jose
enero 8th, 2010BIG PIC BIG has added a photo to the pool:
Archivos del día 8 de enero del 2010
TERROR
enero 8th, 2010BIG PIC BIG has added a photo to the pool:
OLÉ!
enero 8th, 2010
Seré breu. Estic al·lucinant, potser a l'estratosfera. Els valencians més cavernícoles es duen les mans al cap cada vegada que Catalunya o Euskadi obvia una decisió del govern central al crit d'Espanya es trenca. Ara ells obvien una decisió del seu benvolgut govern espanyol i continuen obsessionats a demolir el tradicional barri marítim del Cabanyal. Flipant.
EL GM BLOC ES CONDOL DE LA MORT DENRIQUE AYET, EX ALCALDE I MEDALLA DOR DE LA CIUTAT
enero 8th, 2010
FONT DE MORA HA DE DIMITIR PER MALA VISIÓ (POLÍTICA)
enero 8th, 2010Xavi Ochando, secretari local del BLOC JOVE: "la Conselleria dEducació, ens priva duna substanciosa aportació d11.164.050 euros i ho seguirà fent sense importar-li les conseqüències, boicotejant qualsevol tipus diniciatives que no puguen ser atribuïdes al PP"
La voz de su amo
enero 8th, 2010
Mediterráneo és un diari que poc a poc ha anat perdent les poques coses bones que tenia. Fa temps va perdre la dignitat a canvi d'uns plats de llentilles pperes... I, pel que sembla, també ha perdut la capacitat de parir els titulars de la notícia més important de primera pàgina.
Des de Barcelona els criden i els diuen.... ¡ei... poseu açò! i ells ho posen. Ho miren la tele del dia d'abans o un diari nacional i eleven a primera el que per a l'altre havia sigut un retall d'interior.
Tot això, sense comentar què vol dir "Castellón tirita"... ¿se refereixen a Betxí també? Per què Catalunya és un genèric propi d'una comunitat, però "Castellón" ¿què és Castellón més que una de tantes poblacions de la província? Acàs "La província tirita" no estaria millor.
La princesa Paula
enero 8th, 2010
Paula és la filla del rei, però ella no ho sap. Encara que supose que alguna cosa sospitaria perquè em mirava i aquelles barbes no li resultaven estranyes. Cara de sorpresa i inclús algun somriure. Enguany el rei no va venir a dur-li regals, només volia fer-se una foto amb la seua princesa. Potser l’any que ve serà un altre el rei que li durà els regals, perquè jo vull viure-ho també des de l’altre costat.
Enguany em va passar tot molt ràpid. La pluja ens va respectar quasi fins als final. La meua neboda no em va conèixer, em tenia por al principi i després de donar-li els regals la por es va tornar en indiferència. Després xiquets i més xiquets, alguns amb molta il·lusió, altres ja l’havien perduda, és un mal que cura l’edat. Uns amb massa regals, altres amb els justos per no fer excessivament llarga la visita del rei. Alguns no gosaven mirar-me, altres no volien deixar-me anar i em donaven instruccions sobre on havia de deixar els regals a casa els avis o els oncles. Uns m’explicaven amb tot detall com s’havien portat durant l’any, amb detall però amb poca sinceritat, i altres per no mentir simplement callaven.
Per fi Paula. Dormia quan vaig arribar però es va despertar a l’agafar-la. No va plorar, no va tenir por. Gens. Ja arribarà el moment.