Archivos del día 6 de mayo del 2017

ESBERLES (pròleg)

mayo 6th, 2017
La poesia és la saba de la vida, almenys de la vida completa, és a dir, del temps i l’espai on conflueix el sentiment i la ment, el cor i el cervell, l’instint i la reflexió, la biologia i la cultura.

L’espai vital del poeta és el full en blanc, la terra erma que, cop a cop, solc a solc, es va assaonant amb la tinta de la pluja que, de cop i volta, fa brollar versos solts i poemes compactes, lletres enigmàtiques i cançons rimades, músiques de vent i de corda, mots aguts i paraules greus, missatges encoberts o amagats entre els fraus d’una selva de versos on el poeta evoca reflexions profundes o retrata comentaris banals d’una societat assedegada de pau i, de vegades, sense rumb, que vol tornar a Ítaca o retrobar una Arcàdia feliç i somniada on l’amor ha de ser la ideologia regnant. Cada habitant de la terra és un poeta potencial a la recerca d’un jaciment de paraules que s’amaguen a la cantera dels mots, entre les mines dels conceptes d’on s’extrauen les idees claus, que només aquelles persones elegides troben jugant i cantant, vivint poèticament l’hedonisme de la vida després d’una lluita cruel i maniquea entre el bé i el mal, el ser i l’estar, la veritat i la fal.làcia.

L’amic Carles Renau és un jove poeta que aconsegueix despertar la inquietud del lector amb ESBERLES, un treball sorgit al Big Bang de la seua incipient maduresa amb la força del mestre artesà que sap modular el fang de les estrofes i tallar la pedra dels conceptes com un escultor, amb el cisell precís, per erigir-se com arquitecte harmoniós d’un edifici de les paraules, dotat de fil musical, enlairant-se cap a l’horitzó d’una filosofia vital amagada entre la cronologia.

L’estrés de la velocitat del món digital ens demana un racó silenciós per gaudir de la lectura d’uns poemes trenats per la destresa amatent del poeta: llegiu i gaudiu, viviu i estimeu, aprofiteu cada instant, però teniu sempre a mà una brúixola com la de Carles per no perdre-vos en el desert de les paraules buides i les idees que no arriben a fer-nos pessigolles quan la societat arriba a l’hora punta de l’excés d’informació. Carles corrobora els versos de Bernat Artola: “Jo vull el silenci prenyat de conceptes, no vull la paraula que res no conté...” Carles aporta art, paraules i conceptes.

Gaudiu amb ESBERLES, gaudiu amb la poesia total de Carles Renau.

Antoni Pitarch Font, primavera 2017.-