Blogs vila-realencs

Envers el 25 de març comença la Primavera i, antigament, als temps de la fundació de Vila-real, per exemple (segle XIII), aquesta era la data en què començava l'any nou, és a dir, el dia de la festa de l'Encarnació.

Per tant, quan el 2o de febrer de 1274, segons la cronologia actual, Jaume I atorga la Carta Pobla de Vila-real, a fur d'Aragó, incloent la concessió de mercat setmanal i fira anual, resulta que encara no havia acabat l'any anterior (segons la cronologia de l'època):

...per nos et nostros successores, damus et concedimus vobis universis et singulis populatoribus populacionibus Ville Regalis, quam in termino Burriane statuimus facienda, terminos certos, scilicet a cequia majori Burriane, sursum versus dictam populacionem, et exinde, sicut afrontat cum termino de Nuules, et exinde usque a.l antiguor vocatum Misquitiella, quod est versus Bechin, et exinde usque ad mollonem cohopertum cabecii, in quo scinditur petra, et usque ad rivum de Millars... Datum Valencie Xº kalendas marcii anno Domini Mº. CC. LXXº. tercio.. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum, Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani...

Fragment (inicial i final de la Carta Pobla en llatí, llengua pròpia de la diplomàcia medieval) que traduït a la llengua dels vila-realencs (per Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo) significa exactament:

...per Nos i pels nostres successors, vos donem i vos concedim a vosaltres, tots i cadascun dels pobladors de la població de la Vila-real, que hem manat fer en terme de Borriana termes certs, és a dir, de la séquia de Borriana amunt, cap a la dita població, i d’allí tal com ratlla amb el terme de Nules, i d’allí fins a la construcció antiga denominada Misquitiella, que està cap a Betxí, i d’allí fins al corral cobert del turó on s’extrau la pedra i fins al riu de Millars... Donat en València el dia deu de les calendes de març de l’any del Senyor mil dos-cents setanta-tres. Signe de Jaime, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller.

En conclusió, el dia deu de les calendes de març de l’any 1273 és el 20 de febrer de 1274 traduït a la cronologia o, si voleu, al sistema de comptabilització del temps en l'actualitat...

És aquesta una qüestió reconeguda i difosa per molts vila-realencs introduïts en la matèria i que expose en aquest blog el dia 3 de les calendes de març de 2010, és a dir, quan falten tres jornades per al dia de l'Encarnació (1 de març al 1274, és a dir, el que avui en dia representa l'1 de gener i que, en canvi, ara celebrem cada 25 de març), en ple Equinocci, quan el dia i la nit fan taules, i el Sol -sabedor d'aquesta conjuntura ancestral-, guaita el cap amb timidesa entre un sostre de núvols tractant de soltar-se els cabells daurats, i lluminosos, sobre l'espill d'una terra humida i cansada de plorar l'enyor de primavera...

A mal temps, bona cara, perquè el 25 de març, segons el Santoral (com diria Almodóvar, sempre convé consultar-lo per si us donen la paraula, en públic ...no cal recórrer a la trampa de parlar com els que estan al candelabro y hacen replicar los tabales) és la solemnitat de l'Anunciació del Senyor (per l'arcàngel Gabriel a Maria de Natzaret), coneguda com la diada de l'Encarnació, és a dir, quan va ser engendrat Jesucrist, malgrat que també n'hi ha d'altres i curioses advocacions com ara una a santa Dula que no té res a veure amb el tema tractat i que, en canvi, m'ha fet molta il·lusió que es creuara davant meu, encara que me'n vaja a la dula, perquè és un nom que em recorda una de tantes expressions tradicionals que anem perdent a poc a poc... des de l'any de l'Encarnació de Vila-real, allà pel segle XIII.

=================================================================


EPÍLEG.-Anar a la dula és una activitat que ens agradava molt als xiquets, en aquells temps en què la ciutat era poble. Una frase feta molt valenciana i molt usada a les nostres comarques que ve del mot dula, ramat segons el Diccionari Català-Valencià-Balear:

1. Ramat de bestiar gros—eguí, mular, boví, porquí—compost de caps pertanyents a diferents propietaris, que va a pasturar tot plegat a la muntanya o devesa comunal, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler (or., occ., val.); cast. dula, vecería. Lo mul o mula | trets de la dula, Spill 6734.
|| 2. fig. Colla de jovenalla o d'altra gent avalotadora. «Ara passa la dula»: es dia quan passa pel carrer una multitud o colla que mou avalot.
Loc.—a) Anar a la dula o criar-se a la dula: anar a lloure, criar-se amb tota llibertat, sense vigilància superior de ningú (Tortosa, València).—b) Tirar-se a la dula: donar-se a la vida de malfaener i llibertina (Val.).—c) Córrer la dula: córrer la gandaina, anar per fora de casa sense fer res de profit (Tortosa).
Refr.
—«La dona i la mula, de la teva dula» (Guissona).
Fon.: dúlə (Plana de Vic, Puigcerdà, Camp de Tarr.); dúlɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Sueca); dúla (Tortosa, Maestr., Cast., Val.).
Etim.: de l'àrab daula, mat. sign. (cf. Eguílaz Glos. 65 i 387).
.........................................................................................

¿A quien no le llama la curiosidad de lo que habrá dentro de esa casa que lleva tantos años cerrada?. Cuando tenemos la ocasión, entramos en estas misteriosas galerías en busca de objetos, muebles, pinturas, puertas, metales,  imágenes, sensaciones, que mas tarde se convertirán en proyectos. Otras veces a pié de calle nos encontramos con detalles, pequeños objetos que también, pese a su pátina del tiempo, brillan y nos llaman la curiosidad. Os dejamos una pequeña muestra de aquello que para nosotros significa nuestra galería de tesoros.

Podríem dir que és un clàssic, però també un llibre d'aventures. I no faltaríem a la veritat. “L'expedició dels deu mil” (o “Anàbasi”, en grec) va ser escrita per Xenofont en el segle IV a. C. però conserva la vivacitat i la frescor de les millors narracions d'aventures. Alpha i Ed. 62 n'han publicat la versió de Francesc J. Cuartero dins la “Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge”, que van estrenar fa poc.
Xenofont era fill d'una família benestant d'Atenes i va tractar Sòcrates, sobre qui va escriure, com Plató, una “Defensa”, arran la condemna a mort del filòsof. Va ser un escriptor prolífic i, des del nostre punt de vista, enormement afortunat, ja que s'han salvat tots els textos seus de què tenim notícia. I que inclouen narracions de caràcter històric, obres filosòfiques i tractats de tipus tècnic. Va lluitar contra la insurrecció democràtica de finals del segle V a. C. i va exiliar-se arran la derrota que van patir els seus partidaris. Aleshores, va acceptar la proposta d'un amic beoci, Proxen, d'enrolar-se com a soldat mercenari al servei de les ambicions de Ciros el Jove, un dels fills del rei persa Darios, que volia prendre el tro al seu germà Artaxerxes. A la crida del jove aspirant a rei van acudir deu mil mercenaris grecs, que van moure de Sardes, una ciutat de l'interior de Lídia, cap al centre de l'imperi Persa. Però l'exèrcit rebel, després d'una llarga marxa, és derrotat a la batalla de Cunaxa, l'any 401 a. C. O, si més no, qui mor és el príncep sediciós Ciros, perquè, segons explica Xenofont, els grecs havien triomfat sobre les tropes reials. Siga com siga, la raó que els havia conduït fins a l'interior de Pèrsia ja no té sentit i el que cal és tornar a Grècia. Però no els serà fàcil. Es troben enmig d'un país hostil i que els resulta desconegut i són molta gent, tant per a moure's com per a alimentar-se. Per si faltava res, els generals de l'exèrcit grec cauen en una trampa que els para l'enviat del rei, Tissafernes, i són assassinats. Aleshores, són Xenofont i altres oficials de rang secundari els que es fan càrrec de dirigir la tropa a través dels actuals Kurdistan, Armènia i la costa nord de Turquia, que dóna a la mar Negra. Un trajecte ple de dificultats -escaramusses bèl·liques, neu i fred, fam, muntanyes inexpugnables, traïcions...- que els grecs enfrontaran junts, conscients que, si no resten units, no tenen cap possibilitat de tornar estalvis a casa. “Els deu mil” explica aquest immens viatge d'un any i tres mesos i ho fa amb una agilitat narrativa enorme, per un narrador que, tot i expressar-se en tercera persona, deixa ben clara la intenció del text de glossar, per damunt de cap altra consideració, els mèrits del seu autor.

Ens arriben més poesies escrites i ambientades per l'alumnat de tercer "a".

Estan fets uns artistes!!!!

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Carrer Major de Vila-real.