Blogs vila-realencs

Anit, a l'Auditori de Vila-real, es va celebrar brillantment la desena edició dels Premis POBLE. Pujaren a l'escenari els tres premiats d'enguany, és a dir i per ordre cronològic, Valentí Nostrort com a president de l'Agrupació Coral ELS XIII, el catedràtic de la Politècnica (U.P.V.) Enrique Cabrera Marcet i, finalment, un emocionat Joan Soler Usó que -com no podia ser d'altra manera- va acabar dedicant-li el trofeu a la seua filla Anna Soler Vilar, també en el cor i en el record de tots els presents.

L'acte havia començat, però, amb una altra sorprenent i espectacular actuació de Yunque, un jove mag de La Vilavella que no solament s'ha guanyat un merescut prestigi entre els assistents a les diferents gales de Poble, sinó que, cada vegada, és més conegut tant a nivell estatal (amb aparicions a Gran Hermano, per exemple) com internacional.

I, finalment, es tancà amb una gran actuació musical conjunta entre la Banda Musical La Lira i la Coral Sant Jaume que interpretaren una peça de Rafael Beltrán, l'Himne del Vila-real Club de Futbol (que mai s'havia interpretat en directe conjuntament) i l'Himne de Vila-real de Francesc Moreno. En acabar l'excel·lent interpretació de la segona peça, dirigida magistralment per Alfredo Sanz, és a dir, l'autor de la música, els amics asseguts al meu costat em preguntaren -naturalment, de broma- si em semblava tot correcte, si ho havien interpretat bé o si em semblava que s'havien deixat alguna frase i/o paraula... La meua resposta, va ser la primera, tot correcte, molt bé, excel·lent, però que em sabia greu la clavada que la S.G.A.E. anava a pegar-li al director de l'espectacle...

L'Himne del Villarreal C.F., des de l'estiu de 1998, només està registrat a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, on consta qui som els autors de la creatura. Fins ara, mai hem pensat de registrar-lo a la S.G.A.E. perquè, en realitat, tot s'ha fet amb la més bona voluntad de col·laborar amb Vila-real i amb el club de la nostra ciutat... a canvi, fins ara, de no res. De tota manera, després de la polèmica sorgida amb l'Himne del centenari del Badalona i les pràctiques crematístiques de baixades als mòbils (al camp d'El Madrigal, fa temps que algú es trau algun euret amb les baixades de l'himne... i que conste, no és el que subscriu), potser ha arribat l'hora de signar un document entre els autors i el Vila-real Club de Futbol per evitar-nos problemes amb la S.G.A.E., amb Ramoncín o amb els venedors de pollastres a l'ast.

Visca el poble fundat pel rei en Jaume... ho deixe fins ací, perquè qualsevol dia igual entra tota aquesta gent dels drets d'autor a territori blocaire.


========================================================================

Los últimos días la prensa del movimiento ppero, Canal9 a la cabeza por supuesto, viene bombardeando sobre el impacto universal de la America's Cup (esa confrontación entre 2 barquitos de un par de pijos forrados que se lo han montado a nuestra costa) y de los otros festorrios patrocinados por nuestros impuestos y que dan color y vida a la Bolsos y al Trajes.
Bueno, pues como en este mundo el que manda es Google y no Canal 9 (afortunadamente), vamos a ver que dice Google sobre el supermegaimpacto en la prensa mundial e Internet.
Nos vamos a Google Trends y escribimos: valencia, barcelona, madrid y sevilla. A ver cuando superamos a los catalanes o madrileños o nos despegamos de los sevillanos sin que ninguno de esos tres tenga la comunidad hipotecada.
Esto es lo que hay

Serie del 2008:
















Serie del 2009:
















Serie del último mes:
















Como se puede observar de lo que pregona Trajes y Bolsos nada de nada monada. Tanto millón no vende la moto a nadie. Sevilla nos va a la par y los madrileños y catalanes siguen por las nubes sin tantas tonterias.
Así que más nos valdría cerrar Canal 9 para ahorrar los montones de dinero que tiramos a la cloaca mediática y dejar de gastar en eventos que no mejoran la presencia de Valencia, de Castellón no digo nada, y nos hacen cada día más pobres a todos en beneficio de cuatro espabilados.

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Ahir, els Socarrats vam acollir Joan Carles Girbés, l'editor de Bromera. L'havíem convidat per parlar-nos del llibre electrònic, en la segona de les conferències que organitzem al voltant del lliurament del premi Socarrat Major, que dissabte passat va rebre la Maria del Mar Bonet. En una presentació molt treballada, Joan Carles va posar sobre la taula la distància que hi ha entre el soroll mediàtic al voltant del llibre electrònic i una realitat on aquesta ferramenta de lectura és encara una excepció. Va parlar-nos dels vaivens que somouen les certeses en aquest àmbit, de la dificultat i al temps de la necessitat de no perdre pas en aquesta cursa que encara no sap ningú on ens conduirà, dels pros i els contres que presenta, ara per ara, l'ús dels lectors electrònics de llibres. I també de la provisionalitat de tots aquests coneixements. Va analitzar la dificultat d'orientar-nos en un futur on cadascú fóra el seu propi editor, va desmuntar-nos alguns prejudicis -com ara que l'edició digital és pràcticament gratuïta, com pensa molta gent- i va desmentir algunes xifres grandiloqüents (de llibres digitalitzats, per exemple). Després, vam continuar enraonant -ja no sols del llibre electrònic- en una sobretaula que potser, si no fóra que a ell li quedaven encara unes hores de cotxe, hauríem allargat encara més.

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Diumenge tornava Sergio Caballero a Vila-real, com cada any. Uns anys amb més èxit, uns altres amb menys. L’any passat em queixava del poc públic però afortunadament enguany no puc dir el mateix. L’Auditori estava ple i estic convençut que la gent no es va penedir d’haver-hi anat.

Albena Teatre ens presentava Mans Quietes!, dirigida per Carles Alberola. Això és quasi el mateix que dir diversió assegurada. L’obra de Piti Español transcorre en una classe de primària, però els protagonistes no són els xiquets sinó un parell de professors i tres pares. L’obra du a l’extrem actituds molt comunes hui en dia i que, com tot, quan s’exagera resulta absurd, ridícul. El llenguatge no sexista, la sobreprotecció dels fills, el purisme lingüístic, el feminisme, la competitivitat… Absurd però no per això menys real. Tots vam riure però segur que tots hem viscut alguna situació pareguda i segons com no ens va parèixer gens graciosa.

Amés de Sergio Caballero, van actuar Verònica Andrés, Inés Díaz, Imma Sancho, si sou seguidors de l’Alqueria Blanca és Paqui la del bar, i Juanfran Aznar. Aquest últim és el que tenia el paper més curt i el que pareixia que estava més verd en açò del teatre, els altres van estar genials.

Van ser 90 minuts molt divertits. Vam riure molt però no puc deixar de banda que tot el que vam veure és molt real. Enguany sembla que estem tenint més sort amb la programació. I demà a per la tercera.

Jota Aguilar has added a photo to the pool: