Archivos del día 15 de marzo del 2010

Bomba extracción agua 13-03-10

marzo 15th, 2010

Javier Bort has added a photo to the pool:

Bomba extracción agua 13-03-10

Estos elementos son parte de un equipo hidraúlico para extracción de aguas subterráneas, instalado alrededor de 1905 - 1910 en la finca “Vinarratgell” en Borriana y ha sido donado al Ayuntamiento de Vila-real por Gustavo Ferrada Chordá.

Vila-real, diciembre del 2009.


Obra realizada por Rilopla, S.L.

Empresas colaboradoras:

Construcciones Broch Claros, S.L. y Automatización M y M, S.L.

Cuesta del Calvario. Calvary slope.

marzo 15th, 2010

Alquería. has added a photo to the pool:

Cuesta del Calvario. Calvary slope.

La Pobla d´Arenós. Castelló. País Valenciá. Spain.

LLISTA DE BODA

marzo 15th, 2010

Caixa Rural Vila-real sorteja dotze viatges a Saragossa al costat del Villarreal, C.F. entre les parelles amb llista de bodes en l'entitat.

Totes aquelles parelles que hagen contret matrimoni entre l'u de maig del 2009 i el 30 d'abril del 2010, i hagen posat la seva llista de noces en Caixa Rural Vila-real, entraran en el sorteig de 6 viatges dobles (12 places) per a acompanyar al Villareal, C.F. en el seu desplaçament a Saragossa.  leer más »

Mosaico, otros usos y emplazamientos

marzo 15th, 2010
A menudo podemos encontrar el mosaico en paredes, suelos, elementos volumétricos y hasta en techos, pero cuado además de decorar pensamos en darle alguna otra utilidad entonces llegamos a propuestas como "Intorno", unas estanterías móviles realizadas en mosaico que a la vez sirven como separadores visuales dentro de un espacio determinado, o por ejemplo "Mosaimóvil", puertas revestidas de mosaico que a la vez de decorar separan espacios con carácter efímero.

De nou, La confessió

marzo 15th, 2010
L'any 1993, Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) publicava a Els llibres de Camacuc, dins la col·lecció La Tardor que dirigia Alfons Cervera, la seua primera novel·la, “La confessió”. Després seguirien obres com “Salt en fals” o “La cara oculta de la lluna” fins la més recent “Ecos de Berlín”, a més de poemaris i estudis filològics. I, a poc a poc, la figura de Mas aniria consolidant-se entre els millors escriptors valencians de l'actualitat. Ara, l'editorial Tabarca recupera aquella primera obra i la publica amb una guia de lectura adjunta que facilite el seu estudi als centres docents. Amb tot, ni l'obra ha perdut vigència amb el temps, ni es tracta d'una lectura indicada només per a alumnes de secundària. Ben al contrari, el text ja porta el segell de qualitat que Mas sap imprimir als seus relats i que després afermaria encara més amb obres majors. “La confessió” és un text breu que s'estructura a partir de l'intercanvi de cartes entre dos desconeguts, un home i una dona que cerquen algú amb qui comunicar-se alhora que potser aspiren a conèixer-se millor ells mateixos. I, siga com siga, continua sent una lectura recomanable.

LA LLIGA ÉS COSA DE DOS

marzo 15th, 2010


Ahir, per fi, després de molts diumenges de mútua desconfiança, vaig acudir al camp d'El Madrigal confiat en la victòria. Una imprudència per la meua part, sobretot després del que li va passar al Real Madrid dimecres passat, del que li pot passar al Barça dimecres que ve i, per suposat, per la implacable i sorpresiva lògica del futbol: qui la fa -qui es confia- la paga... I el Vila-real l'ha pagada aquest any de Mundial on, a banda d'un bon grapat d'internacionals, de segur que seria l'equip més ben representat a un hipotètic Mundial de Veterans, sense oblidar els representants d'altres equips: Raül i Guti pel Real Madrid, Henry pel Barça, Albelda, Baraja i César pel València, etc.

Ahir, després d'una excel·lent primera part on es va perdonar el bon porter del Xerez (mai comprendré l'etimologia d'aquest topònim angloandalús!), es va tornar a regalar la pilota al contrari -en aquest cas el cuer- durant la segona part i, el que és pitjor, a jugar al passet, caminant, donant a entendre que pesa l'artrosi de molts jugadors o l'escassa capacitat física per rendir durant 90 minuts... però com la qualitat, de vegades, és suficient per determinar el resultat d'un partit, el gol de la tranquil·litat davant un innocent Xerez va arribar, tot just, al minut noranta mitjançant un golàs d'Escudero des de fora de l'àrea. El més positiu de tot, els tres punts i un partit més amb la porteria pròpia a zero.

En arribar a casa, com que hi havia mono de bon futbol, vam seguir, sense parpellejar, el partit de la jornada: Barça - València... Com sempre, després d'observar les evolucions del Vila-real, de segur que no vaig ser l'únic aficionat groc que vaig comparar l'exasperant lentitud de l'equip groc amb la velocitat de vertígen que es gasten la resta d'equips de la Primera Divisió i, sobre tot, si estem parlant de tot un campió del món, com ara el Barça que és Mes-si que un club, i del València, el rei del contraatac... Un duel impressionant, jugat de poder a poder fins la justa expulsió de Maduro, per doble amonestació, i una segona part d'un joc blaugrana combinatiu però electritzant: a menys tocs per jugador, més velocitat, heus ací una lliçó de futbol per a la resta. Al final hattrick de Messi (3-0) i hattrick d'Higuaín (1-4) que no volia ser menys davant el Valladolid de César Arzo, Marquitos i Héctor Font...

Total que la Lliga és, cada vegada més, cosa de dos. El Vila-real torna a tenir opcions europees si continua millorant, encara que siga tant a poc a poc. Ara mateix, 7 punts ens separen de la UEFA i 9 de la Champions, quan queden 36 punts en joc: tot està per fer, però tot no és possible!. I si la Lliga és cosa de dos (Barça i Madrid), esperem que dijous la Champions continue sent cosa de tres (Barça, Manchester i Chelsea).
================================================

Paco i el mussol reial (Bubo bubo)

marzo 15th, 2010

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Paco i el mussol reial (Bubo bubo)

A MIGUEL DELIBES.
Mi querido don Miguel, In memoriam.
Usted me honró hace ya más de 25 años con una tarde de copas y palabras, al estilo del tango platense, y siempre enarbolé gustoso y creído aquella bandera de su connivencia. Hablamos mucho, de cifras y letras, cifras sobre lo que se leía o se dejaba de leer entonces, letras sobre lo que nos gustaba a usted y a mi (y a mucha más gente) por aquellos días. Mario Benedetti, Naguib Mahfouz, Juan Carlos Onetti, creo que les citamos largamente y nos recreamos en obvias menudencias: el dominio de Juan Carlos sobre el inglés profundo del medio oeste americano, el prodigioso mundo que nos retrataba Naguib con sus callejones milagrosos en la llanura cairota... Usted siempre dijo que no hay mayor respeto que el que se siente por los ojos que allí miran, y yo le tomé la palabra en mi situación de privilegio, y avisté personas, palomos, jaras y dehesas. Siempre le tuve por un hombre de letras en la más sentida de las intenciones, y si por entonces le dije que el Nobel podía esperar era porque así lo sentía, no me lo tome usted a mal pues siempre sostuve que le venía grande. ¿De qué guisa se hubiese presentado usted ante la muy real y augusta familia sueca?. ¿Recuerda, don Miguel? hablamos de su 'El Norte de Castilla' como quien habla de la hijastra ya a punto de merecer y que no encuentra el equilibrio entre lo que debe y lo que puede, pues quiere cuanto puede, y pagar quiere cuanto por ley alcanza y debe (santa e nocente).Podría alargar estas líneas hasta el infinito de los días, pero no alcanzaríamos más allá de lo sustancial y perdurable; esto es, su vida y su ejemplo fueron dádivas prodigiosas que muchos esperamos tener el buen sentido de entender y apreciar. Ahora echaremos en falta su presencia y su dechado, don Miguel; haya buena caza.

Escac i mat!

marzo 15th, 2010

El CIS va preguntar per primera vegada sobre la Monarquia al novembre de 1984, al baròmetre elaborat amb motiu del sisè aniversari de la Constitució, preguntant per la significació del rei a la democràcia, llavors tot era prou diferent.  Ara, que s'acosta el moment de la successió, tots hem de moure fitxa al tauler de la democràcia, cal avançar-nos abans que ens tornen a fer escac i mat.

Malgrat les constants picades d'ullet del rei al seu estimat fill, no-futur Felipe VI, l'últim CIS apunta que la Monarquia està en les seues hores més baixes des de la Dictadura. Nosaltres, els joves, suspenem la institució arcaïca i entenem que és un llast per a la Democràcia, i una contradicció jurídica,moral i històrica perquè a un Estat democràtic i de Dret el cap de l'Estat ha de ser triat lliurement pel poble, i no pas per successió divina o designació de cap dictador.

El debat monarquia-república, que molts volen titllar de metafísic, és ara més que mai necessari i pràctic. Hem de  moure fitxa, tenim el deure moral i històric de fer-ho, i començar a preparar-ho tot per a la proclamació de la Tercera República. Primer perquè arribat l'hora de tenir una organització política  democràtica; la dreta i esquerra han d'unir-se. Però no podem oblidar, que més allà del caire orgànic existeix un caire dogmàtic que ha caracteritzat el moviment republicà de l'esquerra, amb uns valors, i aquesta és ,realement, la nostra gran fita. Endavant, a per la Tercera República!

Secretary

marzo 15th, 2010
Aquí estoy una semana más con vosotros. La verdad es que ha sido un gran fin de semana... pero respecto a la peli que escogimos ayer... no hubo suerte, no me gusto.

Y además por lo que veo... hasta el estreno de Alicia el 16 abril no valdrá la pena ir al cine. Por cierto alguien ha ido a ver Pájaros de papel?

Volviendo al tema...anoche vimos Secretary (2002). Es complicado definirla, según he leido es comedia negra pero ... yo todavia no sé calificarla. Debe ser que no estoy curtida en este tipo de género porque la verdad es que es desconcertante y de " comedia" tiene más bien poco y de sexual más bien mucho, aunque debo decir que la ví sin saber como era la portada. 
No se por donde empezar, es una historia de "amor" entre dos personas raras, raras, raras.... hasta el punto que nunca hablan claro y con el roce laboral entablan una relación sado-maso. Ya saben : "el haz conmigo lo que quieras" y el "pégame que no me hace daño". La verdad es que... es tan poco convencional que no sé como calificarla, lo único que me quedó claro es que hicieron los dos actores el papelón de sus vidas porque llegan a desquiciar con esas personalidades tan retorcidamente locas.


Sinopsis: Lee Holloway (Maggie Gyllenhaal) tiene el peor de los currículums cuando decide solicitar un empleo de secretaria en el bufete de abogados de E. Edward Grey (James Spader). En primer lugar, acaba de salir de una institución psi-quiátrica; en segundo, tan sólo un día después de volver a estar con su disfuncional familia de barrio periférico, ha recaído ya en su hábito secreto y autodestructivo. Pese a que nunca en su vida ha tenido trabajo, Lee resulta finalmente contratada por el Sr. Grey, un misterioso abogado. Al principio el trabajo parece normal: mecano-grafiar cartas, archivar documentos y hacer el café; pero Lee y el Sr. Grey no tardan en embarcarse en una relación mucho más es-trecha e íntima; una relación que haría sonrojar a cualquier jefe de personal.
http://paraisohibrido.files.wordpress.com/2008/06/secretary.jpg


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquí os dejo con lo mejor de la entrada del blog: ( por aquellos dias en Paris)