Blogs vila-realencs

El 19 d’abril de 2005, es publicava al DOGV el decret mitjançant el qual es declarava la desembocadura del riu Millars com a paisatge protegit i s’establia així un règim especial de protecció per raó de la Llei 11/1994, d’espais naturals protegits. Quatre anys després, les condicions del paratge no han canviat massa, a excepció de l’actuació que ha fet la confederació hidrogràfica mitjançant fons europeus.

Un paratge natural com el nostre podria convertir-se en un bon atractiu turístic de caire ecològic i alhora atraure a visitants cap a les nostres terres. Però per la manca d’actuacions al respecte, sembla clar que els qui ho han de gestionar, no creuen gens ni mica en les possibilitats d’aquest paisatge com a atractiu turístic.

Fa més de sis mesos, el Sr. alcalde de Vila-real va assumir la presidència del Consorci del riu Millars, després de dos anys de presidència del Sr. alcalde d’Almassora. Aleshores es van anunciar unes jornades sobre el Riu Millars el 29, 30 i 31 de maig de 2009 i es va aprovar el servei de vigilància després de mesos d’espera. I res més; ja no s’ha fet cap altra actuació al respecte.

Encara estem a l’espera de l’aprovació del Pla rector d’ús i gestió (PRUG) l’aplicació del quals és fonamental per al futur del paratge (que es va iniciar en abril del 2008).

Estem a l’espera de veure com s’articula el servei de manteniment del projecte de la via verda que s’ha fet al Millars, que ara per ara està abandonat sense que cap administració es faça càrrec. Una inversió de 1,2 milions d’euros que pot llançar-se a perdre si no s’actua amb celeritat. L’exemple més plausible el trobem en la mort d’arbres que es van plantar per repoblar la vegetació de ribera i que com que no s’han regat han minvat la seua població.

Estem també a l’espera que es reunesca i actue el Consell Social del paratge natural, que aglutina totes les entitats de la societat civil que han d’assessorar pel que fa a la protecció de l’espai natural.

I per descomptat, continuem esperant a conéixer dades al voltant de les actuacions i denúncies que porta endavant el servei de vigilància que ens serviria per avaluar el seu funcionament. Cal remarcar que solament hi ha un vigilant pel matí i un altre per la vesprada.

No obstant això, també quedem a l’espera d’un projecte ambiciós de conscienciació i educació orientat a la població de les poblacions del paratge; es pretenia que la ciutadania coneguera de primera mà el projecte, perquè si aquest no es coneix difícilment es pot conscienciar al voltant de la seva protecció i molt menys aquesta serà efectiva. A més a més, cal apuntar que no és suficient amb unes jornades puntuals, com les que s’han fet, no es prou.

Per últim, i davant de la Presidència actual, continuem esperant a la construcció del Centre de Visitants específic, fonamental per centrar les activitats de gestió i dinamització del paratge.

Totes aquestes deficiències esmentades hagueren estat solucionades si la declaració del paratge natural haguera contemplat les responsabilitats també de la Conselleria de Medi Ambient, que tal com s’ha fet a altres llocs, haguera assumit part de la gestió amb mitjans i sobretot amb recursos econòmics. Per contra, la Conselleria s’ha desentés completament del nostre espai natural. El BLOC som l’única institució que demana que s’actue ja de manera imminent en aquest espai, que es complesquen objectius, que hi ha molt a fer, i sobretot que la Generalitat aporte recursos cap a la nostres terres. Estem davant d’un paratge natural únic i amb un gran potencial ecològic i turístic, però també tenim al davant unes autoritats que s’han manifestat completament ineficients en la seua gestió al respecte.