Tenemos hoy con nosotros a Raul Sinovas que nos presenta casi en primicia mundial, su libro sobre anecdotas del mundo del comic, y despues divagamos sobre lo humano y lo divino.

Es un invitado de lujo para esta nueva epoca que se abre con cambios en la web pero no en los contenidos… espero que lo disfruteis.

Share on Facebook

Javier Bort has added a photo to the pool:

La Panderola era el nombre con el que se conocía popularmente al ferrocarril de vía estrecha que tenía su trayecto entre el Grao y Onda, pasando por Castellón, Almazora, Burriana y Vila-real. Se fundó en 1.888 y funcionó durante setenta y cinco años, dejando de hacerlo el 1 de septiembre de 1.963. Su nombre era debido al color de su máquina de vapor, cuyo combustible era el carbón, y a lo lento e irregular de su marcha, pues panderola es la acepción valenciana de cucaracha. Había tramos en los que los viajeros se tenían que bajar y empujar para poder continuar su marcha, pero a pesar de ello, contribuyó como nadie al desarrollo socio-económico de la comarca de la Plana. Todavía hoy en día es conocida, por la gran mayoría de los habitantes de esta zona, una canción popular que hace referencia a este mítico tren y a sus hazañas a lo largo y ancho de toda la provincia de Castellón.

La regidora i portaveu del GM BLOC, Maria Gràcia Molés i el Secretari local del BLOC, Maties Marin, han presentat avui la "Segona volta a peu: camina amb el BLOC"

Curs pràctic de 1rs Auxilis

Dilluns 1 de març

De vegades transcorren situacions a casa, a l’escola, al parc,… davant de les quals no sabem com actuar: accidents, situacions d’urgència mèdica o de risc… Són precisament aquestes situacions, en les que és important tenir clar quina ha de ser la nostra actuació.

Aquest curs serà pràctic amb una durada de 1′30h,   alguns dels aspectes i continguts que es treballaran seran:

• massatge cardíac

• boca a boca

• reanimació

• cures

• …i intentarem resoldre molts dels vostres dubtes.

Dilluns 1 de març, a les 18:30h a l’aula de música.

Recordeu que tindreu servei de guarderia per als xiquets a la LUDOTECA JOCS.

Amb la col·laboració de la FAPA Castelló.

Quan el fred comença a minorar i el sol ens acompanya, fa goix eixir a fer un tomb pels nostres termes, camps i muntanyes; admirar la bellesa del paisatge, dels caps de tarongers flòrids, dels nombrosos ametllers o cirerers en flor... i aleshores et ve al cap “quant de treball, quantes hores de dedicació per a mantenir tot açò”, i això és el que han fet sempre els nostres llauradors.

Cal dir que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè és el productor dels nostres aliments més bàsics. Els llauradors i ramaders són qui mantenen i gestionen el 80% del nostre territori. Ells fan que els nostres pobles, a les zones rurals, es conserven i s’evita així el seu complet despoblament; són ells qui mantenen en moltes ocasions el nostre entorn exercint de jardiners altruistes dels nostres paisatges, i en definitiva, protectors del medi ambient. Ells mantenen pistes, sendes, camps i boscos dels quals tots ens beneficiem d’una manera o altra.
A ningú li pilla de nou saber que aquesta vida no és fàcil, tot el contrari, és sacrificada, àrdua i a més de patir les inclemències del temps, han de fer front com poden als baixos preus que s’imposen pels intermediaris dels productes agrícoles, quan no els furten les collites els amants de l’aliè.
I ara que el tema de les jubilacions està més d’actualitat que mai, cal reflexionar sobre les pensions que cobren els nostres llauradors i ramaders. Què els queda després de tota una vida d’esforç i treball? Dons una paga de 504 euros al mes, molt lluny del salari mínim interprofessional, que és de 633 euros i també de les pensions dels treballadors provinents del règim general de la seguretat social que es situen en una mitjana de 931 euros mensuals. Però, i per si no fora prou, cal afegir que la pensió de viduïtat dels treballadors i treballadores de règim agrari és tan sols de 446 euros al més.
Aquest fet és una de les perversions més absolutes que es presenta en aquesta societat, com pot romandre una discriminació com aquesta al segle XXI? L’equiparació de les pensions de tots aquells treballadors i treballadores ha de ser una actuació prioritària que no es pot retardar més.