Blogs vila-realencs

Fa 40 anys, tal dia com avui, els astronautes de l'Apolo XI tornaven al planeta. També nosaltres amb els peus a terra o, si ho preferiu, damunt del sofà, anem passant aquests dies infernals, de canícula i d'incendis forestals provocats, amb temperatures màximes que superen els 40 graus i uns vents aponentats que aconsellen seguir Armstrong, Aldrin, tornar a la LLuna encara que siga de la mà d'Hermida o, per què no?, de Contador, naturalment, mirant la tele...

Ho recorde perfectament. Aquell diumenge del 20 de juliol del 1969 jo era a Moncofa, amb el tio Pasqual, la iaia Rosario i l'avi Domingo: un astronauta nordamericà anomenat Armstrong -després Aldrin- tocaven de peus a la Lluna, mentre Collins -el tercer en discòrdia- renegava donant voltes per l'espai. En arribar a casa, vaig córrer, potser emocionat, a contar-li-ho a l'altra iaia, Maria Vicenta, la qual ho tenia molt clar: Sembla mentida, com enganyen els xiquets amb eixa caixa tonta... Fou així, com va començar el gran corrent d'escepticisme mundial per qüestionar la veracitat de l'arribada a la Lluna, és a dir, aquell petit passeig humà però, com deia el guió, gran avanç per a la humanitat ha estat qüestionat 40 anys seguits, potser, per l'escepticisme de la meua iaia paterna. De fet, encara que està totalment demostrat que les coses van anar així, encara avui n'hi ha borts que fan acudits al respecte:
-Sabeu per què Armstrong va ser el primer en arribar?
-Perquè, encara, no havia nascut Contador...



Els anys seixanta foren de prosperitat econòmica a nivell mundial, de grans canvis en la mentalitat de la societat per la irrupció dels joves universitaris en l'actualitat política global i, sobre tot, per la confiança en el futur, malgrat la guerra freda USA-URSS que, en principi, fou la base de la cara carrera espacial. Amb els peus a terra, per tant, hem de reconéixer que aquell món ja no té res a veure amb l'actual: de l'escepticisme de la tercera edat (el de la meua iaia) hem passat a l'escepticisme pessimista de la joventut del segle XXI davant la inoperància dels poders públics per afrontar la crisi econòmica, social i moral de la societat globalitzada actual.

I sort que el groc està de moda: Contador pot guanyar el maillot groc del Tour quasi de segur, Ibrahimovic combinarà el groc de la selecció de Suècia amb la segona equipació del Barça (que també és groga... fins i tot el Real Madrid porta una sanefa de groc a la part davantera de la samarreta) i Nilmar està a punt de col·locar la samarreta del Vila-real al costat de la canarinha brasilera...

Si el groc fos -com diuen- el color de la mala sort, els nordamericans no hagueren forrat l'Apolo XI de daurat. A Vila-real, naturalment, representa un sentiment pel color de la samarreta de l'afició futbolística, encara que, històricament, els amarillos sempre han estat els seguidors de l'obrerisme catòlic agrari, és a dir, del Sindicat i de la Caixa Rural. I pels supersticiosos, comentar que el color groc simbolitza la llum del sol. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energía. El groc suggereix l'efecte d'entrar en calor, provoca alegria, estimula l'activitat mental i genera energia muscular. Amb freqüència se l'associa al menjar. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, per la qual cosa és freqüent que els taxis siguen d'aquest color en algunes ciutats. En excés, pot tenir un efecte pertorbador, inquietant. És conegut que els nadons ploren més en habitacions grogues. En heràldica el groc representa honor i lleialtat. Encara que, als darrers temps, el groc també s'associa amb la covardia (¿?)... déu ser cosa dels organitzadors del Tour, dels anti-barcelonistes o, fins i tot, dels que tenen males digestions davant els èxits del Vila-real Club de Futbol.
.............................................................................................

La Comissió de Penyes ha anunciat que correran banyats de les ramaderies de Concha i Sierra, la dels Milers, i de la prestigiosa Victorino Martín.

El president d’esta agrupació ha remarcat que “este últim ferro és molt especial per a Vila-real, ja que, l’any 1981 la ciutat va aconseguir ser la primera a tindre estos animals en el carrer”. “El seu amo es negava que el bestiar passejara per un lloc que no fóra la plaça de bous i el poble va haver de pagar un alt preu”, va dir.

“Un boví de carrer ha de ser gran, tindre el cap alt i les banyes separades”, ha indicat una de les components de la Comissió del Bou. I per això, esta agrupació ha viatjat, recentment, a Madrid, Salamanca, Badajoz i Cadis, entre altres localitats, a la cerca dels millors animals. “Cada un té la seua opinió sobre els exemplars i, per ara, no tenim res decidit”, comenten. Encara que si hi ha quelcom que tenen clar és que deixaran a un costat la ramaderia contractada el maig passat “per a provar quelcom distint”, diuen.

D’altra banda, l’associació cultural Els Amics dels Bous també participa en els actes taurins amb un tancament de dos bous embolats de la ramaderia Torre Alta de Sevilla, el 8 de setembre. I, a més, ha organitzat una entrada infantil i un embolat per a xiquets.

Per als més ressagats, l’elecció dels bous serà complicada ja que municipis com Almassora o la Vall d´Uixó s’han sumat a la celebració de tancaments i actes taurins, i competixen amb la localitat, la qual cosa augmenta els preus.

Tant la Junta de Festes com la Comissió de Penyes de Vila-real han anunciat novetats respecte a les pròximes festes patronals de setembre, en honor a la Verjurada de Gracia.

I ho han fet en la presentació de l’exposició XXV anys de la Junta de Festes i XXX anys de la Comissió de Penyes, que tindrà lloc en la Casa de la Festa, sítia en la plaça Mossen Ballester, el 28 d’agost a les 20.00 hores. En la dita mostra es podran veure fotografies de les penyes del municipi des de l’any 1974, així com trages de llauradora i algunes imatges d’anys anteriors.

També s’ha anunciat el nou pregoner de les festes, Juan José Rubert García, fundador de la primera comissió de festes l’any 1984 i membre de la històrica penya Llimonà i vaig veure.
NOVETATS En la presentació de l’esdeveniment, presidit pel vicepresident de la Junta, Jose Miguel Cabezuelo; el responsable de Cultura d’organització, José Pascual Tomás; i el president de la Comissió de Penyes, Francisco González; s’ha parlat de les novetats dels festejos.

En concret, destaca el muntatge dels cadafals el dimecres dos, en lloc del dijous, i  l’obligada utilització d’una polsera acreditativa per als membres de les penyes, el dia del concurs d’empedrats; la ubicació del sopar del tombet de bou en el recinte del mercat del dissabte, en lloc del recinte de festes, a causa de la multitudinària assistència en l’edició anterior; i la macrosopar de disfresses, el segon divendres, que estan estudiant que tinga una funció solidària.

A més d’estos esdeveniments, la Comissió de Penyes vol demanar que, en l’acte de la romeria, es torne a la tradició d’arreplegar a la verge des de les Carmelites.