Blogs vila-realencs

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Convent dels PP Franciscans, Vila-real (Spain).

See:
[View on Black]

• Probando el plugin de twitter en la web #

Powered by Twitter Tools

Share on Facebook

Javier Bort has added a photo to the pool:

El intemporal instante pasó y el péndulo invirtió su oscilación. En una habitación vacía, flotando en medio de los incendios de una estrella doble a veinte mil años-luz de la Tierra, una criatura abrió sus ojos y comenzó a llorar.
Luego calló, al ver que no estaba ya sola.

2001, una odisea espacial.

Arthur C. Clarke - 1968

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

[View on Black]

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

See:
[View on Black]

Catret nació como un proyecto de NUDE 2008, quitar el polvo a uno de esos muebles que llevaba tantos años en la alcoba, el tradicional "catret" que utilizaban nuestras abuelas para asistir a misa, una especie de banqueta de pequeño tamaño, totalmente plegable, generalmente realizado en madera ligera y dotado de cinchas de piel.  Nuestro papel fue darle una imagen renovada y un contexto talmente distinto, trasladarlo desde el espacio religioso hacia el doméstico, sin renunciar básicamente a sus formas pero refrescando su imagen y acoplándolo al hábitat. Estructura realizada en alumino y asiento formado por cinco tiras de cinta rígida textil. http://www.iroco.es/

Si la indústria va comportar l'èxode rural, és a dir, l'abandonament massiu del camp per migrar cap a la ciutat, la terciarització de l'economia d'aquesta societat post-industrial que ens ha tocat viure ha consolidat, conjunturalment, l'èxode urbà.

Ahir van començar les processons de Setmana Santa a Vila-real amb una desfilada infantil, és a dir, per als més menuts, i avui continuaran -amb el parèntesi de Dijous Sant i Dissabte de Glòria- fins la tradicional processó de l'Encontre del Diumenge de Pasqua. La Junta Central de Setmana Santa ha preparat un interessant programa d'actes, amb la col·laboració de Ca la Vila, per dignificar aquesta Setmana declarada d'interés turístic. Potser els japonesos dubten entre Vila-real i Sevilla, a l'hora d'elegir, de la mateixa manera que ho faran els nordamericans, a partir de l'any que ve, a l'hora d'elegir entre la Madalena de Castelló (festa declarada d'interès turístic internacional) i el Sant Fermí de Pamplona...

Bromes a banda, el turisme (fester, religiós, cultural i/o de sol-i-platja) és la darrera oportunitat que ens queda als ciutadans de La Plana per encarar el futur amb més optimisme ara que la citricultura ha quedat a mans de quatre megaempresaris agrícoles, la ceràmica continua retallant llocs d'ocupació (avui la premsa torna a informar sobre l'E.R.O. d'Azuvi, l'empresa pionera de la revolució industrial dels seixanta a la Vila) i els serveis es redueixen a quatre grans superfícies comercials que també estan arruïnant el comerç tradicional de les botigues minifundistes.

Però les vertaderes processons començaren el cap de setmana, amb l'èxode urbà de madrilenys i catalans que tanquen per Setmana Santa. Els penitents no porten el cap tapat, ans al contrari, tots van a descobert amb cotxes de gasolina o dièsel i, fins i tot, amb descapotables. Les processons a les carreteres de l'Estat -a les que ens unirem els valencians a partir d'aquesta vesprada fins dilluns de Sant Vicent- són la paradoxa de la crisi ja que, per uns dies, deixarem de parlar de les hipoteques, de l'atur i, fins i tot, del canvi climàtic, ja que hui per hui a vore qui és el valent capaç de trobar un bon cotxe elèctric, bonic i barat. El dèficit energètic espanyol és una altra fal·làcia quan comprovem que durant l'exercici anterior es va exportar un terç de la producció elèctrica de l'Estat (a França i Portugal, sobre tot) i això que les centrals nuclears -que estan, totes, per tancar la paradeta per antigues- han parat de produir energia durant moltes jornades laborals.



Tots tenim dret a descansar i desconectar, però l'actual model de consumisme, malgrat la crisi, és el paradigma de les contradiccions vitals perquè, amb canvi climàtic o no, els recursos del planeta es regeneren a un ritme més lent del que acostumem, darrerament, a consumir-los. Els productes alimentaris de proximitat, els béns de consum menys passejats, les processons comarcals en definitiva són, objectivament, pràctiques molt més ecològiques que no els colapsos globals i quotidians de trànsit (aeri, marítim o terrestre) d'aquesta aldea mundial de principis del tercer milenni.

Si us quedeu, o veniu, a Vila-real, potser les processons de Setmana Santa no guanyen per 3-0 les de Sevilla, ni molt menys, però la qualitat dels passos d'Ortells (el nostre gran escultor) i d'altres imatginers de renom són un valor afegit als sentiments populars i religiosos.


==========================================================================

Ara que el judici a Jaume Matas ha posat novament de relleu el tema de la corrupció, no està de més recordar que una de les qüestions més recurrents de la política valenciana (i de la madrilenya i ja veurem si de la baleàrica) és l'escassa repercussió electoral dels escàndols de corrupció que esquitxen, si no l'han mullat ja completament, el Partit Popular. Una certesa contra la qual s'han estavellat un darrere de l'altre els diferents projectes de l'esquerra (alguns, val a dir, també bastant inconsistents) en els últims anys i que, segons ratifiquen una darrere de l'altra totes les enquestes, no té traces de canviar. És així, únicament, que s'entén que ningú, a dins del PP, qüestione la persistència de Carlos Fabra al cap de la Diputació i del PP a Castelló, que Ricardo Costa estiga a les portes de la rehabilitació o que Francisco Camps menystinga polítics rivals, periodistes i ciutadans quan es fa el mut a les Corts o a les rodes de premsa. Estan convençuts que la corrupció no afecta ni tan sols mínimament les seues expectatives electorals. I, pel que sembla, no van desencaminats. Aquesta situació resulta incomprensible per a molta gent. Potser, com apunta el mestre Joan Francesc Mira, perquè no han llegit "The moral basis of a backward society", publicat el 1958 per Edward C. Banfield, un llibre que Mira sintetitza perfectament en un article que es va publicar a finals de febrer a l'Avui i que ara reprodueix el web joanfmira.info. La seua lectura és, certament, desalentadora. Però explica moltes coses.

Olé mis concejales de pueblo, especialmente el de zanjas y bovedillas.
Ahora resulta que la gran obra que iba a asegurar que el barranquet no se volvería a inundar, esa magna construcción que lleva 8 años haciéndose no está bien hecha.
¡A ver, seamos serios! ¿Tenemos arquitecto y técnicos municipales? ¿Había un proyecto y unos planos? Nadie ha ido a inspeccionar en el transcurso de la ejecución que se cumplieran las bases, que se siguieran los planos. Si se paga con dinero público habrá que asegurarse de que las cosas se van haciendo tal como tocan. Ni parece que se hizo con la plaza Mayor ni parece que se ha hecho ahora.
¡¡¡Clausell...,campeón, a qué tiene la culpa Zapatero!!!
¿Y ahora qué?
¡Joer... !