Blogs vila-realencs

A mitad del mes de julio tiene lugar en tierras asturianas una de las citas más importantes para la literatura de género, no sólo de nuestro país, sino probablemente de todo el mundo. Desde hace 22 años, la Semana Negra de Gijón se ha consolidado como punto de reunión de aficionados y escritores.
Los libros, los cómics, la música y sobre todo, la gastronomía y la diversión son protagonistas junto a la fantasía, los crímenes ficticios, la ciencia ficción y la aventura.
Para ver como ha ido este año, charlamos con Irma Page, periodista y como ella bien dice, friki y a mucha honra, que ha sido testigo directo de la edición de este año, la vigésimo segunda.
Un programa más que interesante y con una invitada de lujo.
Un saludin

• the Vice :: blog de Antonio Martin Lopez
• Cronicas desde Sepelaci :: blog de Cronicas desde Sepelaci
• La patrulla X Siempre Gana :: Blog de Pedro Cifuentes

Download audio file (cronicas-2009-07-22-50284.mp3)

[From Cronicas desde Sepelaci 19 - Semana Negra]

Desprès  d’assistir a la reunió de la Comissió de penyes de Vila-real, la nostra penya ha confirmat l’assistència a tres actes organitzats per la comissió.

Concurs de paelles. Dinar de penyes. Sopar de penyes amb tombet de bou

També hem notificat el tall del carrer Benedicto per a la col·locació d’una tarima de perfil davall, on una orquestra ens amenitzarà el sopar a l’aire lliure, que tindrà com a ingredient principal en el seu menú, Llagostí encebollado, tot això regat per caldos blancs  D.O. Província de Castelló.

Una altra activitat que ja està perfilada quasi al 100% és  el Tast de Vins (Cata de vinos), acte que realitzarem en el nostre casal l’ultim  divendres  i que serà inclòs en el llibre de festes i inaugurat per la Regina de festes i dames  d’honor, així com  autoritats civils i festeres.

Esta iniciativa la proposem juntament amb el Celler les Useres(Bodegas Les Useres) que ens brindara una oportunitat per a degustar la seua col·lecció de vins l’ALCALATEN així com visionar una projecció amb les tècniques d’elaboració d’estos caldos de la nostra província.

La Junta de Festes de Vila-real estudia avançar un dia diversos actes de les festes de la Mare de Déu de Gracia l’inici del qual, fins a la confirmació oficial d’esta mesura, està previst per al 4 de setembre.

La modificació més destacable es referix al pregó de festes que, en compte de celebrar-se la jornada inaugural, com es porta fent fins ara, passaria al dijous 3. “El motiu pel qual es remena canviar l’esdeveniment és que els participants tindran un temps reservat per a fer l’ofrena de flors amb major tranquil·litat i no com succeïa fins a l’actualitat, el mateix dia de la baixada de la patrona”

A més d’este esdeveniment, els representants de la Junta han apuntat que les penyes també analitzen la possibilitat de muntar els cadafals el dimecres 2 de setembre –24 hores abans del que estava programat– “perquè hi haja més temps per a revisar totes les infraestructures, augmentant així la seguretat del recinte, molt en especial en la zona més cèntrica de la vila”.

Quant al pressupost, Bort ha indicat que ascendix a 700.000 euros per a les festes de maig i setembre. “En els pròxims festejos comptem amb menys diners, ja que també hi ha menys actes que en Sant Pascual. No tenim la presentació de la reina i les dames, entre altres esdeveniments”, remarca.

La cita que sí es manté és el ja tradicional Encierro de  cerriles, que serà el dissabte dia 5, a les 8.00 hores. A pesar de tot, la Junta de Festes també medita ara canviar este horari i retardar-ho una hora, fins a les 9.00.

Sota les inicials C.L.D. que fa servir Josep Ballester a "El col·leccionista de fades" (Bromera), la novel·la amb què va guanyar el darrer premi Ciutat d'Alzira, s'amaga Charles Lutwige Dodgson, el professor de matemàtiques a Oxford i pastor anglicà que ha passat a la història de la literatura com a Lewis Carroll, l'autor de la novel·la "Alícia al país de les meravelles". Però la personalitat de Carroll se sustenta en una quarta pota: la seua afició a la fotografia. I, encara més: als retrats de xiquetes. Sobre la base d'aquests elements, Ballester organitza la novel·la a partir de la relació de l'escriptor anglés amb una altra gran personalitat del seu temps: Sigmund Freud. I és, precisament, entre els papers que aquest s'endugué de Viena quan va fugir de la invasió dels nazis, on es trobaria el quadern d'apunts en el qual Carroll aboca bona part de les seues intimitats. I que constitueix "El col·leccionista de fades".
Ballester sustenta la novel·la en una hipòtesi molt atractiva: la relació entre els dos personatges a partir dels trastorns de Carroll, als quals buscaria remei en la innovadora tècnica del psicoanàlisi que està posant en marxa el metge austriac. Així, anem coneixent, amb les paraules del mateix malalt, l'obsessió de Carroll per les fades: per les xiquetes. I, en especial, per una d'elles: Alice Liddell, el retrat de la qual ocupa la portada del llibre. Efectivament, tot i que també va retratar grans personatges del seu temps (alguns dels quals són citats a la novel·la), la recopilació més exhaustiva de fotografies de Carroll està constituïda sobretot per retrats de xiquetes. I es calcula que, entre les dues terceres parts que han desaparegut, potser hi havia moltes on posaven nues. D'elles, se n'han conservat només sis. Però la majoria, assenyalen els experts, foren destruïdes pel mateix Carroll o retornades a les famílies de les joveníssimes models.
Al text de Ballester hi apareixen totes les inquietuds de Carroll: els seus problemes de quequeig, la frustració per no poder emular les aptituds oratòries del seu pare, la passió per les matemàtiques, la relació amb els poetes del seu temps, les creences religioses i l'exercici com a pastor i sobretot l'obsessió per la companyia de les xiquetes, l'atracció que sent per elles, els afanys per retindre -a través de la fotografia- la bellesa que tant l'obsedeix. Un material que l'autor organitza a través d'entrades breus i on, de tant en tant, intercala les missives que Sigmund Freud li va fer arribar al seu pacient. Unes cartes on indaga sobre la naturalesa de la malaltia que el turmenta.

Una mona i un caribú

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) ha pres Ramon Llull i els seu "Llibre d'amic e amat" (també el "Llibre de les bèsties", en cert sentit) com a punt de referència per escriure "La part visible" (Proa), el seu cinquè poemari, amb el qual va guanyar el darrer premi Carles Riba. Seixanta-cinc poemes que, malgrat l'autonomia amb què es poden llegir, estan lligats no sols per la parella que els protagonitza (una mona i un caribú) sinó també per un fil narratiu que aspira (sense que poguem qualificar-la de novel·la en vers) a recrear una història d'amor amb tots els seus daltabaixos. La tria de protagonistes, a més, permet a Alzamora ressaltar l'animalitat de certs comportaments humans, però també abordar sense pudor algunes qüestions que ens afecten profundament: l'amor, el desig, l'odi, el fracàs, l'èxit, l'ambició...

Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (19/7/09)