Blogs vila-realencs

Els que hem estudiat una mica d'història -local, universal, total- patim el símptoma de l'optimisme radical. Sí, perquè malgrat trobar al llarg de la Història de la Humanitat tot un seguit d'injustícies, totalitarismes i abusos del poder, fins i tot en democràcia, pensem que, malgrat tot, el món continua amb la seua bogeria habitual i millorant a poc a poc.

On abans la gent es moria, directament, ara comencen a partir fam, ja que l'esperança de vida i la població mundial continuen augmentant a ritmes desconeguts fins ara, malgrat la crisi econòmica global. On abans hi havia dictadures, de dretes i d'esquerres (¿?), ara trobem règims parlamentaris, més o menys injustos, però triats pel poble al cap i a la fi...

De tota manera, sempre hi ha poblacions on trobem coalicions polítiques i pactes entre partits que possibiliten l'estabilitat i la governabilitat, comunitats autònomes amb lleis electorals més representatives que possibiliten l'aportació d'un ventall partidista i ideològic molt més ampli que el propi de les Corts Valencianes o, potser, del mateix Congrés de Diputats, malgrat que Zapatero ni els del PSOE tenen majoria absoluta, perquè això, sempre -que no n'hi haja majoria absoluta a un parlament- ha de ser naturalment bo.


El cas alemany ens fa molta enveja. Àngela Merkel ha perdut escons i, per tant, tampoc podrà governar en solitari, però podrà pactar amb els liberals i formar un govern plural, és a dir, no monocolor, mentre els socialdemócrates es queden amb l'encàrrec de ser el principal partit de l'oposició amb d'altres forces polítiques que compten amb una respectable representació al Bundestag.

Per cert, els alemnays -com els britànics i altres estats més rics que la mateixa Espanya- no solament no permeten cap tipus de bipartidisme futbolístic (l'anomenada Lliga de les Estrelles, a banda d'escandalitzar els europeus amb els fixatges més cars de la galàxia, està feta a mida del Barça i del Real Madrid, mentre la resta poden aspirar, només, a disputar-se el tercer lloc en discòrdia), sinó que tenen una mica més controlada l'especulació urbanísitica, el frau fiscal i, per suposat, també disposen d'un sistema judicial molt més ràpid a l'hora de tapar l'olor a corrupció quan esclata -com ara mateix en terres valencianes- per dalt de les clavegueres partidistes, siguen aquestes conservadores, liberals, socialdemócrates, verdes... Enfi, que tothom es veu amb el dret a participar: és a dir, molt a l'inrevés del que passa pel nostre entorn més pròxim...
===================================================================



...................................................................

Un dels pilars sobre el que es sosté la hipòtesi climàtica secundada pel premi Nobel (uf) Al Gore és la modelització de les tempratures, que arriben a marcar un augment de varios graus centígrads per als pròxims anys. Però vist que de moment els resultats no són del tot satisfactoris -recordem que els últims 10 anys no ens hem calentat- hi ha gent que es fa preguntes, i m’he trobat amb aquest gràfic, el qual podeu ampliar fent-li un click.

Com podreu comprovar, es tracta de una comparació dels diferents estudis que s’han fet sobre el temps de residència del CO2 a l’atmosfera. És curiós que tots els estudis coincideixen en que aquest temps de residència volta la xifra de 10 anys, mentre que l’IPCC asegura que és un valor deu vegades major…al voltant de 100 anys. Segurament, amb l’intenció de fer quadrar els seus models per a que el resultat siga realment alarmant.

I tampoc és que faça falta un gràfic com aquest per adonar-se’n que alguna cosa va mal. Ja fa 10 anys que no experimentem cap augment de temperatura, en tot cas una lleugera davallada. I açò ha ocorregut mentre el CO2 segueix incrementant-se, al mateix ritme.

Us deixe, per acabar, una imatge amb la comparació de les prediccions dels models i el que realment ha ocorregut.

Font: Jennifer Marohasy blog

L'acústic de Revòlver serà el plat fort de la Setmana del Cooperativisme de Caixa Rural Vila-real

Carlos Goñi presentarà el seu nou disc  leer más »

Llega la nueva consellera de turismo, Belén Juste, a su conselleria y se presenta a sus "subordinados".
- Hola, buenos días, me llamo Belén Juste, para vosotros Doña Belén.
¡Toma castaña! Los "subordinados" todos con más estudios que la doña se quedan flipando.
Segundo paso de Doña Belén: ante la crisis económica se redecora el despacho de arriba abajo y de derecha a izquierda..
¡Ostia que tropa!

Nota:
En la web de la Cheneralitat éste es el Curriculum de Doña Belén
Nacida el 29 de diciembre de 1958.
La mayor parte de su actividad profesional está vinculada a distintos puestos de responsabilidad en la empresa privada.
Desde el año 2000 hasta el año 2006 asumió la Dirección General de Feria Valencia.
Consellera de Industria, Comercio e Innovación desde el 29 de Junio de 2007.

Por lo que dice: estudios CERO PATATERO. Igual tiene un certificado de Anís del Mono.

Este es el de Font de Mora (no consta el nivel de inglés ni de chino mandarín pero si otros estudios, no como el de Doña Belén)

Nacido en Vila-Real en 1949.
Licenciado en Medicina por la Universidad de Valencia con Premio Extraordinario.
Doctor “cum laude” por la Universidad Complutense de Madrid.
Profesor en excedencia de Patología General de la Universidad Complutense de Madrid y de la Universidad de La Laguna, y profesor de Medicina Legal y Toxicología de la Universidad de Valencia.
Director del Instituto Anatómico Forense de Valencia.
Premio de Poesía “Carlos Espressatti” en 1982.
Diputado autonómico en la IV y V Legislatura.
Presidente Portavoz del Grupo Parlamentario Popular en las Cortes Valencianas en la V Legislatura.
Conseller de Presidencia y Portavoz y posteriormente Conseller de Educación, Cultura y Deportes en la VI Legislatura.
Conseller de Educación desde el 29 de Junio de 2007.


Nótese como escriben Vila-real los burros de la Cheneralitat

Como en años anteriores, nuestra Entidad con el ánimo de dar un mayor servicio  leer más »

Sr. Presidente: Como español y contribuyente me considero con el derecho y la obligación de manifestarle mi opinión sobre sus últimas decisiones políticas. Por una parte la desafortunada subida de impuestos que en estos momentos no creo que sirva ni siquiera para recuperar las arcas del estado que Ud. se ha encargado de vaciar, ya que, la medida llevará a la población a intentar consumir menos,

Ja saben vostés que els darrers dies, el municipi de Benidorm ha estat en portada de tots els diaris i en boca de tots els polítics a causa de la moció de censura que ha apartat el PP de l’alcaldia, després de 18 de govern ininterromput. Exactament des del dia en què Eduardo Zaplana, en un episodi semblant, va fer fora el govern municipal del PSOE i va començar una llarga i fructífera (per a ell, vull dir) carrera política. La història, doncs, es repeteix. Amb protagonistes distints, signes polítics oposats, però amb una trama semblant. Ara al trànsfuga li diuen José Banyuls i ha abandonat el PP per ocupar una tinença d’alcaldia i abans es deia Maruja Sánchez i va deixar el PSOE per un càrrec pseudovitalici d’assessora municipal, que ara deixarà d’ocupar. La diferència més substancial entre les dues situacions és una foto. La de Zaplana en els moments previs al seu assalt a l’alcaldia, posant amb un Mariano Rajoy tan feliç. I tan oportú sempre. Una foto que ara no tindrà correlat, perquè el PSOE, formalment, diu que no vol saber res dels nous governants de Benidorm. Formalment.
El secretari valencià del PP, Ricardo Costa, tan elegant com ens té acostumats, no va tardar gens a acostar-se a Benidorm per abraçar l’alcalde cessant, Manuel Pérez Fenoll, i fer-li costat en aquests moments tan durs. No deu ser fàcil deixar les regnes d’un dels paradisos de l’urbanisme valencià, tan agraïda que en resulta la gestió. I, és clar, va aprofitar per llançar-se al coll dels usurpadors, acusant-los de violentar la voluntat del poble. I té raó, el germaníssim. O és que algú pot discutir la il·legitimitat moral de guanyar una alcaldia amb el vot d’un pròfug? El problema de Ricardo Costa, però, són els fets. Perquè, mira per on, el PP té una llarga tradició de guanyar alcaldies amb el vot d’un trànsfuga. I en Alacant més que en cap lloc: en aquesta legislatura ho han fet a Calp, la Vila-joiosa, Dénia i la Vall de Laguar. I també en 14 municipis més de la resta de l’Estat, segons la comissió de seguiment del Pacte contra el Transfuguisme, i en la major part dels casos els regidors afectats continuen militant tranquil·lament en el partit. A la mateixa província natal de Mariano Rajoy, Pontevedra, n’estan preparant una, ara mateix. A Silleda, on compten amb el vot de dos trànsfugues socialistes. Ara bé, no li vagen al senyor Costa amb aquestes murgues, que els respondrà, això sí, sense perdre l’elegància, que no és el mateix cas. Quan ells guanyen l’alcaldia no és el mateix cas que quan la perden. Evidentment.
El PSOE, ja saben, ha desautoritzat la moció de Benidorm tot i que es notava que molt, molt disgustats, tampoc estaven, al carrer Ferraz de Madrid. El cas és que els 12 regidors benidormins van demanar la baixa voluntària del partit i així es van estalviar l’expedient disciplinari que amenaçaven d’obrir-los. I de camí, Leire Pajín, la secretària d’Organització del PSOE, es va lliurar del mal tràngol d’haver d’expulsar del partit la seua pròpia mare, Maite Iraola, regidora socialista de Benidorm i una de les impulsores de la moció de censura que, dimarts passat, va fer alcalde Agustín Navarro. Si els pregunten, els dirigents del PSOE asseguren que, des de primera hora, han negat el suport a la moció i que els qui l’han perpetrada estan fora del partit. I formalment és cert, tot i que no hi ha qui s’ho crega. En primer lloc, perquè la comissió de seguiment del Pacte contra el Transfuguisme atribueix al PSOE una dotzena més de vulneracions del pacte. O siga que no els ve de nou, tampoc. I perquè, què volen que els diga, no resulta fàcil admetre una rebel·lió així a ca’ls Pajín. I perquè, diguen el que diguen, no se’ls veu massa incòmodes.
I una maldat, per acabar: saben vostés qui va forçar la inclusió de l’ara trànsfuga José Bañuls a la llista del PP de Benidorm que encapçalava el campsista Pérez Fenoll? Miguel Barceló, el sogre d’Eduardo Zaplana i impulsor de la seua carrera política. La cosa resulta molt truculenta per veure-hi un episodi més de la rivalitat entre Zaplana i Camps. Però jo, tractant-se de qui es tracta, tampoc no ho descartaria. En política tothom sap que els pitjors enemics són els que tens a dins de casa.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (27/9/09)