Blogs vila-realencs

Edicions del Bullent ha presentat les darreres setmanes una série de novetats adreçades als primers lectors, des d'aquells que s'inicien en el món dels llibres fins als joves que busquen entendre el món en què viuen. Una de les col·leccions més curioses és “Contem i cantem”, una série que combina les tradicions musicals pròpies amb il·lustracions fetes a tota pàgina i a color i text en lletres majúscules, el més aconsellable per als xiquets que comencen a llegir. L'últim volum a aparèixer és “En Joan Petit quan balla” que signen el grup Carraixet i l'il·lustrador Dani Cruz. Cada vers de la popular cançó ve acompanyat d'un dibuix que l'il·lumina, de manera que el lector menut comence l'aprenentatge lector amb facilitat i sense renunciar a una de les claus del bon lector: la diversió. El llibre inclou també la lletra completa i la partitura, per a qui no vulga limitar-se a llegir-lo. També adreçat a primers lectors, però ja un punt més competents és el conte de Josep Chapa (que il·lustra Matilde Portalés) “On són els arbres?”, un conte amb una clara vocació didàctica que planteja què passaria si un dia, de colp i volta, desaparegueren els arbres. Aquesta excusa argumental li serveix a l'autor per fer inventari dels beneficis que ens proporcionen uns elements tan comuns (i cada volta en major perill) com els arbres. I les coses que ens perdem en deixar-los de banda.
Per a lectors majors de 8 anys, i dins la col·lecció “Estrella de mar”, Bullent publica “La princesa Cagaire i Bufeta” de l'autora de Riba-roja Anna Llàcer. Tot parteix d'un nom curiós, el de la protagonista del relat, que s'anomena Bella Cagaire i Bufeta i que, a més, és princesa i, segons reconeix ella mateixa, la seua vida està prou bé: té un lleó, cinc gossos, un camell i tretze estruços, té un bosc tropical al jardí de casa on jugar a amagar-se, menja creïlles fregides sempre que vol i te una aixeta a l'habitació d'on raja un refresc de taronja. Però els seus cognoms no sols li disgusten profundament, sinó que a més provoquen les burles dels companys d'escola. Per això, decidirà demanar-li a la seua mare que li compre uns cognoms nous. I, quan li'ls neguen, decidirà anar-los a buscar ella mateixa.
Un sentit més ecologista impregna el darrer premi Carmesina, “L'últim linx”, del castellonenc Santiago Forné. De fet, la voluntat explícita de l'autor és denunciar que el protagonista de la novel·la, el linx Bola de Neu, potser siga un dels darrers d'una espècie que està en perill d'extinció clar. Aquest, a més, és el punt de partida de la novel·la, que conta les peripècies d'un linx que, en marxar el germà, es troba sol perquè no n'hi ha més animals de la seua espècie amb qui fer colla.
Fer pensar a través de la literatura és també l'objectiu d'una de les col·leccions més singulars d'Edicions del Bullent, “Claus per entendre el món”, on ara es publica un títol que, amb l'afer d'Aminatu Haidar ben present, no pot tindre major actualitat: “Un país al desert”, de Francisco Collado, planteja, a través de la història de Zag -un xiquet acollit per a passar els mesos d'estiu amb una família valenciana-, el problema del poble sahrauí, un dels pocs que encara continua colonitzat per una potència estrangera, el Marroc. Un poble a mercè dels interessos econòmics de les grans potències que sobreviu dividit, una part sota l'ocupació de l'exèrcit marroquina i una altra aïllada en la zona més esquerpa del desert del Sàhara.

Article publicat al suplement de cultura del diari Mediterráneo (20/12/09)

Els dies previs al Nadal, a banda de les compres i d'altres vicis de la societat de consum, hem tingut temps, encara, per participar en dues importants activitats cíviques que mantenen, encara, l'esmorteïda societat civil de Vila-real: una de caire més cultural, organitzada pels Socarrats, i una altra amb una vessant més social, organitzada per un grup de veïns de la Plaça del Llaurador.

Efectivament, dimecres passat, l'Associació Cultural "Socarrats" celebrava l'assemblea anual ordinària on, a banda de passar comptes i explicar les subvencions que s'han rebut (de la Generalitat Valenciana i de la Diputació de Castelló) i les que no (com ara la de l'Ajuntament de Vila-real), es presentava un nou número de la revista "La Vila" que podeu fullejar al meu blog de Socials i, ahí va eixa bomba!, s'aprovava per unanimitat atorgar el Premi Socarrat Major a la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet per la seua brillant trajectòria artística i musical feta, des de sempre, en la nostra llengua, la de Llull i Martorell, la de Fuster i d'Estellés, la d'Alcover i d'Ausiàs...

Sí, heu llegit bé, i el primer dissabte de febrer (el dia 6) tindrem amb nosaltres la Maria del Mar Bonet, a Vila-real, per rebre aquesta distinció que ja han merescut, en edicions anteriors, homes i dones de la talla moral i intel·lectual de Raimon, Isabel-Clara Simó, Enric Valor, Al Tall, la Universitat Jaume I, l'Institut d'Estudis Catalans, la Federació Escola Valenciana, Vicent Pitarch... entre d'altres.

La segona temàtica, potser, no és tan lluïda per polèmica. Resulta que ara, després dels anys que ha tardat en fer-se el pàrking de la plaça Major i els problemes de tot tipus causats als veïns de la zona centre i de tota la ciutat de Vila-real en general, a més del fracàs en la construcció del pàrking de Pius XII (que, com tots sabeu, continua amb les obres aturades més de mig any), el Ple de l'Ajuntament de Vila-real -amb premeditació i traidoria- ha aprovat per unanimitat la construcció d'un pàrking a la plaça del Llaurador... naturalment, la notícia ha corregut com la pòlvora i ha provocat les primeres mobilitzacions entre els veïns.

Personalment, pense que tampoc és tan mala idea i, per suposat, ens pot vindre molt bé als aficcionats al futbol, sobretot als que venen dels pobles dels voltants i aparquen allà on els ve bé, perquè, és de domini públic, durant els 90 minuts que duren els partits de futbol la gent pot aparcar per tot Vila-real on els vinga de gust -sobretot si són de Primera o de l'Europa League-, és a dir, al mig del carrer, damunt la vorera, davant un pas de vehicles permanent, contra el vidre d'un aparador de qualsevol botiga, etc. La cosa no està en el què, sinó en el com. M'explique...

Si el Pàrking de la Plaça del Llaurador, com ha anunciat l'equip de govern, es comença a construir a final de maig (aprofitant que enguany, degut al Mundial de Futbol, la LLiga acaba abans) i s'acompleixen, de veres, els terminis d'execució de l'obra -encara que siga per primera vegada en la vida!- per a primeries del 2011, excel·lent! (Piaf i la nova Lubasa s'hauran de donar pressa).

Ara, si comencen a fer cates, per si hi ha alguna resta de l'antic refugi del temps de la guerra civil o de l'antic recinte del Calvari i la seua corresponent capella... mal anem! De tota manera, el que no consentiran ni el Sindicat de Regants, ni la Unió de Llauradors i Ramaders (C.O.A.G.), ni els membres d'Asaja és que se desmunte el momument al Llaurador perquè, al final de la correguda, acabe deslocalitzat al costat de qualsevol fàbrica de taulellets abandonada als afores del terme municipal. Siguem seriosos: si és de veres que van a crear-se entre 700 i 1.000 llocs d'aparcament, que la meitat seran per a residents de la zona i abonats del Vila-real Club de Futbol i que, a més, els preus no pujaran de 6.000 euros la plaça i que la propietat serà fins un termini de 50 anys... que comencen les obres demà, però que acaben el 31 de desembre de l'any que estem a punt d'encetar!

===================================================================

Estos días he tenido la ocasión de moverme por nuestra ciudad a las horas en que lo hace todo el mundo. No es algo que pueda hacer habitualmente, ya que a estas horas estoy recluido en mi trabajo. Me ha sorprendido la cantidad de personas que pululan por nuestras calles, sobre todo las céntricas, no se si ello obedece a una intensa activada comercial, o muchas de las personas es que no tienen

El tradicional concurs de betlems de la Congregació de Lluïsos, parocinat per Caixa Rural Vila-real, va entregar els seus guardons d’enguany el passat diumenge, coincidint en la celebració del XXX Concert de Nadal de Caixa Rural Vila-real, a càrrec de la Unió Musical La Lira.
El valor total dels premis otorgats és de 1.400 euros, y el jurat va estar format per Pau Safont Honrubia i Xus Sempere Muñoz, en representació de Els Lluïsos, i per Celina Candau i Enrique Cortés Corbató, en representació de Caixa Rural Vila-real.  leer más »

El tradicional concurs de betlems de la Congregació de Lluïsos, parocinat per Caixa Rural Vila-real, va entregar els seus guardons d’enguany el passat diumenge, coincidint en la celebració del XXX Concert de Nadal de Caixa Rural Vila-real, a càrrec de la Unió Musical La Lira.
El valor total dels premis otorgats és de 1.400 euros, y el jurat va estar format per Pau Safont Honrubia i Xus Sempere Muñoz, en representació de Els Lluïsos, i per Celina Candau i Enrique Cortés Corbató, en representació de Caixa Rural Vila-real.  leer más »