Blogs vila-realencs

Javier Bort has added a photo to the pool:

Durante la feria de CEVISAMA 2010, celebrada todos los años en Valencia en la segunda semana de febrero, la firma de cerámica Arcana, lució todo un auténtico tío vivo cerámico. Frente a la posición tan pesimista que se ha ido generando a consecuencia de la gran crisis económica que vivimos en nuestro país, desde Iroco quisimos dar un aliento de esperanza y una buena actitud ante la competencia.  Para nosotros el símbolo gráfico del asterisco creado para Arcana, sugería continuo movimiento, de ahí todo desencadenó en un tío vivo que no para de girar, en el que cada zona cerámica inspira un personaje, bien por los colores, por los motivos, la cerámica despertaba en nosotros una sensación distinta, un recuerdo y como no, como resultado final una sonrisa en cada visitante. http://www.arcanaceramica.com/

© retales botijero has added a photo to the pool:

el guapo su casa

Ahir, a Vila-real, Escola Valenciana va reunir 20.000 persones (i personetes) a la Festa per la Llengua 2010, el punt de partida de les Trobades d'Escoles en Valencià que s'estendran per la geografia valenciana les pròximes setmanes. L'oratge -després de fer-nos patir una mica- ens va acompanyar i la jornada va poder celebrar-se sota un sol esplèndid. Massa i tot per a qui havia de romandre a peu de parada. Vam poder saludar molta gent, vam dibuixar, vam plantar un brot de romer, vam escriure un conte amb l'ajut d'un dau, vam comprar llibres i vam constatar una vegada més la força i l'empenta de la societat civil. Aquesta que a voltes sembla adormida però que, quan se li sap encomanar vitalitat, respon com ha de respondre. Una afirmació que s'ajusta al lema que Escola Valenciana ha triat enguany ("Tu tens la clau") per agrair l'esforç de tanta gent que s'ha implicat en les trobades any rere any, però també per fer-nos saber que res no passarà si nosaltres no volem que passe. Ho explicava l'altre dia el seu president, Diego Gómez: el País Valencià viu temps foscos, venia a dir, de dèficit cultural i, fins i tot, de llibertat d'expressió i, a més, de manca de sensibilitat per l'ensenyament en català per part de les institucions públiques. Per això, Escola Valenciana oferia ahir -parafrasejant Estellés- la clau de la llibertat, que obri tots els panys del futur.
De fet, entre les converses, n'hi havia de manera recurrent aquest tema: la precària situació del país i la dificultat de traslladar aquesta energia a l'àmbit polític, una reflexió que no és nova i que s'han de fer els partits de l'oposició a les Corts Valencianes, però no únicament ells. Precisament, unes hores abans, es presentava a la porta del parlament valencià "En moviment", la plataforma que vol aglutinar tantes forces disperses i canalitzar-les per fer possible un País Valencià més digne, més plural, més democràtic. Una iniciativa que tot just acaba d'arrancar i que ja sembla que ha posat nerviós més d'un partit, més d'un diputat d'aquells instal·lats en la inèrcia improductiva, paralitzant, en què han caigut tants polítics. Un senyal més que la plataforma ha encertat en el diagnòstic i que pot ser un revulsiu imprescindible. Un indici que hauria de fer pensar a les cúpules dels partits valencians d'oposició que ha arribat l'hora de plantejar-se a fons certes coses. La primera, posar al país per davant dels interessos particulars. I que, per a aconseguir-ho, cal desfer-se de certes excrescències pernicioses, de certes rutines i de certs privilegis adquirits, potser també de certes cares, i actuar amb sinceritat i convicció, amb generositat i capacitat de sacrifici. Que cal sobretot connectar amb els moviments socials, amb les associacions, amb la bona gent que es mou i treballa per un país que cada volta ens costa més de reconèixer. Aquest, i no cap altre, és el camí. Ja veurem si són (som) capaços d'entendre-ho.

Doncs, sí, enllaçant amb el final del post anterior, sembla que el cap de setmana, al capdavall, ha estat im-pressionant, perquè el temps primaveral s'ha fet hegemònic a la taula dels oratges, la Festa per la Llengua ha estat un gran èxit de participació i, durant la vesprada de diumenge, els senyorets de groc van oblidar la seua condició social de "senyorets", van córrer, van ficar el peu, van jugar amb el cap i van golejar el Sevilla (3-0).

Després d'una setmana de turisme, en la modalitat de sol-i-platja, aprofitant les eixides a Màlaga, Costa del Sol (per aconseguir una derrota lamentable), i a Tenerife, assegurança de sol (però no de més gol que el contrari com resa el trist empat), el Vila-real Club de Futbol ha retornat al camí de l'excel·lència quan, bona part de l'afició, ens esperàvem un diumenge de resurrecció... però del Sevilla.

El futbol té aquestes coses perquè, de vegades, val més un xic de ràbia que una mica de confiança. Potser, des de l'empat al Camp Nou a Barcelona (primer partit de 2010), no havíem vist un Vila-real tan ben plantat al camp, tan concentrat, tan ràpid de reflexos i amb tanta intensitat. Per què aquesta motivació especial no es veu quan davant tenen equips del final de la taula classificatòria? Per què el Vila-real B també va fer turisme a Castàlia, almenys durant la primera part? És que els més joves han arribat a la conclusió de què s'ha de jugar lent i desmotivat per pujar al primer equip?

Ahir, al Madrigal, tot va ser diferent a l'habitual, perquè tots van aportar alguna cosa: Diego López va salvar dues vegades un mà-a-mà a Luis Fabiano (O Fabuloso està considerat un dels millors davantercentres del món!), Àngel va tornar a recordar el jugador internacional que una vegada va ser, Gonzalo continua de retorn cap a la normalitat, Mussachio es va graduar com a central de recanvi, Capdevila va tornar a ser ell mateix, Cani continua sent el migcentre més ràpid del planter i el que més desborda, Ibagaza no va córrer perquè un organitzador s'ho pot permetre, però ni un més, Bruno va córrer més que mai recolzant davantera i defensa, Nilmar no va vore porta però va fabricar els dos primers gols, Llorente va ser el de sempre, lliutador i golejador i Rossi ens va sorprendre a tots, gratament, pel desgast físic i el joc combinatiu. Monsieur Pirés va eixir al final per col·locar-li la cirereta a la tortà de la victòria i propiciar l'entrada triomfal de Santi Cazorla quan l'àrbitre xiulava el final (Fuster va passar desapercebut).

Algú podrà dir que el Sevilla travessa una ratxa negativa i que tampoc és normal que Fabiano perdone dos gols, però és que Sant Palop, el Gat de l'Alcúdia, també va evitar una victòria més abultada dels grocs. El turisme va per barris, ja que llevat dels dos primers classificats d'aquesta Lliga -que no descansen-, la resta d'equips sembla que no tinguen massa interès ni per classificar-se per a Europa, ni per evitar el descens i això és el que, ara mateix, un equip com el Vila-real pot aprofitar.

L'assignatura pendent és guanyar lluny del Madrigal i, sobre tot, no reemprendre els viatges turístics (per part dels futbolistes -em referics-, ja que els aficionats que vullgueu passar el dia de Pasqua a Valladolid, us assegure que no és un mal pla, ja que la ciutat us sorprendrà gratament, sobre tot els barris propers al famós Pisuerga, i no cal dir els caldos de la zona) ara que s'ha demostrat que amb esforç, velocitat i joventut, Europa continua per ací, a un tir de pedra.
==================================================================