Escrito por Alberto Ibáñez i Mezquita el 19 de Febrero del 2010 en Alberto Ibáñez i MezquitaNo se permite comentar sobre esta nota
Les pestes emergeixen de les cavernes més profundes, i televisives, per a justificar el repugnant gest d'Aznar desprestigiant a la joventut, la mateixa que ells han engendrat... M'agrada saber que pensen els altres, i no els negaré que en aquests temps de crisi la risoterapia ajuda, per això alguna nit veig intereconomía o escolte la COPE.
Està gent mai parla dels seus joves, aquells joves vassalls que els fan el treball més brut. Majoritàriament, incultes, desocupats i violents. Milers de tuentis contenen desinformació històrica, banderes feixistes, crits violents i irracionals contra el govern estatal i l'oposició d'esquerres. Bandes neofeixistes legals per la seua descordinació i poc ressò social però violentes i perilloses. I ,el més preocupant, en plena expansió.
L'actual crisi provocada per la cobdícia de govern neoliberal i la dolenta gestió de l'actual socialdemòcrata ha degenerat en violència irracional justificada per aquests grups per patriotisme. Molts d'ells van deixar d'estudiar només la llei ho permetia per a poder estalviar un poc i als 18 comprar-se el audi de gamma més alta, la seua última oportunitat per a ser algú en aquesta vida. Ara, sense treball i sense formació tenen la poca vergonya de culpar als polítics ( qui tenen gran responsabilitat, per descomptat)absolutament de tots els mals que ataquen a la nostra societat i es creuen nous salvadors de la pàtria.
Cal anar amb cura però tampoc s'alarmen, poden gaudir d'altra joventut la que cada dia ens aixequem amb ganes de canviar les coses...
Escrito por Toni Pitarch el 19 de Febrero del 2010 en Toni PitarchNo se permite comentar sobre esta nota
Ahir dijous, al Teatre Principal de Castelló, els escriptors castellonencs dels inicis del segle XX foren homenatjats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la presentació d'una publicació a cura de Lluís Messeguer, Antologia d'escriptors castellonencs (les lletres de Castelló de la Plana i les comarques valencianes del nord en les primeres dècades del segle XX) que recorda els pioners oblidats de la nostra llengua, tot un corpus d'autors que amb la seua dedicació i treball acabarien convergint en la conveniència d'arribar a un pacte de mínims per prestigiar el valencià, es a dir, les Normes de Castelló de 1932.
Fullejant aquesta voluminosa obra, de 658 pàgines, m'he retrobat amb alguns autors vila-realencs que, en el cas dels conreadors de la poesia, també integren el petit corpus de Poetes de la Terra:
Carles Sarthou, Peníscola (text erudit publicat a la revista Lo Rat Penat, nº 6, 1911): pàgs. 198 - 205
Benet Traver, Vila-real en la guerra dels moros de la Serra d'Espadà (treball històric publicat a Vila-real en 1926): pàgs.210 - 217
Josep Nebot, Les orfenetes (poema publicat als Apuntes para una Gramática Valenciana popular, València 1894): pàgs. 322 - 323
Diego Perona, Clar de Lluna (narració breu extreta de La Veu de la Plana, nº 31, 25 de novembre de 1916): 449 - 451
Bernardí Rubert Candau, El roseret de Sant Antoni (poema extret del poemari guanyador dels Jocs Florals de Torrent al 1934): 405 - 407
Però també podem trobar, entre un llarg llistat, prohoms com ara Lluís Lucia, Gaetà Huguet (pare i fill), Almela i Vives, Honori Garcia, Sánchez Gozalbo, Soler i Godes, Anna Rebeca Mezquita, Alfred Giner, Bernat Artola, Carles Salvador, Salvador Guinot, Vicent Tomàs i Martí o el vila-realenc d'adopció Joan Manuel Borràs Jarque.
CANTARS POPULARS, Francesc Ribés (fragment extret de les pàgines 112-121)
A la vora del riu, mare, m'ha deixat les espardenyes; mare, no li hu diga al pare que io tornaré per elles.
Aunque somos novensanos y queremos dormir mollos no tenemos matalapos ni coixinos ni llansolos.
Borrajos son en Catí borrajos son en les Coves borrajos en San Mateu borrajos en tots els pobles.
En el cielo manda Dios, en Madrid els del negoci i en Castelló de la Plana sempre manen els del cosi.
En Villarreal borrajos; en Burriana, les taronjes; garrofes en Torreblanca, i en Almaçora, carjofes.
En Sorita són els perros, en Villores els catxaps i en Ortells són buenos mosos i en Forcall els socarrats (*).
En Llucena són raboses, en Costur tots són tarugos, en Villafamés cul rojos i en Alcora ofega burros.
..................................................................................................... (*) El 1835, durant la Primera Guerra Carlina, Forcall haguè de suportar l'incendi de l'esglèsia i, encara després d'acabada la guerra, sofrí tota classe de penalitats per no ressignar-se a la desfeta de la causa carlina. Per tant, res a veure els socarrats de Forcall del segle XIX amb els de Vila-real o Xàtiva, per exemple, que són del XVIII, és a dir, de la Guerra de Successió. ===================================================
Anoche con la Europa League fue una historia, lo de la foto fue otra totalmente diferente y casi a años luz de distancia, que nos hizo soñar a toda una modesta ciudad con grandes gestas deportivas, solamente al alcance de los más privilegiados. ¿Se volverá a escuchar el himno de la Champions en el Madrigal? No digas nunca jamás.
Escrito por Bloc Vila-real el 19 de Febrero del 2010 en Bloc Vila-realNo se permite comentar sobre esta nota
Des del BLOC felicitar als guardonats i molt especialment als nostres companys Domingo Font i Toni Pitarch per aquest merescut reconeixement i per descomptat per lexcel·lent treball dut a terme
Escrito por MªG Molés el 19 de Febrero del 2010 en MªG MolésNo se permite comentar sobre esta nota
Un altre any més per aquestes dates podem observar com a les nostres comarques s’està celebrant “ el dia del Arbre” . Diverses associacions i entitats comencen a fer reforestacions amb més voluntat que mitjans. Recordant que ja fa dos anys i mig de l’incendi a l’Alcalatén i quasi un any de l´incendi a la vesant sud de la Serra d´Espadà, jo em pregunte on són les ajudes promeses? Aquesta situació és insostenible per als veïns i propietaris, és una deixadesa injustificable que els afectats pels incendis continuen sense rebre les ajudes trenta mesos desprès de l´incendi de l’Alcalatén i nou mesos després del de la vesant sud de la Serra d´Espadà. La recuperació dels espais forestals afectats pels incendis encara està pendent i els veïns i propietaris han d’actuar pel seu compte a l’hora de repoblar les zones afectades pels grans incendis que va assolar les nostres comarques. Front aquest fet el conseller diu actuar “d’acord amb els criteris científics més rellevants”, la normativa del seu departament és “no realitzar intervencions immediates després d’un incendi forestal” i “valorar l’evolució pròpia de la massa forestal en el primer any següent a l’incendi”. Hi hauria que recordal-li al conseller que l´incendi de l´Alcalaten ja fa dos anys i mig! I a més a més en cap moment donen a conèixer quins són aquests suposats “informes científics més rellevants”, ni es diu quins científics ho avalen, en fi, un altra excusa barata per justificar-se. Cal puntualitzar que molts experts en la matèria afirmen que cal actuar el més aviat possible per a evitar que els danys siguen irreversibles.
Després de les fotografies, les abraçades i les bones paraules dels dies de d’incendis les dues administracions implicades, tant l’autonòmica com la central, continuen sense acomplir les promeses que van formular, a bombo i plateret, d’ajudes de tota mena als afectats. És indignat la lentitud dels aparells burocràtics, incapaços d’accelerar qualsevol procés sense la més mínima consideració cap a les persones afectades i espais per reforestar, que no poden esperar eternament.
Aquestes actituds i actuacions són les que fan perdre a la ciutadania la confiança en les administracions i en els polítics, perquè primer tot són promeses, sempre davant les càmeres, però després tots ells, els uns i els altres, són incapaços de donar un colp de puny ferm damunt la taula i desblocar d’una vegada unes ajudes a les quals els afectats tenen tot el dret i que no poden esperar més. Aquests retards generen cada dia més i més problemes, i afecten el ja delicat equilibri econòmic d’unes poblacions que van resultat tan greument afectades pels incendis.
