II Bajada nocturna desde Vistabella a Vila-real.
agosto 29th, 2009
POR FIN ya no estoy censurado, ya veremos lo que tardan en censúrame de nuevo, (con el primer Pots ya...
Archivos en el mes de agosto del 2009
II Bajada nocturna desde Vistabella a Vila-real.
agosto 29th, 2009
POR FIN!! Ya no estoy censurado!! Ya veremos lo que tardan en censurarme de nuevo. Nada, aunque un poco tarde...
Cronicas desde Sepelaci 22 – Series de Television de los 80
agosto 28th, 2009
Bueno, tenemos que admitirlo, a parte de ser unos frikis del 8, somos unos yayos, que recordamos con añoranza las series de television de los 80, y para ello nos juntamos “El Victor”, “El Cifu” y como siempre yo, y echamos a la palestra algo de informacion y algo de humor.
Hoy nos acompaña Alfonso Merelo, escritor que publico el libro Fantastica Television sobre el tema y bueno aqui queda esto, los que lo vivisteis, lo recordareis y los que no pues lo conoceries y todos todos lo disfrutareis.
Download audio file (cronicas-2009-08-28-30743.mp3)
[From Cronicas desde Sepelaci 22 - Series de Television de los 80]
MOCIÓ PER A INCLOURE INDICADORS DE GESTIÓ COM A EINA DE TREBALL
agosto 28th, 2009"El BLOC vol donar el seu suport al regidor dHisenda, ja que durant aquesta setmana ha manifestat que el proper any 2010 no serà un any dur, sinó duríssim. Novament, el BLOC vol aportar el seu granet de sorra per ajudar lequip de govern a dur a terme una reducció de la despesa pública perquè que no quede solament en una notícia de premsa i proposa a lequip de govern una eina innovadora". Així ha presentat el regidor nacionalista, Pasqual Batalla, la darrera mocio del BLOC. 
Isidor Cònsul
agosto 28th, 2009
Em crida un amic per comunicar-me que al telenotícies han anunciat la mort d'Isidor Cònsul, el que fins fa poc va ser l'editor de Proa i a qui vaig conèixer, precisament, arran la publicació a la seua editorial de la meua novel·la Les ales enceses. Sabia de la seua malaltia, de feia mesos, i de la seua gravetat, però sempre costa fer-se a la idea de culminació de certs processos, encara que els sapiguem o els intuïm irreversibles. Com sol ocórrer, m'han vingut a la ment els moments que vam compartir, arran la publicació d'aquella novel·la, la seua acollida amable a l'editorial, alguna conversa sobre literatura, sobre el País Valencià i Catalunya, però sobretot la seua tasca d'editor, d'impulsor de certes obres que m'han fet passar llargues i impagables estones de plaer. L'últim contacte que vam tindre va ser una carta on m'anunciava que deixava la direcció de Proa per centrar-se en aquesta lluita personal que va acabar ahir. Li vaig contestar agraint-li el tracte que sempre m'havien oferit ell i l'editorial que dirigia i animant-lo a enfrontar el repte que tenia al davant. Contactes ben esparsos que, si bé no van ser suficients per establir una coneixença profunda, sí que van certificar-me que l'Isidor era un lluitador infatigable i un gran coneixedor i un gran amant de la literatura. I, doncs, que amb la seua marxa, la literatura catalana perd un dels seus pesos pesants. Descanse en pau.
A Camps li sobren els diners.
agosto 28th, 2009
D'una mateixa tacada, el senyoret Camps, el que se paga el trajes, avala un prèstec de 80 milions d'euros per al València CF i se compromet a amollar 90 milions d'euros per tal que el negoci de la F1 seguisca sent rentable per als que és rentable.
D'una banda posa en joc 80 milions d'euros avalant a una entitat privada (el València és una SA) que ha dilapidat centenars de milions d'euros el darrers anys per haver sigut gestionada de mala manera en profit de tres i que presenta un balanç comptable més roig que el cul d'un macaco. Però això no importa, se juga amb els diners dels valencians aturats, dels pobres, dels jubilats, dels empleat que pengen d'un fil. És igual.
D'altra llibera a Valmor, l'empresa que ha de gestionar les curses de F1, del pagament del canon per carrera: 18 milions d'euros a l'any. D'aquesta forma, Valmor (empresa privada) se trau de damunt les despeses i se queda amb la part noble del negoci. Ja li agradaria a la meua amiga Marta - autònoma- que Camps li pague les despeses de lloguer, de telèfon, de cuota a la SS, de renting de la furgoneta... i li deixe només els beneficis.
En resum: pèrdues públiques i guanys privats. Sense cap remordiment, sense vergonya... La nostra autonòmia, la més endeutada d'Espanya. La mateixa que deu 16 mil milions d'euros, la que té als xiquets en barracons, la de les llistes d'espera quilomètriques, la que desprecia la lleu de depèndencia i no li dona ni un euro als dependents. La que no aporta ni una ajudeta al sector tauleller, ni a cap altre sector econòmic.
Eixa, la nostra, amb els nostres diners va i se fon 170 milions d'euros ens festorros per a quatre.
Ahi estem, tots. En uns quants any més a la puta merda.
D'una banda posa en joc 80 milions d'euros avalant a una entitat privada (el València és una SA) que ha dilapidat centenars de milions d'euros el darrers anys per haver sigut gestionada de mala manera en profit de tres i que presenta un balanç comptable més roig que el cul d'un macaco. Però això no importa, se juga amb els diners dels valencians aturats, dels pobres, dels jubilats, dels empleat que pengen d'un fil. És igual.
D'altra llibera a Valmor, l'empresa que ha de gestionar les curses de F1, del pagament del canon per carrera: 18 milions d'euros a l'any. D'aquesta forma, Valmor (empresa privada) se trau de damunt les despeses i se queda amb la part noble del negoci. Ja li agradaria a la meua amiga Marta - autònoma- que Camps li pague les despeses de lloguer, de telèfon, de cuota a la SS, de renting de la furgoneta... i li deixe només els beneficis.
En resum: pèrdues públiques i guanys privats. Sense cap remordiment, sense vergonya... La nostra autonòmia, la més endeutada d'Espanya. La mateixa que deu 16 mil milions d'euros, la que té als xiquets en barracons, la de les llistes d'espera quilomètriques, la que desprecia la lleu de depèndencia i no li dona ni un euro als dependents. La que no aporta ni una ajudeta al sector tauleller, ni a cap altre sector econòmic.
Eixa, la nostra, amb els nostres diners va i se fon 170 milions d'euros ens festorros per a quatre.
Ahi estem, tots. En uns quants any més a la puta merda.
Gomorra en un bufit
agosto 27th, 2009
Fa uns dies vaig llegir a la revista Caràcters, els comentaris que feia Iban L. Llop sobre "Gomorra", el llibre de Roberto Saviano que ha provocat la seua condemna a mort pels camorristes napolitans. Pel Sistema, com l'anomena ell. Allí Llop, que va viure a Nàpols i, pel que diu, ja n'ha fugit, venia a dir que totes les incidències que s'havien succeït arran la publicació de llibre havien tapat una qüestió clau: la vàlua com a escriptor de Roberto Saviano.Uns dies abans, un diari es feia ressò d'unes reflexions de l'autor de "Gomorra", on es mostrava cansat de la vida que ha de portar -canvis continus de domicili, protecció policial...- per eludir les amenaces de mort. Unes reflexions on Saviano qüestionava que haguera valgut la pena escriure el llibre. Un tema que ens duria molt lluny.
I, com els trípodes sempre tenen tres potes, al cap d'uns pocs dies em vaig deixar caure per una llibreria atret per la notícia que tornava a estar disponible en català un llibre al que feia temps que li tenia ganes: "Un pont sobre el Drina", d'I Ivo Andric, que ha tornat a traure "labutxaca". I allà, a la taula de novetats, al costat de l'epopeia balcànica, hi havia "Gomorra". I, és clar, el vaig comprar. I, de seguida, en vaig llegir el primer paràgraf. I ja no vaig parar.
El contingut de "Gomorra" ja el sabeu, bé per les ressenyes i informacions que s'han publicat o per l'adaptació cinematogràfica. El que us volia participar és que l'he llegit amb molt de gust. És cert que la prosa, a estones, és redundant i un pèl massa retòrica, però sense arribar a cansar. I el conjunt és intens i està ben estructurat i es llegeix bé. I ens dibuixa un panorama que potser no desconeixíem però que jo, almenys, no creia que tinguera les dimensions que té.
Tristán e Isolda
agosto 26th, 2009
El domingo vimos el drama romántico de Tristán e Isolda, basada en la leyenda medieval que relata el amor entre una princesa y un guerrero, el cual supondría poner en peligro la alianza entre Inglaterra e Irlanda.
Se presenta como un melodrama sin demasiadas sorpresas, con una historia típica de amor imposible entre dos personas que se aman a escondidas. Quizá le falta frescura ya que se entremezclan todos los elementos típicos del amor medieval, la bondad, el honor, el compromiso… el no poder expresar los sentimientos… En general el reparto es bueno aunque James Franco el actor que hace de Tristán no llega a cautivar ni a trasmitir nada de la mitad de la película al final, en cambio la historia los escenarios, la música y lo enlazado de la trama casan a la perfección.
Sinopsis: Tras la caída de Roma, los jefes militares de Inglaterra mantienen a raya a las fuerzas del rey irlandés Donnchadh (David Patrick O'Hara). Uno de esos líderes, Lord Marke (Rufus Sewell) pretende unir a las tribus inglesas para formar una fuerte nación que se gobierne por sí misma. Su caballero más importante es Tristán (James Franco), a quien Marke ha criado desde que ése se quedara huérfano tras un ataque irlandés en el que también murió la familia de Marke. Con Tristán a su lado, Marke cree que puede unificar a su gente y liberar Inglaterra del do-minio irlandés. Pero Tristán alberga un terrible secreto. Herido y da-do por muerto tras una batalla, es cuidado hasta que sana por Isolda (Sophia Myles), una misteriosa y guapa irlandesa que lo esconde de su padre, el rey Donnchadh, y de sus ejércitos y le devuelve la vida. Pero su apasionado romance se ve interrumpido cuando Tristán debe regresar a Inglaterra, sin saber si verá de nuevo a Isolda. Todavía tratando de crear cizaña y división entre las tribus inglesas, el rey Donnchadh regala a su hija como premio de un torneo entre todos los campeones de Inglaterra. Tristán gana la mano de la princesa para Lord Marke, cuya visión de una Inglaterra unida finalmente podría verse materializada. Tristán se horroriza al ver que la mujer que ha ganado para su señor, la mujer con la que Marke se casará, es Isolda, su salvadora irlandesa. Aún peor, Marke es un digno y buen futuro rey cuya confianza en Tristán ha hecho del joven caballero ser quien es. Primero separados por países en guerra, y ahora por la lealtad hacia el rey y su país, Tristán e Isolda deben reprimir sus emociones en aras de la paz y el futuro de Inglaterra. Pero cuanto más niegan su pasión, más ferozmente les abrasa. A pesar de sus esfuerzos por mantenerse alejados, Tristán e Isolda se sienten inexorablemente atraídos el uno por el otro, arriesgándolo todo por estar juntos en un posterior momento.
Se presenta como un melodrama sin demasiadas sorpresas, con una historia típica de amor imposible entre dos personas que se aman a escondidas. Quizá le falta frescura ya que se entremezclan todos los elementos típicos del amor medieval, la bondad, el honor, el compromiso… el no poder expresar los sentimientos… En general el reparto es bueno aunque James Franco el actor que hace de Tristán no llega a cautivar ni a trasmitir nada de la mitad de la película al final, en cambio la historia los escenarios, la música y lo enlazado de la trama casan a la perfección.
Sinopsis: Tras la caída de Roma, los jefes militares de Inglaterra mantienen a raya a las fuerzas del rey irlandés Donnchadh (David Patrick O'Hara). Uno de esos líderes, Lord Marke (Rufus Sewell) pretende unir a las tribus inglesas para formar una fuerte nación que se gobierne por sí misma. Su caballero más importante es Tristán (James Franco), a quien Marke ha criado desde que ése se quedara huérfano tras un ataque irlandés en el que también murió la familia de Marke. Con Tristán a su lado, Marke cree que puede unificar a su gente y liberar Inglaterra del do-minio irlandés. Pero Tristán alberga un terrible secreto. Herido y da-do por muerto tras una batalla, es cuidado hasta que sana por Isolda (Sophia Myles), una misteriosa y guapa irlandesa que lo esconde de su padre, el rey Donnchadh, y de sus ejércitos y le devuelve la vida. Pero su apasionado romance se ve interrumpido cuando Tristán debe regresar a Inglaterra, sin saber si verá de nuevo a Isolda. Todavía tratando de crear cizaña y división entre las tribus inglesas, el rey Donnchadh regala a su hija como premio de un torneo entre todos los campeones de Inglaterra. Tristán gana la mano de la princesa para Lord Marke, cuya visión de una Inglaterra unida finalmente podría verse materializada. Tristán se horroriza al ver que la mujer que ha ganado para su señor, la mujer con la que Marke se casará, es Isolda, su salvadora irlandesa. Aún peor, Marke es un digno y buen futuro rey cuya confianza en Tristán ha hecho del joven caballero ser quien es. Primero separados por países en guerra, y ahora por la lealtad hacia el rey y su país, Tristán e Isolda deben reprimir sus emociones en aras de la paz y el futuro de Inglaterra. Pero cuanto más niegan su pasión, más ferozmente les abrasa. A pesar de sus esfuerzos por mantenerse alejados, Tristán e Isolda se sienten inexorablemente atraídos el uno por el otro, arriesgándolo todo por estar juntos en un posterior momento.
EL BLOC DEMANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
agosto 26th, 2009A principis de la legislatura, qui aleshores prenia possessió de la regidoria dHisenda somplia la boca parlant de pressupostos participatius. Així, a loctubre de 2007 anunciava en premsa que per al 2009 gaudiríem finalment daquesta mesura i que el Consell de Participació del municipi prendria part activa del finançament de la ciutat. Però, novament, les promeses del PP queien en sac foradat i, és més, el Consell de Participació no va tenir ni tan sols accés als pressupostos ni al 2008 ni al 2009, ni oportunitat de donar la seua opinió al respecte.
Els bords blaus s’alimenten els brots verds
agosto 26th, 2009
És certament curiós que ara comence a aparèixer el singular concejal d'hisenda, un dels tants curriculums impecables (per buits) Clausell, per a parlar de l'atur en el nostre poble.
Després de dos anys d'estar callet com a senyoreta de companyia apareix a la premsa per a dir que els desocupats ja no pugen en el poble. ¿Serà culpa de Zapatero? Més bé no, si ell diu que no pugen és per mèrit propi. Si pugen és demèrit del govern. Les coses clares.
No estaria de més que el senseoficinibenefici haguera arrimat el muscle en estos darrers dos anys en lloc de passar-se'ls amagant el cap o dient xorrades dia sí dia també. Pot ser, aleshores, en lloc de més de cinc mil aturats en tinguerem 4000 o menys.
Però, clar, per a d'això, caldria tenir més d'una garbeta de neuronetes.
Després de dos anys d'estar callet com a senyoreta de companyia apareix a la premsa per a dir que els desocupats ja no pugen en el poble. ¿Serà culpa de Zapatero? Més bé no, si ell diu que no pugen és per mèrit propi. Si pugen és demèrit del govern. Les coses clares.
No estaria de més que el senseoficinibenefici haguera arrimat el muscle en estos darrers dos anys en lloc de passar-se'ls amagant el cap o dient xorrades dia sí dia també. Pot ser, aleshores, en lloc de més de cinc mil aturats en tinguerem 4000 o menys.
Però, clar, per a d'això, caldria tenir més d'una garbeta de neuronetes.