Escrito por the vice el 27 de Julio del 2009 en the viceNo se permite comentar sobre esta nota
Otro madrugon a las 6 de la mañana y otra ruta mas chupada directamente de la web de Casiaventurilla, pero es que esta ruta cuando se realizo se tenia que haber hecho con gente del Centro Excursionista de Vila-real, en concreto conmigo, asi que no tenia mas remedio que hacerla….
La ruta basicamente consiste en 10 km de pista bastante asequibles en los cuales llegaremos a punto mas alto de la montaña y posteriormente 7 kilometros de barranco de aguas cristalinas acojonantes, con un final de 700 metros de asfalto todo para arriba y sin respirar.
Escrito por Toni Pitarch el 27 de Julio del 2009 en Toni PitarchNo se permite comentar sobre esta nota
L'Institut Nacional d'Estadística (I.N.E.) va fer públiques, divendres passat, les dades d'atur i d'ocupació corresponents a l'Enquesta de Població Activa (E.P.A.) del segon trimestre de 2009 que, com tots sabeu, tornen a apuntar cap a territori valencià (com a líders en l'íncrement de l'atur) i més concretament cap al triangle de la ceràmica: Alcora, Onda i Vila-real (bressol de Francesc Tàrrega Eixea, l'inventor del telèfon mòbil com va dir aquell!).
Des de Vila-real no coneixem, amb exactitud, el cas d'Alcora o el d'Onda on, desgraciadament, l'atur encara causa més estralls que a la capital autonòmica del futbol, la nostra ciutat. És per això que, avui, sense acritud, us contarem detalladament el curiós cas de la Plaça Major de Vila-real, és a dir, el primer monument a escala local-global-glocal dedicat a la decadència econòmica i laboral... I és que els nostres governants estan en tot!
Però la idea no és nova. Ja a la dècada dels 80, per advertir sobre la crisi que se'ns venia a sobre, l'Ajuntament de Vila-real (bressol de Tàrrega, poble de les / dels bajoques i ciutat del taulell) va dissenyar una placeta (ací totes s'haurien d'anomenar en diminutiu perquè, la veritat, l'anterior P.G.O.U. ens condemnà de per vida (?) a viure sense places, ni jardins), concretament la placeta de Baiarri, amb ceràmica importada de l'estranger: no, no faig broma, la cosa va anar així i, a més, va ser una idea genial per posar l'èmfasi en la crisi que se'ns venia a sobre... Una forma molt original de dir, ei, senyores i senyors, o reestructurem la producció i comercialització de la taronja o ens n'anem a casa... ei, senyores i senyors, o donem eixemple consumint els nostres propis taulells, dissenyant habitatges públics i privats i placetes/places privades (públiques, segons el P.G.O.U. dels 80, era impossible) o forasters vindran i se'ns engoliran.
Ara, als darrers anys, per allò de que val més previndre que curar, es va construir un pàrking subterrani a l'àgora de la ciutat, al fòrum urbà, al bellmig de la Plaça Major perquè els vila-realencs del futur, una vegada la crisi ens faça abandonar el vehicle perquè ens quedem, tots, sense treball i sense plantacions de cítrics i orfes de fàbriques de rajola o/i taulell, sempre recorden que allò que es veu circular al centre de la ciutat, allò que va entrant i eixint de les entranyes del cor de la Vila és un turisme, és a dir, allò que en el passat va ser un signe d'identitat local on la densitat de BMV/AUDIS per habitant va batre tots els rècords guinnes haguts i per haver i que, a partir d'ara, ja comencen a ser conduits per ciutadans d'altres indrets...
No satisfets amb aquesta primera idea genial, la segona solució fou emprar materials de saldo, els més barats del mercat, per construir la plaça més cara del món: cada euro pressupostat, com al miracle dels pans i dels peixos, es multiplicaria al final per cinc, una penitència imposada a la ciutadania per porgar tots els pecats i oblidar la Vila-sodoma i la Vila-gomorra d'altres temps. Això sí, la inevitable pujada d'impostos sempre ha anat acompanyada d'una intel·ligent campanya d'imatge per relaxar les butxaques dels contribuents i, com diria Berto el nebot de Buenafuente, ZASKA!!!, cop sec inesperat/i/lògic a la primera de canvi.
Per materialitzar la idea, res millor que trencar amb el passat: una plaça postmoderna, decadent i crisigobalitzadora, no podia admetre una estàtua del fundador (Jaume I, un rei que practicava el francès, el català i altres idiomes que, encara, no s'han pogut estudiar a la Ciutat virtual de les Llengües Castellanes de la veïna Castelló), ni molt menys una font o un arbre com cal, què antics! Per cert, a qui li se va ocórrer plantar gespa natural? Rectificar és de savis i, segons diuen, a partir de setembre a gaudir de la gespa artificial i la seua borumballa fatal. L'aspecte actual, sense gespa natural, ni artificial, resulta ideal per ressaltar el missatge artístic de la plaça: SIC TRANSIT GLORIA MUNDI, CRISI ECONOMICA, IN SECULA, SECULARUM...
Però l'èxit de la iniciativa, és a dir, convertir la Plaça Major de Vila-real en Patrimoni de la Crisi Mundial, es va consolidar, precisament, quan s'acomplien 800 anys del naixement del rei Jaume I, la metamorfosi de la Vila arriba al seu punt més àlgid i, com una crisàlide, va anar canviant les estructures clàssiques medievals i allà on sempre hi havia hagut arcs gòtics, apuntants o d'altres renaixentistes de mig punt, aparegueren altres variants, noves textures, altres materials, estructures geomètriques, siluetes rampants, superficies voleiants, alerons aterrant, insectes sedentaris, aigües migrants, art efímer, disseny minvant... estètica kitsch? (com l'Hotel Palace sense anar més lluny, estil Marina d'Or), surrealista?, absolutista?, majoriabsolutista? El temps ja va dictant sentència i posant, a poc a poc (molt a poc a poc), a cadascú al seu lloc...
De moment, el monument està complint la funció per la qual fou dissenyat: la degradació total de la gespa, el deteriorament de les peces de vidre i de ferro, el mal funcionament de les fonts, la degradació parcial del sòl... importat, directament, des de la Xina fins la ciutat bressol de la ceràmica del segle XXI, Vila-real, és una autèntica metàfora, sí, senyor!, de l'impacte de la deslocalització industrial i la competència de les potències emergents traduïda en l'enviament de més de 5.000 treballadors locals a l'atur.
Ara només resta que, com els actors de Hollywood, cada aturat local estampe el seu autògraf o les empremtes dels dits, la mà o el peu, sobre cada taulell (abans blanc, ara gris tirant a negre gaspejat de taques obscures de xiclet) de la Plaça Major de Vila-real, una obra polèmica des del principi i que, ara mateix, s'ha quedat amb tants defensors com visitants vinguts de fora per contemplar La Llum de les Imatges, és a dir, escassos, molts pocs, per no dir nocap, després de tants anys de propaganda a tort i a dret (dita valenciana -malpensats!- equivalent, en castellà, a diestro y siniestro).
Gràcies a dos persones, Dziga Vertov i Pedro Font, amb qui, almenys, he compartit les fotos (ha estat més un robado que un posado) encara que la meua opinió siga més pesimista sobre la vàlua conceptual i funcional de la Plaça Major de Vila-real perquè, amb tot el meu respecte pels dissenyadors, pense que a un altre lloc mereixeria millor qualificació a nivell particular. =============================================================================
FENT PRÀCTIQUES DE CARA A LA JUBILACIó
(Mirant les obres a les rampes dels alerons del pàrking subterrani de la Pláça Major: dijous, 30 de juliol; 17-18h.):
