Blogs vila-realencs

Hace tiempo que Bautista Carceller me habló de Orito y de su tradición pascualina, desde entonces tuve interés por conocer esta pedanía de Monforte del Cid (Alicante). Esta nochevieja, que por circunstancias que no vienen al caso la hemos pasado en Alfas del Pi, no he querido perder la ocasión, y en la primera oportunidad que se me ha brindado, he cogido el coche me he escapado del grupo para

Ara fa un any, el 2 de gener de 2009, Mediterráneo (el periódico del regimen) amollava esta trola.

Quan el PSOE va aprovar la llei on es restringia la possibilitat de fumar en llocs públics també regulava els llocs on es podia vendre tabac fora dels estancs.  En un primer moment la normativa era clara, només es podia vendre taba en aquells establiments on era permès fumar, i només és permès fumar en els bars de menys de certs metres o en les zones habilitades del bars i restaurants que excedeixen aquella quantitat de metres. Pareix congruent que allí on es puga fumar es puga vendre tabac i no es puga vendre on no es pot fumar.

Al poc de temps ja es va modificar la norma i es va possibilitar vendre tabac en els locals de venda de premsa situats en la via pública. Això vol dir els quioscos de tota la vida que eren una caseta en mig d’un carrer, una plaça, un jardí i dels quals ja no en queda cap a Vila-real. Desconec què va motivar el govern a introduir aquesta excepció, potser com al carrer no està prohibit fumar van pensar que no estaria de més que es puguera vendre tabac al carrer. Però ja ficats perquè només als quioscos i no a les xurreries ambulants per exemple?

Evidentment la resta de quioscos es van sentir discriminats i ara tornen a obrir la mà. Ja pot vendre tabac qualsevol quiosc amb accés directe a la via pública, supose que quedaran exclosos els situats a l’interior de centres comercials.

S’acaba amb una discriminació que no tenia sentit però… Si se vol acabar amb el tabaquisme la millor forma es vendre tabac en els comerços més freqüentats pels xiquets?