LA VAGUETAT DE LES PORTADES (i titulars de premsa)
septiembre 30th, 2010
Per començar, consulte a la valencianíssima (una vaguetat?) Enciclopèdia Catalana el significat del concepte vaguetat...
VAGUETAT.- Característica de certes frases o enunciats del llenguatge com ara "aquest home és calb" que donen lloc a proposicions inverificables (això és, que no són clarament i exclusivament veritables o falses) i que incompleixen lleis com ara la transitivitat (perquè no hi ha límít precís entre, en l'exemple citat, un "calb" i un "no calb").
Una vegada aclarit i comprovat que és, exactament, el mot més adient, és a dir, la paraula que millor expressa la reflexió que volia exposar-vos, només resta llegir les imatges perquè una imatge mai val més que mil paraules, i molt menys quan cadascú la transcriu egoistament com millor li convé perquè, aleshores, resulta que és impossible què s'entenguen els grups humans -o que ens escoltem individualment- perquè s'usen codis diferents a l'hora d'interpretar allò que ens entra pels ulls...
No seré jo qui pontifique sobre l'èxit o el fracàs de la vaga perquè, al capdavall, resulta que l'economia, la política i tota la problemàtica social s'arriba a trivialitzar com el futbol. I si tothom serveix per a entrenador, també és lògic que la clec/la claca/els fans en definitiva del frikisme centralista demanen un escó al Parlament per a la princesa del poble, una tal Belén Esteban pel mèrit d'haver fecundat una filla d'un torero...
Va fracasar el Barça a la Champions empatant al camp del Rubin Kazan? Si li ho pregunteu al príncep blanc dels hooligans mesetaris -un tal Roncero-, de segur que us dirà que sí...
Potser la vaga no es va apoderar dels carrers perquè la vaguetat fa anys que regna als canals grocs -no confondre amb els seguidors del Vila-real Club de Futbol- de desinformació política, esportiva i social...
Per cert, aquesta nit (a les nou i cinc minuts) esperem guanyar als flamencs -no confondre amb els fans de la princesa de l'Operació Malaia, és a dir, la Isabel Pantoja- del Bruges però, per suposat, no gosarem demà llegir cap portada de premsa suposadament futbolística, i/o esportiva, perquè l'aire sempre és blanc i la tinta de les portades no té os, com la llengua castellana (potser té hueso, com les olives).
