Blogs vila-realencs

Els nostres polítics juguen a fer-nos fàstic. Critiquen a Chávez i són iguals que ell, populistes, i segueixen la mateixa tàctica, crear-se enemics i erigir-se en el líder que els salvarà de l’enemic. I com el sistema electoral és el que hi ha i qui el pot canviar ja li va bé com està, doncs tenim el que tenim.

Al que anàvem. Ací l’enemic és Catalunya, qualsevol cosa que allà es fa és una atac contra l’espanyolitat, però no una espanyolitat qualsevol sinó l’espanyolitat amb majúscules i amb ‘ñ’. Ara a Catalunya es debat la prohibició de les corregudes de bous. I es debat perquè ha hagut una iniciativa popular que ha arreplegat les signatures necessàries per fer arribar una proposta de llei al parlament. Doncs això no és un debat enriquidor, no, és un atac dels radicals catalans contra els espanyols i no s’haguera d’hagut ni prendre en consideració perquè ja sabeu que les manifestacions populars només s’han de tenir en compte segons d’on vinguen i el que diguen.

Perquè si hi ha dos fets que defineixen l’espanyolitat (amb majúscules i ‘ñ’) són la llengua comuna i les corregudes de bous. I tots aquells que practiquen snow-board, es fan  liftings, segueixen tractaments anti-aging, s’apunten a cursets de coaching o management, tots aquells estan molt preocupats pels atacs dels catalans a la seua volguda llengua. Jo com ni sóc català, ni el castellà (perdó l’espanyol, vull dir, el español) és la meua llengua, no em fique en aquestes polèmiques (mentida, ja ho vaig fer, però hui no és el tema).

I ara els catalans ataquen els espanyols volent prohibir les corregudes de bous (jo pensava que de moment ho estaven debatent, però sembla que debatre ja és una ofensa). I s’ha de fer alguna cosa. Perquè a tots els espanyols els agraden les corregudes de bous, només cal veure els índex d’audiència televisiva, crec que la Sexta l’any que ve deixarà de fer futbol per començar a fer bous. I Hugo Chávez, vull dir Esperanza Aguirre (perdoneu, no sé com he fet aquesta associació) ha decidit que el que cal fer és declarar les corregudes de bous Bé d’Interés Cultural. I ací no anem a ser menys perquè si a Madrid són anti-catalans nosaltres ho som més, i si els madrilenys són espanyols els valencians encara més, perquè per ser un bon valencià s’ha de ser anti-català i espanyol com el que més (infeliç de mi pensava que per ser valencià calia ser valencià, però estava equivocat). Així que nosaltres també declararem les corregudes de bous BIC i igual canviem la carn de conill a la paella per la de bou.

Jo, personalment, si prohibiren els bous a Catalunya què voleu que vos diga, em sembla que m’afectaria ben poc, perquè ni sóc català ni vaig a Catalunya a veure corregudes de bous. Bé, ni a Catalunya ni a cap lloc perquè ni m’agraden en plaça, ni pel carrer, ni embolats. Em fan patir i no els trobe sentit. Però bé, ja entrarem un altre dia en aquest debat, que és llarg.

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Javier Bort has added a photo to the pool:

Sé pels antics oracles
que ets com un escull jove i valent,
i que en els teus cabells d’algues i curculles
jo aprendré els camins tan difícils del vent.

Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
són només el senyal de la teva primavera
i de que encara no tens por del teu orgull.

Jo, adorador de les branques d’olivera,
captiu dels raigs del sol,
amb una magrana d’estels com únic present,
vinc a tu i despullo el meu pit
per encadenar-lo al teu.

Sé por los antiguos oráculos
que eres como un escollo joven y valiente,
y que en tus cabellos de algas y conchas
yo aprenderé los caminos tan difíciles del viento.

Que tu pecho contra la mar,
que tus ojos contra la luz
son solamente la señal de tu primavera
y de que todavía no tienes miedo de tu orgullo.

Yo, adorador de las ramas de olivo,
cautivo de los rayos del sol,
con una granada de estrellas como único presente,
vengo a ti y desnudo mi pecho
para encadenarlo al tuyo.

Lluís Llach
Sol
• Astres •
1985