Un ram de vint-i-quatre roses blanques amb un enorme llaç negre sobre l'estrada on el president regional del Partit Popular tenia previst oficialitzar el tancament de la campanya electoral a Castelló. Ni un sol aplaudiment es va escoltar en el replet Magic Box del Auditori i Palau de Congressos, quan Francesc Camps va creuar el saló acompanyat pel president provincial del PP, el secretari regional Ricardo Costa, els consellers Rambla, Font de Mora i Cervera o el cap de llista al Congrés per Castelló, Juan Costa.
Va ser Carlos Fabra qui va anunciar pels altaveus que se suspenien tots els actes previstos en senyal de dol, condolença i repulsa, i que es guardaven cinc minuts de silenci. Mentre tots permaneixiem de peu, observava al meu al voltant. La sala i les seues respectives taules estaven repletes de militants i càrrecs electes populars. Qualsevol dels presents haguera pogut ser Isaías o Miguel Angel Blanco en el seu moment, que més dóna el nom quan tants han estat picats pel veneno de la serp. Els populars estaven molt seriosos, com si haguera estat un dels seus.
Aquesta vegada va ser un exregidor. I allí també els havia. Amb el so del silenci, vaig mirar a la meua esquerra i vaig trobar a Manolo Gual (Benicàssim), al centre i me vaig topar amb Noelia Vilar (Castelló), un poc més a la dreta i detecte a Alejandro Amposta (Vila-real), gire el coll més a la destra i observe a Juan Gallén (Castelló). Ells també són exregidors. Per un moment vaig pensar en persones socialistes que conec i estime: Elvireta Fayos (Castelló), Sabina Escrig o Javier Serralbo (Vila-real), Ferrán Renau (Vilafamés), Ana Belén Edo (Benlloch), José Miguel Salvador o Lidón Adelantado (Onda)...... Tant els uns com els altres, si visqueren en el Pais Basc, serien objectiu terrorista. Que trist. I a això pretenen que ho cridem viure en llibertat.
Avui observe les fotos del lloc de l'atemptat, i m’entristisc al vore a les forces de seguretat amb passamontanyes, amb el rostre ocult. I a això pretenen que ho anomenem viure en llibertat.
Aquests dies he tingut l'oportunitat d'entrevistar als candidats al congrés de les principals formacions polítiques per Castelló. Algun company es va sorprendre dels escortes que duien a la seua arribada a l'emissora, tant Jordi Sevilla com Juan Costa. Per alguna cosa seria. Per alguna cosa era. Per alguna cosa és. I a això pretenen que ho nomenem viure en llibertat.
I davant la situació creada, me permet discrepar de les decisions adoptades de suspendre actes. Els actes s'hagueren hagut de celebrar d'igual manera, sense discursos o consignes, però fent-se i assistint massivament les gents. Encara que són moments durs, els qui fan el mal, no poden permetre's el luxe de marcar els temps de la gran festa de la democràcia i la llibertat, que és poder triar als nostres representants. I és el que han pretés, i per desgràcia han aconseguit.
Aquest dissabte és jornada de reflexió. De reflexió i de dol de les llibertats per les quals tantes persones van lluitar en la dictadura i ara amb la democràcia els hi ha qui en nom del terror, s'obstinen a tacar amb sang. Però el dol, encara que de pesar, també es podia haver demostrat, eixint a carrers i places de tota Espanya, i una vegada més cridar en silenci contra el terrorisme. Qui són capaços de moure masses, omplir places de bous o palaus santjordis, no han sabut reaccionar.
------------------- Raúl Puchol.