Archivos del día 8 de Marzo del 2010

Pastís de formatge

Marzo 8th, 2010

L’última vegada que vaig fer tiramisú (no vos he explicat com se fa? Alguna vegada ho faré) a la terrina de mascarpone em va eixir la recepta d’un pastís de formatge. Semblava senzill, així que vaig comprar els ingredients i dissabte vaig fer la prova. Vos ho explique per si voleu intentar-ho.

Necessitareu 125 grams de mantega, 150 de galetes, 150 de sucre, 500 de mascarpone, 250 de formatge fresc, 4 ous, dos cullerades de farina i un poc de vainilla. Ah, se m’oblidava la melmelada de nabius (arándanos)

Començarem fent la base. Cal desfer les galetes, jo vaig utilitzar galetes maria d’una marca blanca. Les vaig trossejar i després amb una mà de morter les vaig acabar de desfer. Després fonem la mantega. Bé, no tota perquè amb una poca haurem d’untar el motllo. Jo no havia fos mai mantega però vaig suposar que com la xocolata s’hauria de fer al bany de maria. Després mesclem les galetes desfetes i la mantega i fem una pasta que estenem per tota la base del motllo pressionant bé (per açò vaig tornar a utilitzar la mà de morter i va quedar bé).

Anem a la segona fase. Batem els ous amb el sucre fins que queda com una crema. Després afegim el mascarpone i el formatge fresc i continuem mesclant. I ja per acabar introduïm la farina i la vainilla (jo no vaig encontrar vainilla al super, així que el meu va ser sense). Tota aquesta mescla la dipositem al motllo sobre la base que havíem fet abans i tot al forn 40 minuts a 180 graus.

Vos he de confessar que jo als 30 minuts de forn no ho vaig veure clar i ja ho vaig traure, però haguera pogut estar un poc més. Abans de servir li fiqueu per damunt la melmelada si vos bé de gust. El resultat bo, però no aconsellable després de menjar paella. És un postre contundent, quasi millor si el mengeu sol per berenar.

Ja veieu que és senzill, si ho proveu ja em contareu el resultat.

TORREHERMOSA Y VILA-REAL SE HERMANAN A TRAVES DE LA SEMANA SANTA

Marzo 8th, 2010
Las Cofradías de la Vera Cruz de Torrehermosa y La Muy Ilustre Cofradía de la Purísima Sangre de Ntro. Sr. Jesucristo y Virgen de la Soledad de Vila-real realizan un acto de hermanamiento. El sábado seis de marzo más de un centenar de personas de Vila-real se desplazaron a la querida localidad zaragozana de Torrehermosa, para celebrar la I Peregrinación Cuaresmal, al pueblo natal de San Pascual


L’ESPILL I LES PEL·LÍCULES DE DONES

Marzo 8th, 2010
Avui tothom es mira en l'espill de Hollywood perquè, glamour i luxes a banda, hi ha hagut una dona triomfadora als Òscars: Kathryn Bigelow, sí, l'ex de James Cameron, el director d'Avatar, per a més morbo...

De tota manera, des d'aquell missògin Espill o Llibre de les Dones de Jaume Roig, encara ens queda molt de camí per fer, a les dones i als hòmens, per evitar mortes a la llar, morts al camp de batalla, maltractes domèstics, discriminacions públiques i privades...

Mentre hi haja discriminació positiva, pel·lícules de dones (no és el cas), i Dies de... això significa que Alícia encara no ha arribat a cap País de les Meravelles, malgrat Tim Burton, malgrat els apologistes i pessebristes del poder.

Potser els humans hem abandonat el canibalisme ritual, però encara queda molt de carnívor potencial disposat a qualsevol tipus de violència: de gènere, bèl·lica (com denuncia Kathryn Bigelow en A terra hostil), política, corporal, verbal:
“Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s’hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria; pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d’hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d’orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l’ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d’hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d’ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l’omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l’aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n’hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.”
Jaume Roig (L'Espill o Llibre de les dones).-

===================================================

DIA 8 DE MARÇ: CALEN MESURES

Marzo 8th, 2010

Maria Gràcia Molés i Garcia ha declarat: “Avui, dia 8 de març, alguns celebren solament el dia de la dona, altres més implicats celebren el dia de la dona treballadora i sempre hi ha veus, poques però n’hi ha, com ara la del BLOC que aprofiten aquesta data per a reivindicar un treball en igualtat també per a la dona”

 


ÈXIT DEL ROCK PENAT A VILA-REAL

Marzo 8th, 2010

Amb el bon resultat del Concurs-Festival Rock Penat hem aconseguit demostrar que la música en valencià està de moda, té un públic i que també pot ser comercial, convertint-se així en una manera molt digna de començar una carrera professional per als autors locals.

 

Valencians singulars

Marzo 8th, 2010
L'any 1968, quan comptava només cinc anys de vida, la Fundació Huguet de Castelló establia el premi Valencià de l'Any, que havia de distingir, en la línia d'actuació de la fundació que va instituir Gaetà Huguet i Segarra, aquelles persones que havien donat mostres d'un compromís ferm amb la dignitat nacional valenciana i havien mantingut una actuació decidida en favor de la recuperació de la llengua dels valencians. Aquell any s'inaugurava el palmarès amb l'empresari i mecenes de Sueca Nicolau Primitiu Gómez Serrano, qui, entre altres, aplegava mèrits com la presidència de Lo Rat Penat, les col·laboracions escrites en publicacions valencianistes, l'autoria de llibres i estudis sobre la Renaixença o Sant Vicent Ferrer i la fundació de l'editorial Sicània. Després d'un parèntesi de tres anys, el seguirien Àngel Sànchez Gozalbo, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Cinc noms fonamentals de la cultura valenciana que encapçalen, amb Gómez Serrano, una llista memorable, que inclou prohoms com Enric Valor, Carles Santos, Alfred Giner Sorolla, Matilde Salvador, Joan Francesc Mira, Vicent Ventura, Arcadi Garcia i Sanz, Miquel Peris i Segarra, Ramon Lapiedra, Germà Colón o entitats com el Patronat del Misteri d'Elx, el Centre Excursionista de Castelló o el poble de Castelló en el setanté aniversari de la signatura de les Normes.
Dins les celebracions de l'Any Gaetà Huguet, l'ajuntament de Castelló i la Fundació Huguet han publicat el llibre “Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l'Any”, un volum del qual ha tingut cura Vicent Pitarch. L'obra consta d'un recull de semblances dels receptors del premi, il·lustrades tant amb fotografies dels personatges com, en alguns casos, del moment de la recepció del guardó. Tot plegat ho encapçala un pròleg, que signa Vicent Pitarch, on es dóna compte dels diferents avatars pels quals ha passat el guardó des del moment en què va ser instituït. En definitiva, un llibre l'amenitat del qual radica tant en el repàs o la coneixença de les biografies dels premiats com en el fet que, la suma de sinopsis, constitueixen per si soles una aproximació a la història del valencianisme cultural. La qual cosa, si més no, confirma el bon criteri que han sabut mantindre els membres de la fundació Huguet a l'hora d'atorgar els guardons.

¡Felicidades para todas las mujeres del mundo!

Marzo 8th, 2010
Hoy es 8 de marzo, día internacional de la mujer. Iroco no se queda al margen y también participa en su celebración con la presentación del cartel "L'unió de totes" al concurso que organiza el ayuntamiento de Vila-real. La ilustración representa las diferentes etnias culturales bajo el tratamiento de distintos colores, en su conjunto todas forman el "8", símbolizando así su unión. Bueno, os adjuntamos unas imágenes para que lo podáis ver. ¡Felicidades a todas!




LOS BRUSCOS: “Los Bruscos” (1997)

Marzo 8th, 2010

Blues-rock desde Castellón con vocalistas tanto masculino como femenina, según temas.
Producción impecable por Juanki para "Lemonsongs".
"Te espero hoy":



http://rapidshare.com/files/360554548/LOS_BRUSCOS-1997_POR_IMPERFECTO_.rar

Shutter Island y Millenium II

Marzo 8th, 2010
Finalmente acabamos el Padrino III (1990). Tal y como predije.... es la más floja de las tres con diferencia pero aun así mantiene la esencia y permite dar por concluida la vida de Michael. Lo peor, la introducción de Andy García a escena, lo mejor... ver como termina Al Pacino de tenerlo de nuevo todo al inicio de la película acaba sin nada, solo y viejo. Por otro lado gusta ver de nuevo a personajes que han estado en las tres películas, verlos cómo el tiempo también ha cambiado su aspecto y cómo han evolucionado sus personajes. 
Sinopsis: Michael Corleone, heredero del imperio de don Vito Corleone, intenta rehabilitarse socialmente y legitimizar todas las posesiones de la familia negociando con el Vaticano. Después de luchar toda su vida se encuentra cansado y centra todas sus esperanzas en encontrar a un sucesor que se haga cargo de los negocios. Vincent, el hijo ilegítimo de su hermano Sonny, parece ser elegido.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El jueves pudimos ir al cine, de nuevo tengo las tardes libres... y podremos aprovecharnos del 2X1. Al final elegimos la nueva de Leonardo DiCaprio, Shutter Island. El trailer atrae, atrapa.... pero lo que más motiva es poder sentarte en un butacón y poder disfrutar de la dirección de Scorsese. Para mi gusto es una intrigante película, con una trama llena de giros,  con un final bien atado, buenos actores, aunque los primeros minutos sean algo desconcertantes en cuanto a planos y banda sonora.  Salí satisfecha aunque quizá estemos algo acostumbrados a este tipo de suspense psicológico y realmente cuando acaba sabes perfectamente que no es ni será la mejor película de Scorsese.  La trama no la puedo desvelar mucho, es una película que aconsejaría ver sin tener ningún pretexto es más, diría que es mejor no haber visto el trailer y verla y vivirla junto al protagonista.
Sinopsis:
Verano de 1954. Los agentes judiciales Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) y Chuck Aule (Mark Ruffalo) son destinados a una remota isla del puerto de Boston para investigar la desaparición de una peligrosa asesina (Emily Mortimer) recluida en el hospital psiquiátrico Ashecliffe, un centro penitenciario para criminales perturbados dirigido por el siniestro doctor John Cawley (Ben Kingsley). Pronto descubrirán que el centro guarda muchos secretos, y que la isla esconde algo más peligroso que los pacientes...

http://www.aullidos.com/imagenes/peliculas/shutter-island-1.jpg
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lo que me hizo decidirme por Shutter Island fue que vimos la segunda parte Millenium: La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina y no fue lo que esperabamos, no está a la altura de la primera parte. Supongo que algún motivo tendrá la velocidad a la que se están estrenando las películas. No estoy a favor de los estrenos que se hacen esperar años pero... lo de esta trilogía ... me sorprende en tres meses dos películas...
En esta segunda parte poco queda de la intriga y del suspense de la primera entrega. Parece que sea un capítulo más, un añadido poco trabajado a la historia primigenia. Pierde fuelle y presión defraudando porque no sorprende ni mantiene el nivel. 
Supongo que está forma de sacar películas como churros, mal trabajadas y de poco nivel no tiene más que un fin comercial, es decir, y queda bien patente que se pretenden sacar las películas rápido, antes de que se acabe el boom de los libros, los cuales han sido lideres de ventas en todo el mundo en 2009.
Sinopsis: Lisbeth Salander es la mujer más buscada del país. Dos colaboradores de Millennium, a punto de sacar a la luz un escándalo sobre el comercio sexual en Suecia, han sido brutalmente asesinados y las huellas de Lisbeth están en el arma homicida. Sin embargo, nadie puede encontrarla. Mientras, Mikael Blomkvist, editor jefe de Millennium, no cree lo que se dice en las noticias y sabiendo que Salander es feroz cuando se siente amenazada, está desesperado por encontrarla antes de que la acorralen. A medida que encaja las piezas del puzzle, Blomkvist se enfrentará a peligrosos criminales. Blomkvist saca también a la luz algunos datos desgarradores sobre el pasado de Salander. Puesta en manos de instituciones psiquiátricas desde los 12 años y declarada legalmente incapacitada a los 18, es una joven deshecha y confundida producto de un sistema injusto y corrupto. Sin embargo, Lisbeth es más un ángel vengador que una víctima indefensa, y arremete con ira sobre los que la han herido.

http://4.bp.blogspot.com/_z7jxXJDJPbc/SqkqdQY3s5I/AAAAAAAAHHM/P9BmAkpJ8aM/s400/millennium_2.jpg