Lectura obligatòria: Júlia, d'Isabel-Clara Simó.
En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.
Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Julia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la imprescindible.
Ací trobareu una proposta didàctica.
Lectures voluntàries:
-
-
-
Una llar en el món, de Pepa Guardiola.
-
- Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.
1.El cervell perdut conta la vida de la Marta, una dona decidida i sensible, casada amb en Lluís, un home de poc caràcter dominat per la seva mare fins a extrems increïbles. Tenen un fill, l’Enric, que va assemblant-se cada dia més al seu pare. Quan la Marta s’adona horroritzada d’aquest fet, pren una decisió molt greu i arriscada, contrària a totes les convencions.
2. Sara es veu obligada a passar les vacances en casa de la seua àvia, que ha mort recentment. A l’ha-bitació que ocupa la jove, notarà el desassossec que li causa una presència fantasmal. Allà trobarà, també, unes cartes i unes fotos, una llibreta amb notes escrites en una cal·ligrafia atapeïda i una selecta biblioteca que la portaran a descobrir una història d’amor inoblidable que va transcórrer durant la Guerra Civil espanyola i els anys amargs de la postguerra. Una novel·la emocionant sobre la memòria de tants somnis trencats per la guerra, per l’exili i per la distància.
3. Lluïsa se’n va a viure a un poble aïllat per tractar de superar la mort de dues amigues. L’amistat amb el nou veí, un jove vitalista i compromés, contribueix a la seua recuperació. Genís, que ha col·laborat en diverses ONG, comparteix amb ella les històries solidàries de què ha estat testimoni en els seus nombrosos viatges com a cooperador. Així, Lluïsa coneixerà les vivències de Nanja, Maties, Mohamed, Kammu, Jaddad i Dula, sis personatges anònims que li descobreixen que la fam, les guerres, l’opressió, la immigració i la misèria són reals i continuen existint en bona part d’aquest món.
4. En un petit poble hi ha una fossa comuna coneguda com la d’«Els Tretze de San Agustín», perquè hi van soterrar tretze homes del bàndol republicà torturats i assassinats durant la Guerra Civil. Però quan comencen les exhumacions, dins del programa de recuperació de la memòria històrica, només apareixen les restes de dotze cossos. On és el que hi falta? Paral·lelament, el nét de l’afusellat desaparegut malviu a la gran ciutat, on tracta de forjar-se un futur propi, lluny del poble i del passat. Tanmateix, el passat retornarà ara, malgrat tot, amb més força que mai.
5.La primera edició de la novel·la Mecanoscrit del segon origen es va publicar el 1974. Ha estat, fins ara, l’obra més llegida del seu autor, Manuel de Pedrolo . El 1996, quan la novel·la ja duia quaranta-cinc edicions, Carme Ballús en preparà una nova edició en la col·lecció El Cangur d’Edicions 62, amb la qual es pretenia posar a l’abast de tots els públics un seguit de propostes i entreteniments per llegir millor elMecanoscrit. L’edició actual, amb el seu estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball variades, està adreçada sobretot als estudiants de secundària. Carme Ballús és professora de llengua catalana a l’IES A. Cumella de Granollers.
