Blogs vila-realencs

Ayer, 20 de febrero se conmemoraron los 736 años de la fundación de nuestra ciudad. Hoy, domingo, se ha homenajeado a nuestro Rey fundador, y me he sorprendido gratamente por la cantidad de personas, representantes de las distintas asociaciones villarrealenses asistentes.La comitiva con las coronas, ha salido desde la Plaza Mayor, en procesión, acompañados por la reina de fiestas, las damas de

Abans de res donar l’enhorabona als encarregats de fer la sel·lecció d’obres de l’abonament de teatre d’enguany. Si l’any passat la qualitat em va parèixer en general molt baixa, enguany és tot el contrari. Fins ara hem assistit a tres representacions i crec que ja hem amortitzat el preu de l’abonament, en les tres hem eixit contents i satisfets. Que continue…

Dissabte va ser un dia intens, primer una bona obra de teatre, de pressa cap a casa per a fer-me un entrepà i cap al camp de futbol on em vaig tornar a il·lusionar. Dissabte rodó.

A l’Auditori ens esperava Noviembre de David Mamet, que segurament vos sonarà pels seus guions de cinema (El carter sempre truca dues vegades, El Veredicte, Els Intocables, Hannibal,…). L’obra la dirigeix José Pascual i la protagonitza Santiago Ramos, actor amb innombrables obres de teatre, films i treballs a televisió i que potser, encara que injustament, recordareu pel seu paper a Aquí no hay quien viva. També apareixen quatre actors que jo no coneixia: Ana Labordeta, que pel que veig és filla de José Antonio Labordeta, vaja sorpresa; Cipriano Lodosa, no he encontrat massa referències; Jesús Alcaide, que no em sonava però té infinitat d’actuacions com a secundari a televisió i cinema; i Rodrigo Poisón, Pancho en Sin tetas no hay paraíso, personatge que no recorde.

Novembre és el mes de les el·leccions presidencials als Estats Units. Al despatx oval el president i el seu home de confiança analitzen les notícies que arriben respecte a les eleccions. Les enquestes són contràries i fins i tot el partit ha deixat de finançar la campanya electoral. El president vol continuar governant però el seu assessor li aconsella que venga uns quants indults per no anar-se’n a casa amb les butxaques buides. És el dia també en què per tradició el president indulta dos titos i per això s’encontra allí el president de l’associació d’amics dels titos i derivat. Aleshores el president té una idea, fer xantatge el president de l’associació. Si no li dona la quantitat que necessita pel finançament de la seua campanya llegirà un discurs a la nació on ficarà en dubte la tradició de menjar tito el dia d’acció de gràcies. Aleshores entra en joc l’ajudant que li escriu els discursos, lesbiana que ve de la Xina d’adoptar un fill i que pretén que el president legalitze el matrimoni homosexual a canvi del discurs. I per si no era poc hi ha un cap indi que vol construir un casino en terres protegides. Un embolic de disbarats que esperem que es pareguen poc a la realitat, encara que… em tem que s’assemblen més del que voldríem.