Blogs vila-realencs

A Ricard Franch (a la dreta en la foto -maig/09-), entrenador de Club Natació Vila-real , preparador de Yurema Requena i de l'equip nacional d'aigües obertes en el Campionat del Món de Roma-09 m'el va presentar en l'antiga Piscina Provincial de Castelló el meu mestre e inefable Pasqual Amposta "Piula".
Era un xiquet de 8 anys, corpulent i de gran facilitat per a nadar. Nascut a Castelló, al carrer Sogorb, on els seus pares regentaben una fleca. Pocs anys després, per desavinences amb un club de Castelló, es va incorporar a la disciplina de qui escriu en el Club Natació Vila-real (I sobre el acolliment del nostre poble a esportistes, en aquest cas de la capital, s'anota com a tema per un altre post). Els seus millors resultats els va obtenir entrenat anys després en el Club Natació Sabadell amb Paulus Wildeboer. Va ser finalista en Campionats d'Espanya absolut en l'estil papallona i va arreplegar tècniques d'entrenament del citat tècnic sabadellenc-holandès.
Entenc que com agraïment a facilitar la seua trajectòria esportiva i al estar poc considerat en la seua ciutat natal, va accedir en 1987 a entrenar al Club Natació Vila-real que ha culminat, després de diversos èxits en categories junior i absolutes, amb l'explosió de la nadadora d'aigües obertes més llorejada del nostre país.
Des d'ací, la nostra enhorabona a un bon treball. Tal vegada un quart lloc en un Campionat del Món siga un al•licient per a projectar noves fites i l'objectiu de Londres 2012 siga arribar a un podi.
I tant Ricard com Yurema són ambiciosos.
( Per cert, enhorabona a les xiques de sincro pel seu or. Quan no es creen traves al bon treball, s'arriben als objectius )

Ja tenim ací la bipartidista temporada futbolística. Quasi tots els mitjans parlen de la lluita Barça - Reial Madrid oblidant-se, per tant, del futbol... I sort que l'equip gal·làctic només va guanyar, ahir, per llàstima, amb un modest 0-1 davant un equipet de xixa-i-nap com sol dir-se vulgarment i no en van fer 27 com el Vila-real (A) davant el Navata, que també és passar-se'n un pèl.

El més interessant de l'estiu, des del punt de vista futbolístic, el fitxatge de Benzema per part del Real Madrid (pot donar moltes alegries als blancs si Pellegrini s'atreveix a seure a la banqueta a Raül i Guti i, sobretot, si s'obliden de vendre samarretes amb Cristiano i fitxen gent de qualitat per la defensa i el centre del camp), així com el possible fitxatge d'Ibrahimovic per part del Barça (Guardiola diu no tenir feeling o bon rotllo amb l'Eto'o, enguany acaba contracte i, almenys, contribueix a abaratir el fixatge: en definitiva un intercanvi de cromos ja que Mourinho tampoc congeniava amb Zlatan, el gran -des de tots els punts de vista- davanter suec).

El més esperpèntic, com sempre, més que el sainet valencianista sobre com carregar-se un club de primera línia (el abans grandíssim València Club de Futbol), els intents de Canal 9 per vendre Villa al millor postor i, a la vegada, voler vendre a l'aficionat de Mestalla que, al capdavall, es queda per amor al club i, per tant, per decissió pròpia.... Igual de ridícul que la il·lusió de tots els jugadors del món (i també Pellegrini!), des que eren de bolquerets, de formar part de l'equip de Florentino. Els pesseters, ara, són eurers i la resta literatura barata...

Al si del Vila-real preocupa, o no preocupa gens vist el ritme de fixatges, la solitud d'Eguren al centre del camp com a recuperador de balons (no podrà jugar la prèvia de l'Europa League, els dies 20 i 27 d'agost) ja que no té suplent ara per ara, Bruno (que no és eixe el seu lloc!) està lesionat i Marcos Senna continua, des de la temporada passada, sense incorporar-se al ritme normal d'entrenaments... Ja ens agradaria, ja, vore Negredo vestit de groc (junt a Santi Cazorla també de groc, no juguem!), però ara mateix la prioritat hauria de ser trobar-li un substitut al bo d'Eguren, donat que Marcano pot ser la companyia ideal per Capdevila (i fins i tot per Gonzalo), així com Xavi Oliva és el complement ideal per a Diego López (a anys llum dels irregulars i cantadors -ara ho podem dir- Viera i Barbosa).

Pel que respecta a l'entrenador, Ernesto Valverde amb el seu equip, sembla que també han vingut disposats a corregir possibles defectes. Esperem que el Vila-real, malgrat les bones vesprades de bon futbol amb Pellegrini que també les vam tenir, naturalment, deixe de ser aquell equip lent, previsible, que mai o quasi mai jugava per les bandes, que sempre volia entrar a l'àrea contrària pel centre i amb la pilota jugada, que feia poca pressió al contrari donat que el seu nivell d'agressivitat era semblant, de vegades, al dels Teletubis... I si, a més, són gent més oberta i atenta amb la prensa, molt millor. El 0-27, malgrat tot, no deixa de ser una anècdota que protagonitzada pel nostre Vila-real no donarà lloc a més comentaris: més val així!
==============================================================================