Blogs vila-realencs

A les 19 hores a l´Auditori serà l´acte d´entrega de premis Sambori en la que un dels nostres alumnes de segon de batxillerat, David Mateu, tornarà a rebre premi com l´any passat. També l´institut serà obsequiat per la seua implicació en aquest certamen literari en valencià.

A les 20 hores i a la Capella del Crist de l´Hospital tindrà lloc el Pregó de Setmana Santa a càrrec del prior dels Pares Carmelites, David Oliver i després hi ha un concert.

Que la Generalitat Valenciana infravalora la nostra cultura i les nostres tradicions és cada volta més obvi donades les seues actuacions, només cal parlar de la retallada, que s’ha fet als convenis anuals amb Institut Valencià de la Música sense importar-li el perjudici que això suposa per al desenvolupament socioeconòmic i cultural de totes les Societats Musicals.
A més a més tampoc es pot oblidar el retall a les escoles de música, una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els darrers anys. Així si parlem de percentatges la dotació d’ajudes al 2009 cobreix tan sols el 27.3% de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16% d’aquestes contractacions.
La música, una de les nostres tradicions més arrelades des de segles, agrupa més de 500 societats, més de 200.000 socis, al voltant de 40.000 músics i 60.000 alumnes que es veuran afectats per aquesta retallada, que dificultarà el funcionament dels convenis de col•laboració amb els ajuntaments, que al llarg de 25 anys han permet que la musica estiga de manera quotidiana a la nostra societat, també es vora afectat l’ensenyament musical que és uns dels eixos vertebradors i de cohesió social del nostre Poble.

Que la Generalitat Valenciana infravalora la nostra cultura i les nostres tradicions és cada volta més obvi donades les seues actuacions, només cal parlar de la retallada, que s’ha fet als convenis anuals amb Institut Valencià de la Música sense importar-li el perjudici que això suposa per al desenvolupament socioeconòmic i cultural de totes les Societats Musicals.
A més a més tampoc es pot oblidar el retall a les escoles de música, una altra partida que va decreixent de forma progressiva durant els darrers anys. Així si parlem de percentatges la dotació d’ajudes al 2009 cobreix tan sols el 27.3% de les despeses de contractació de personal docent de les escoles, quan l’any 2005 cobria el 33,16% d’aquestes contractacions.
La música, una de les nostres tradicions més arrelades des de segles, agrupa més de 500 societats, més de 200.000 socis, al voltant de 40.000 músics i 60.000 alumnes que es veuran afectats per aquesta retallada, que dificultarà el funcionament dels convenis de col•laboració amb els ajuntaments, que al llarg de 25 anys han permet que la musica estiga de manera quotidiana a la nostra societat, també es vora afectat l’ensenyament musical que és uns dels eixos vertebradors i de cohesió social del nostre Poble.

En 2008, concretamente durante la celebración de la feria del mueble de Valencia, NUDE, tuvimos el placer de conocer en persona a Juan Antonio, no solamente es un gran profesional del interiorismo, si no también una de las personas más accesibles y encantadoras con las que te puedas cruzar.

De entre sus múltiples proyectos os acercamos en primer lugar al stand para "Ca'n Pepino", lugar donde le conocimos, y de forma muy especial "Aldea Roqueta", un conjunto de masias totalmente rehabilitadas que hoy en día forman un precioso hotel, manteniendo esas raíces que tanto nos acercan a nuestros queridos abuelos. Eso si, visita obligada a su web www.juanantoniopascual.com




 

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

I remember that at the end of the 1970's I usually used sometimes the Kodak 1000 ASA film.

[View on Black]

Dissabte vam fallar a teatre, un refredat de Paula ens va fer decidir quedar-nos a casa i perdre’ns Teatre de Guerrilla. Però la setmana passada sí que hi vam anar. Tornava La Dependent aquesta vegada amb l’obra de Pasqual Alapont, El somriure de M. O’Hara amb Amparo Oltra, Pepa Miralles, Pep Sellés (potser el recordareu de Socarrats), Abel Zamora que ja vam veure a Vila-real amb El congelador, i Joan Gadea (si veieu l’Alqueria Blanca fa el paper de don Joaquim).

Una periodista d’èxit, que s’ho ha guanyat per mèrits propis, sense haver-se d’alçar la faldilla, segons repeteix constantment; casada amb un administratiu incapaç d’adaptar-se a les noves tecnologies, fracassat i a punt d’ésser despatxat. Un pare-sogre amb problemes de memòria que repeteix constantment les píndoles que ha de prendre i que per si de cas se n’oblida va prenent de tant en tant.  Amés un cuiner que s’ha apuntat a la moda de la cuina de disseny i una perruquera enganxada a les teràpies espirituals…

Espectacular l’escena del somni quan Joan Gadea representa ser un deu d’allò més surrealista, patinant per l’escenari vestit amb una samarreta de la sel·lecció irlandesa i perruca de follet…

Era a les onze de la nit i amb una xiqueta xicoteta és impossible dormir tot el que vols. Així que si el que he escrit no és del tot exacte sabeu-me perdonar. Al menys no em vaig adormir i això ja és tot un mèrit per als actors perquè estava que no m’aguantava…

Alquería. has added a photo to the pool:

Pride and joy. S R V.
www.youtube.com/watch?v=mZkLVinwR4E&feature=related
Sorpresa al parc d´atraccions. Sorpresa en el parque de atracciones.Mirador del Tibidabo. Tibidabo´s belvedere.
Barcelona. Catalonia. Spain.