7 mesas de billar francés
marzo 4th, 2010L'oferta actual de cinema a la província de Castelló és absolutament nul·la. Llevat dels cines del Grau o de Benicàssim, que de tant en tant emeten alguna pel·lícula digna, la resta són mutlisales comercials on només es poden veure pel·lícules taquilleres.
M'agradaria anar al cine, ja fa temps que no hi vaig i és precisament per aquest motiu. L'últim film que vaig veure va ser Avatar en tres dimensions (em va semblar magnífica) però trobe a faltar les pel·lícules que conten històries o que simplement fan pensar.
El 2007 es va estrenar Siete mesas de billar francés. Entre que estava preparant les oposicions i que només va estar una setmana en un sol cine de la província, em vaig quedar sense veure-la.
Per fi he tingut accés a ella i, tot i que no he pogut gaudir-la a la gran pantalla, he de dir que mereixia la pena. És una d'aquelles pel·lícules que deixa bon sabor de boca, que fa sentir que acabes de passar dues hores genials gràcies al cabet ben moblat d'una gran directora, Gracia Querejeta, que dibuixa uns personatges quotidians amb problemes quotidians amb els quals sembla molt fàcil identificar-nos.
No debades es va meréixer dos premis Goya : a la millor actriu principal Maribel Verdú i a la millor actriu de repartiment Amparo Baró i dos premis al festival San Sebastian 2007: millor actriu: Blanca Portillo i Premi del Jurat al millor guió.
Direcció de Gracia Querejeta.
Guió de Gracia querejeta y David Planell.
Música de Pascal Gaigne.
Fotografia de Angel Iguácel.
Amb: Maribel Verdí, Blanca Portillo, Amparo Baró, Jesús Castejón, victor Valdivia, Lorena Vindell, Raul Arévalo.
Drama-Comedia.
2007.
113 minuts.
El film va de desenganys. I de frustracions, i forces per tirar endavant. També està ruixada d'un toc d'humor.
La història presenta Àngela (que descobreix coses bastants desagradables sobre el seu marit), el seu fill, Charo (que també ha tingut les seues desavinences amb el pare d'Àngela,) i altres personatges com Antonio, Evelin o el Tuerto. Enmig d'una situació econòmica desfavorable, decideixen aixecar el que havia estat el negoci familiar, el billar. El que està clar és que l'objectiu no és tant ensenyar les aptituds dels jugadors, sinó més aviat fer servir el billar com a excusa per explicar una història. Tanmateix, aquesta val la pena.
Amb set taules de billar francès i set protagonistes (el principal absent, no hi està comptat), es munta una trama sobre uns personatges, que arran de la mort de la persona que els va unir i els va separar, tornen a reemprendre unes relacions significatives fa temps perdudes.
Recomanable de totes totes.
