Blogs vila-realencs

Después de verlas ahora entiendo el origen de las películas de gangsters, el antes y el después de la mafia en el cine. Las dos son magnificas obras de arte que desmenuzan hasta el más minimo detalle los personajes de la familia Corleone. Gran producción, magnifica banda sonora, intriga, favores, venganza, largos e intensos diálogos, silencios que hablan por si solos, escenas de violencia y drama son los ingredientes de quizá la mejor trilogía del cine.

De la tercera parte todavia no puedo hacer valoración, estamos a mitad, pero ya se empieza a ver que la aportación de Andy García no podrá superar la brillantez de la segunda parte, la cual no consideraría secuela ya que por primera vez puedo decir que la segunda parte mejora la primera.

De los actores poco que decir, son brillantes, Al Pacino, Robert de Niro, Diane Keaton, Marlon Brando... Te quedas con ganas de que hagan una película de cada uno de los personajes, por que sin duda con personajes tan ricos y carasmáticos  daría para hacer una monografía.

Quizá de la primera película me quedaría con el papel de Marlon Brando, el auténtico Padrino y de la segunda con la gran evolución del personaje de Al Pacino. Michael en la primera acaba pletórico, lleno de poder siendo el sucesor de su padre pero en la segunda parte, vemos todo lo contrario, que los malos siempre pierden a pesar de tener todas las cartas bajo la manga. 

La segunda parte gana fuerza, ritmo y soltura gracias a la vista atrás donde vemos el crecimiento de Don Vito, de qué forma se convierte en una persona respetable y cómo configura su personalidad y porqué. A pesar de durar tres horas creo que es de las pocas películas que no te retuerces en la cama esperando que acabe sino que quieres más y por esa razón me encuentro inmersa en la tercera parte. Ya os contaré.

S’ha parlat molt de la desaparició del Rei Jaume I de la plaça de l’Ajuntament de Vila-real. Els fets es remonten al 2004 quant comencen les obres de la plaça. Després en el 2006 es va decidir llevar al rei. Ens van dir que tractarien de fer el parking sense llevar-lo, però els tècnics decidiren que era millor el traslat. Passaren els anys i en 2009 es ficà la plaça Jaume I i s'instal·la el rei en la seua nova ubicació. Un jardi nou en la periferia de la ciutat serà el nou emplaçament. Fins ací la part pública de l’incident Jaume I. Però era aquest el pla inicial?







Ens traslladem a Fitur l’any 2005. La ciutat de Vila-real no participa en aquests esdeveniments però es planteja poder optar a tindre un estant propi. Alguns membres de les altes esferes locals es traslladen a mode de visitants. Tot transcurreix normalment fins que alguns Vila-realencs se n'adonen que a l’estand d’una coneguda capital esta una persona molt coneguda.
Es tracta de David Cooperfield. Que en eixos moments està negociant un gran festival de màgia en Europa i busca seu. Les bones relacions amb aquest estant i Vila-real permetran que el Sr. Copperfield siga presentat als vla-realencs allí desplaçats.
La xarla es fa mes distessa i conclou en un dinar ja en pla amics.
Mr. Copperfield comenta en la sobretaula la idea del festival de màgia a nivell europeu, i els problemes que li estan ocasionant. Es parla de la llàstima que és però que les petites localitats, que no son capitals, potser que no puguen aportar tota l'infraestructura necessària, ni tampoc la econòmica. Però, Mr. Copperfield els contesta que no es tracta d'això.

El problema principal al que s'enfronta és el següent: el truc de l’estàtua de la Lllibertat. Vol repetir el famos truc que fera en 1983 fent desaparèixer l’estàtua de la Llibertat, pero en aquest cop vol fer levitar fisicament el monument i trasladarlo a un altre lloc. De certa menera es tracta d’un homenatje als Rapa Nui de l’Illa de Pàsqua.

Els Rapa Nui diuen que construien en els monuments 'ahu' en els seus 'tallers' i els traslladaven amb els seus poders mentals als llocs triats per ser ubicats.

Com sempre aquestes coses són casualitats doncs al sentir parlar de 'traslladar un monument' la idea es va disparar.
No es sap en quin moment es sap que el Rei Jaume no seria reuvicat en la plaça Major, només quant va ser anunciat, en el moment que s'incluo el parc en el nou PGOU. Pero des d’eixe moment el problema és 'Com anunciar-lo a la ciutadania?'.
'I si es porta un gran artisa com David Copperfield i fa desapareixer al Rei Jaume I i ubicar-lo a la nova plaça?'
La idea no es ta exenta de trellat. Pues, publicitat interenacional, prestigi per la localitat i un sèquit de personalitats institucionals farien que Vila-real brillara en el marc internacional i destacara en el territori nacional amb llum pròpia. El públic quedaria deslumbrat i content amb el esdeveniment en la seua pròpia ciutat.
La idea sembla interessant.
Al dinar només es traçarien quatre detalls, pero es mantindria una correspondència continua amb l’artista. Dates i llocs pe l’escenari foren discutits via mail e inclus el propi mag fera un viatje discret en finals de 2005.
No es sap molt bé perquè fracasarien les negociacions amb el mag. Allò cert es que el pla no es va dur a terme i les sospites envers del 'per què?' són moltes. Tal volta no es tenia confiança en què el public vila-realenc quedara sadisfet amb l’explicació de la nova ubicació o simplement la compensació econòmica no fora prou.






Ara només sabem que el rei està a un altre lloc i que el trasllat que se li ha fet no ha sigut tant glamuròs com el mag Copperfield tenia previst.