred a l'hivern, a més que els ecosistemes naturals són molt més sensibles i fràgils degut a les llarges temporades de sequera que, de sobte, es veuen interrompudes a l'inici de la tardor per l'acció violenta de la gota freda que provoca innundacions espectaculars i la pèrdua de gran quantitat de terra fèrtil.
Tots sabeu que la vida humana va nàixer, com quasi tot, al continent africà d'on, a poc a poc, van emigrar els més descolorits cap al nord, on el sol no crema tant, mentre
Darwin i la seua magistral teoria de la selecció natural de les espècies van acabar d'assassinar, cremats pel Sol, els escassos blanquets que quedaren per aquelles terres, mentre els morenets emigrants van acabar els seus dies fulminats per una grip polar de la que mai s'ha trobat vacuna des de temps immemorials: és aleshores quan, a poc a poc, després de mil·lenis i segles d'incomunicació física i verbal, aparegueren les anomenades "races humanes" per la promiscuïtat entre morenets/morenetes per un costat i de blanquets/blanquetes per un altre. Total que això de les races és també una causalitat/casualitat de la vida... Tots diferents, tots iguals.
Uns preferim l'
Andrés Iniesta, l'
Scarlett Johansson o la
Pilar Rubio; d'altres ho donarien tot pel
Cristiano Ronaldo, l'
Eduardo Zaplana o la
Halle Berry, però també n'hi ha vila-realencs que s'han fixat en la novieta de
Forlán i vila-realenques que, encara, recorden les plaquetes xocolateres que envolten la meliquera del doblement Bota d'Or. És el que li dic jo a la
Naomi, cada estiu: n'hi ha gent per a tot, fins i tot dels que prenen el Sol amb trages de
Milano...
..............................................................................................
