Santa Anna 27-01-10
marzo 5th, 2010Javier Bort has added a photo to the pool:
Ana, natural de Belén, fue la madre de la Virgen María, futura madre a su vez de Nuestro Señor Jesucristo y coronada por un ángel celestial.
Archivos del día 5 de marzo del 2010
Iroco en el blog de NUDE
marzo 5th, 2010
Volvemos a estar en NUDE nuevamente y esta vez para siempre en un joven blog que se ha editado esta misma semana. Nos podréis encontrar en el directorio de NUDE people. http://www.nudegeneration.com/iroco/
Perquè altra opció és possible!
marzo 5th, 2010
Demane perdó perquè he comès el mateix error que tant critique , últimament, tots els articles del bloc poden ser titllats, com a mínim, de poc esperançadors. No sé si la impotència, la ràbia, les ànsies de denúncia o el més mediocre morb m'impulsa a això, de fet avui els meus impulsos volien escriure sobre la situació a EUA, on el Partit Republicà reviu el fantasma del socialisme per a aterrar als demòcrates, o bé del sorgiment de les cendres d’una política racista latent a Holanda, on dos municipis un d'ells la Haia , símbol dels drets humans, li han donat suport electoral, cosa que m'aterreix. Merda! Ho he tornat a fer, he acabat parlant d'això. Però no és la meua intenció, ni la meua opinió d’avui. Els sondejos donen la victòria al partit socialdemòcrata francès i un gran avanç al partit ecosocialista francès. La meua opinió, reflexió o com vulguem, és que altra opció és possible. Que la crisi no solament està generant ràbia i violència, sinó també crítiques i ganes de canviar allò que ens van imposar i va causar la terrible crisi que encara avui sofrim. Demà es celebrà a València el segon Congrès d’Iniciativa del Poble valencià partit que lluita dia a dia, des de fa més dos anys a les Corts, per demostrar que altra opció és possible. Acabaré citant a Joan Salvat Papasseit I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja ... Malgrat tot cal ficar-li bona cara, tenir esperances i lluitar perquè alguna cosa canvie.
LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR?
marzo 5th, 2010
Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.
LA CASA DE LA FESTA: CAL LLOGAR O COMPRAR?
marzo 5th, 2010Quan la dificultat estreny, i les butxaques de la majoria no estan per a despeses supèrflues, és el moment d’aplicar criteris d’economia i estalvi; així ho fem gairebé tots a casa nostra però sembla que els que manen de casa de tots, de Ca la Vila, encara no s’han assabentat. Cau pel seu propi pes que pressupostar 112.791 euros anuals només per lloguer i adequació de l’immoble anomenat “la Casa de la festa” no és una bona gestió i molt menys digna d’un pressupost auster tal com ens havien promés. Dons be, davant d’aquestes actuacions caldria aplicar la dita popular de “qui obra en casa aliena perd la cal i per l’arena”
La veritat és que emprar vora 7.000 euros mensuals del pressupost públic per al lloguer d’una casa que no mai serà propietat municipal, no em sembla precisament exemple d’austeritat i de bona gestió econòmica. I com tothom que obri un negoci o es planteja canviar de vivenda, em ve al cap aquesta pregunta: No seria més apropiat amb aquestos diners adquirir un local que donara servei a la festa i al mateix moment augmentar el patrimoni municipal?
De tota manera, el què a mi o a la ciutadania en general li puga semblar raonable està molt lluny d’allò que pensa l’equip de govern. Així quan des del BLOC es presenta una proposta raonada i seriosa d’adquirir un immoble per a la Casa de la Festa, el PP dona explicacions poc aclaridores. “On trobarem un immoble que estiga paret amb paret amb la Casa de l’Oli?” fou el gran argument del portaveu de l equip de govern per tal de dir “que ni bojos dels paperets pensen comprar en compte de llogar ”. Vist això em faig qüestione si el marge mitger és requisit indispensable o s’ha de valorar més l’economia de subsistència a la qual es veu abocat l’Ajuntament per la minva de recursos. Per descomptat, crec que l’opció de comprar, ara per ara, és la més adient, i no té perquè deixar de ser un immoble gran i cèntric, ja que de ben segur que hi ha un munt de cases que es poden comprar per una quantitat assumible mitjançant una hipoteca o agafant part del famós préstec de 20 milions d’euros amb el qual ens ha endeutat l’equip de govern del PP.
Quan estem parlant de diners públic crec que s’ha de ser extremadament escrupolosos a l’hora de gastar-los i sempre que es tracte d’un servei al que se li vol donar continuïtat s’ha d’optar per l’adquirir i no per llogar, ja que tu amortitzes aquesta inversió amb l’augment del patrimoni municipal i això si que és pensar en el futur.
VINE A LA FINAL DEL ROCK PENAT!
marzo 5th, 2010Aquest dissabte, 6 de març, final del Rock Penat a les 23:00 hores, a la Sala Japan; El vostre vot pot ser determinant per decidir quins seran els guanyadors!
ASSEMBLEA NACIONAL DEL BLOC JOVE A VILA-REAL
marzo 5th, 2010
Dema dissabte dia 6 de març, a les 18.00 hores, tindrà lloc al Casal Jaume I de Vila-real lAssemblea Nacional del BLOC JOVE
Levante feliz
marzo 5th, 2010Mossèn Roc has added a photo to the pool:
PRIMERA PEDRA
marzo 5th, 2010
El passat 22 de febrer es va realitzar l'acte de "ficar la primera pedra" a l'espai de la nostra escola ubicat a l'Avinguda el Cedre (l'antiga escola Cervantes) per tal d'iniciar la seua remodelació i reforma. Esperem que en el termini de 24 mesos ja puguem disposar d'aquestes instal·lacions com a aularis d'Infantil. També en aquestes dates s'han posat en marxa de manera ben activa l'acondicionament de l'espai que arreplegarà totes les aules prefabricades on es traslladarà tota l'escola (amb excepció d'Infantil) per tal de reformar també l'edifici que ara ocupem. Sembla que a les vacances de Pasqua es realitzarà el trasllat i que les obres duraran 18 mesos (més o menys un curs escolar). Tot siga per la millora de les nostres instal·lacions.
GLOCALITZACIÓ POÈTICA
marzo 5th, 2010
Lleixant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trop en vós.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran
en creure a mi llur arma serà trista.
L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc, la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l'han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s'adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Sol per a vós basta la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones.
Fetes n'ha assats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l'hom devot sa bellesa encega,
past d'entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l'entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós. Car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.
Després del fracàs de la Internacional Comunista, amb la caiguda del Mur de Berlín a la darrera dècada del segle XX, i de la primera davallada de la Globalització Capitalista, amb la crisi econòmica mundial de la primera dècada del segle XXI, hem d'apostar, decidídament, per la Glocalització Poètica, és a dir, per revaloritzar el producte autòcton (local) a nivell mundial (global) tot apostant per la creativitat i els creadors (clàssics i avantguardistes), l'economia productiva no especulativa i, en definitiva, per la democratització de la societat del coneixement.
Ausiàs March va nàixer a Gandia (La Safor) al 1400, és a dir, amb el temps just per vore nàixer el Segle d'Or Valencià i va morir, precisament, a València, Cap-i-Casal, un 3 de març de 1459, és a dir, ara fa tot just 551 anys. Aquest cavaller medieval, originari d'una família de la petita noblesa, va guanyar-se un lloc a la Història com un dels poetes més importants de la Literatura en català i antecedent d'una Literatura Renaixentista, del Quattrocento. La il·lustració de la capçalera és la Taula de Sant Sebastià (segle XV), atribuïda a Jacomart, de la Col·legiata de Xàtiva que, fins temps ben recents, sempre s'havia venut com un retrat del poeta.
Per recordar aquest Príncep de les Lletres Valencianes, l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València presenta aquesta vesprada, a boqueta nit (20 h.) el I Festival Internacional de Poesia, dirigit per Àlex Susanna.
El festival està concebut com un gran concert polifònic en què figures de la poesia europea contemporània recitaran en les llengües més diverses: Rosa Alice Branco (portuguès), Marc Granell (català), Saskia de Jong (neerlandès), Felipe Juaristi (basc), Nikola Madzirov (macedoni), Carlos Marzal (castellà), Jean Portante (francès), Ponç Pons (català) i Lasse Söderberg (suec).
És a dir, com sempre ha passat al llarg de la història, la decadència econòmica aguditza l'enginy: ha començat la Glocalització Poètica. Passa-ho!
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
