Blogs vila-realencs

llamborda has added a photo to the pool:

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Probably, the future president of the European Union. At the present, it walks in his bicycle along the Major Square of Vila-real (Spain).

M’agrada el riure dels teus ulls,

on el reflex d’una llum

em sembla un far a la marina.



I per la sort d’estar mig foll

jo m’imagino mariner

buscant recer en el teu somriure.



I així navego pel teu cos

deixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.



Per dir-te:



Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino

i en l’horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.



I em faré au si tu ets el vent

o seré proa de vaixell

si tu ets la dansa de les ones.



Que per la sort d’estar mig foll

en la tristor i la soledat

vaig dibuixant la teva forma.



I avui navego pel teu cos

deixant camins en el teu pit

amb la saliva dels meus llavis.



Per dir-te:



Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino

i en l’horitzó de la mirada

el gest utòpic que et reclama.



Que vull trobar amb tu el camí dels estels

per llançar els somnis contra el temps.

Buscar el coratge perdurant en l’intent.

Així t’espero i així em tens.



I en la bellesa un far per un món més bell,

i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més,

així t’espero i així em tens.

llamborda has added a photo to the pool:

Alquería. has added a photo to the pool:

Caixa Rural Vila-real us proposa un cap de setmana diferent, i per a això us farà lliurament, en qualsevol de les seves oficines, d'una invitació perquè assistiu a una de les sessions vespertines de la discoteca light S’YOU, creada especialment per a vosaltres, que esteu entre els 14 i els 16 anys.  leer más »

Hoy os presentamos uno de esos proyectos en los que el diseño gráfico e interiorismo van de la mano, Rodamón. En primer lugar con la colaboración de Chelo Balado, docente de publicidad en la asignatura de creatividad, diseñamos la marca. Rodamón es más que una tienda de bicicletas, es todo un mundo en el que además de venderte una bicicleta te ofrecen actividades complementarias como escapadas, excursiones, etc..., por ello fue necesario crear una imagen que pueda agrupar todo esto.  El símbolo refleja una especie de criatura que se fusiona con una rueda y pasa a ser bicicleta, los colores azul y amarillo representan el cielo y el sol que dan luz y sentido a las actividades diarias, la leyenda "Rodamón" pertenece al diccionario valenciano y significa "rueda mundo".

Alrededor de la marca creamos papelería, camisetas, la tienda..., bueno, os pasamos unas imagenes, porque a medida que íbamos diseñando iba creciendo la familia Rodamón!!!!!

No sé per què bona part de gent coincideix a afirmar que un pacte polític -de totes les forces, si és possible- ens traurà més ràpidament de la crisi econòmica. Potser en l'imaginari espanyol encara pesen aquells "pactes de la Moncloa" dels albors de la Transició, tan sacralitzada i tan difícil de revisar encara amb una òptica crítica. No ho sé. El cas és que la iniciativa del govern de Rodríguez Zapatero per aconseguir un cert consens en matèria de política econòmica (o, més precisament, per pactar mesures contra la crisi) ha estat saludada per bona part de l'opinió pública com una panacea. Com si, només pel fet de subscriure més d'un signant, les mesures acordades guanyaren eficàcia. I em sembla que no van les coses per ací.
D'entrada, m'agradaria que aprenguérem de les errades. I si la crisi l'ha provocada la lògica del liberalisme -la primacia desregulada del mercat, etc.-, m'agradaria que la solució actuarà sobre l'arrel del problema. Que imposara unes regles del joc que previngueren noves fallides. En dues paraules, que fóra una solució d'esquerres. Però la cosa no anirà per ací. D'entrada, perquè al govern socialista ja fa temps que se li van acabar les ganes, no sols de refundar el capitalisme, sinó de tocar la seua essència liberal. En conseqüència, tot indica que el pacte el signaran, sobretot, partits de dreta. I que, per tant, l'eixida de la crisi reforçarà les polítiques liberals -o una part d'elles- que ens hi han abocat. Males notícies, doncs, per als electors d'esquerres.
Però, en el fons, no tinc clar que el gruix de les mesures haguera canviat massa, amb pacte o sense. Perquè, no ens enganyem, el propòsit del pacte no és traure l'Estat espanyol de la crisi, sinó fer-la més navegable per al govern. I m'explique. La fallida del model productiu espanyol (i especialment valencià), basat en la primacia de la construcció, i de base especulativa, i la seua incardinació en una recessió d'abast mundial fa que el marge de maniobra del govern (de qualsevol govern) siga escàs. És poden articular mesures socials -com, en alguns casos, s'ha fet- o es poden arbitrar certes ajudes a certs sectors -com també s'ha intentat-, però la profunditat de la crisi fa que siga improbable una eixida a curt termini. I Rodríguez Zapatero n'és perfectament conscient. Com n'és que la crisi és una font inagotable de munició per al partit de l'oposició. I que les eleccions, com qui diu, estan a tocar. Així les coses, el pacte no és més que una iniciativa que persegueix sobretot contrarestar l'estratègia de desgast del Partit Popular. Que intenta posar al partit de Mariano Rajoy entre l'espasa i la paret. Perquè si accepta consensuar una política econòmica amb el govern, esdevé còmplice i perd el dret a assenyalar-lo com a culpable únic de la prolongació de la crisi. En canvi, si renuncia a pactar, quedarà davant l'opinió pública com un partit insolidari, incapaç d'anteposar l'interés de tots al seu particular. Per una vegada, doncs, hem de reconèixer que Zapatero ha estat capaç de dissenyar una jugada mestra. Ja veurem com li surt.