Archivos en la categoría General

Passió pels sentiments madaleners

Febrero 24th, 2008

Discrepe del criteri periodístic que se sol utilitzar per a resumir, contar o explicar la romería. Acabe de vore l’informatiu de Canal 9, i han mostrat la típica imatge del Molt Honorable President de la Generalitat, en primer pla, amb declaracions incloses. I a mi qué?.
És més, avui xuplaven càmera Andrea Fabra i Manuel Cervera, al seu costat. Possiblement per a vore si així, algú sap qui són. Mai he comprès per que ser polític o candidat a alguna cosa, els ha de donar una posició tan privilegiada en la romería. Al cap i a la fi, les persones que van a la romería, passen d'ells. Amb lo divertit, amè i agradable que és anar amb el teu grup d'amistats o familiars, i ells s'obstinen a voler fer-nos creure que ho passen bé així.
Però els dóna igual. Tots els anys, el mateix. I més si és any electoral.

És com aquest dilluns els diaris. Ja imagine que els titulars parlaran de rècord de participació. També tots els anys, afortunadament és el mateix.

Personalment, li done infinita més importància al fet que malgrat la nuvolositat amenaçadora d'aigua, les persones es van atrevir a pujar a peu, en bus o amb tren. Van desafiar a la previsió meteorològica per a complir amb la tradició. I va haver fins a qui es van atrevir a banyar-se, per a fer alguna cosa tan emotiva com és la tornà. Veient aquesta nit, l'informatiu de Canal 9, jo haguera obert amb una senyora que ha explicat, que si els nostres avantpassats van baixar amb pluja i amb el camí enfosquit per què no podem fer-lo nosaltres també?. M'ha encantat aquesta reflexió. Només falta que algú l'hi explique a Camps, Andrea Fabra i Manuel Cervera. O Jordi Sevilla, si ve al cas. Entonces pot ser comprendran que no solament és fer bona cara, posar-se una brusa negra, un mocador verd, un cinta verda i agafar una canya en la mà dreta.

Qué la festa es del poble, i el poble es la gent. I la gent sap molt bé, on estan els arrels. I qui els viuent amb sentiment.
I avui sols amb un cop d’ull, s’ha vist la diferencia que hi havia de Javier Moliner a Manuel Cervera, i de Ximo Torres a Andrea Fabra. Hi ha coses que no es poden improvisar ni disimular.

---------------------- Raúl Puchol.

Un nuevo aire para el globo amarillo

Febrero 24th, 2008

 VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO EN LA PREVIA DEL PARTIDO ATHLETIC - VILLARREAL

Posiblemente sea el partido más complicado de la temporada. De su resultado pueden depender varias cosas. Y una de ellas, es adentrarse en una profunda crisis interna, de esas que sólo la firmeza del Presidente es capaz de afrontar y solucionar. Al igual que en las tertulias de almuerzos, en el café del trabajo o el cigarro de la fábrica, las últimas horas vividas tras la eliminación europea, han sido de lamentaciones y búsqueda de culpabilidades, también en el vestuario y en los despachos del Club, ha sucedido un tanto de lo mismo. 

No se trata de magnificar las cosas cuando no salen como estaban proyectadas, sino de afrontar la realidad. Y el castillo en el aire que entre todos habíamos construido se nos ha venido abajo. En estos momentos, el Villarreal es una especie de globo amarillo que se nos va desinflando, sin todavía saber a ciencia cierta, cómo y de qué manera se le puede dar de nuevo propulsión. Sin duda que ganando en Bilbao, todo volverá a soplar a favor. Que así sea.

En la rompida amarilla de la hora

Febrero 22nd, 2008

 VERSIÓN AMPLIADA DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO TRAS EL PARTIDO DE VUELTA DE LOS DIECISEISAVOS DE FINAL DE UEFA

Ni con la rompida de la hora que se marcaron los inagotables cofrades percusionístas ni con el rival jugando hasta con solo nueve futbolístas. Los increíbles, inexplicables, injustificables e inexcusables dos goles que se han encajado en esta ronda, han sido la principal clave de la eliminación europea. Dos monumentales errores que formarán parte de la historia que por supuesto seguirá escribiendo el Villarreal en Europa. La ambición y perseverancia de Fernando Roig nadie la pone en duda y precisamente ahora hay que volver a agradecerle el empeño que pone el hombre en intentarlo una y otra vez, y cientos si hace falta. 

La temporada se había planificado para llegar lo más lejos posible en las tres competiciones. Lo que acaba de suceder deja a las claras que en algo se ha fallado por más que en la liga se vaya tercero y que ni mucho menos es poco. Por tanto, fracaso puede ser un calificativo excesivo para definir la situación. Aunque la eliminación más bien ha sido por demérito propio que por méritos del rival. Y no sólo por lo que respecta a la portería, sino también por la alarmante negación ante el gol de los delanteros a los que se supone calidad contrastada y sobrada para afrontar partidos de éste nivel. Por no mentar la extraña decisión del entrenador de situar en la suplencia al máximo goleador del equipo, tanto en la vuelta de la Copa del Rey como de la UEFA. 

Hoy se puede asegurar que cualquier tiempo pasado fue mejor. Y se engrandece con rango de leyenda, aquel equipo que llegó a ser semifinalista de UEFA y de Champions. Otra vez será. 

Passió per la Magdalena

Febrero 22nd, 2008

He vist amb atenció el programa que el patillòs Jesús Martínez presenta en Televisió de Castelló. La Veu del Carrer, crec que es diu la seua nova aventura televisiva. Que dita siga de passada, me sembla un format molt ben treballat i un espai que li va millor que anteriors programes que ha presentat. Tractava la qüestió del canvi de criteri per a fixar en el calendari les festes de La Magdalena. Totes les persones que han participat, per tenien criteri propi i coneixements i suficients per a crear-se una opinió referent a això i saber argumentar-la exposan-la com ho han fet.

Davant personalitats com Luis Viciano, Eduardo Més o Vicente Cornelles, poc puc aportar o res puc al·legar.

Però amb el degut respecte, resulta ja pesat que any rere any, estiguem amb la mateixa discussió o el mateix posicionament dubtós de la conveniència o no de fixar una data i no dependre del desplaçament de la quaresma en el calendari.

Tinc clar, com també va dir alguna de les persones convidades a opinar referent a això, que caiga quan caiga, qui se sen castellonero, igual les va a viure intensament. I sobre el vessant que justifica una fixació de la data pel suposat reclam turístic que comportaria, millor deixar-lo com està, perquè ja som massa gent i no se com ens organitzaríem si vingueren més. Fins i tot crec que els empresaris hotelers, poca queixa han de tenir ja que aparentment la Setmana Gran duu un alt percentatge d'ocupació en la capacitat hotelera de la ciutat.

Personalment, m'ho passe igual de fenomenal, caiga quan caiga.

Per cert que COPE, després de quatre anys d'absència, torna a realitzar els programes especials des del NH Mindoro. La raó té la seua cosa. Vam estar dos en la Plaça de la Pau, però com no se'ns permetia instal·lar una carpa fixa (circumstància que a uns altres si se'ls ha permès ) i havíem de muntar i desmuntar tots els dies, vam haver de desplaçar-nos dos anys més a la Plaça de la Peixcateria. Com vulga que ara, han col·locat allí els enganxes del servei de les bicicletes, i per a no entrar en conflicte amb els amics del Club Deportivo Castellón, entre altres coses, perquè duien més temps que nosaltres en eixa ubicació, amable i cortesament, des de la Direcció del NH Mindoro ens han tornat a acollir en les seues instal·lacions.
Sembla que no som els únics que canviem d'ubicació. Els companys d'El Periódico Mediterráno han anat als salons NODO de l'Hotel Jaime I, els del ADN estan en la primera planta del NH Mindoro i Ràdio Televisió Valenciana se situaran en el AC Castellón.

En fi, que des del Mindoro, emetrem de 12 a 14 hores La Mañana local (101.6 FM i 1053 OM) i de 14 a 15 hores, Rock and Goles, el programa esportiu local de Rock and Gol (105.1 FM). Allí estarem de dilluns a divendres. No hi ha festius que valguen. Si voleu un bon glop de blanc Magnanimus de Bodega Mayo Casanova de Vilafamés, ja sabeu on podeu catar-lo. Estarem en la mateixa entrada de l'hotel.

Per cert que aquest dissabte, com és costum i tradició, també radiem la cavalcada del Pregó. Serà per la nostra emissora Rock and Gol (105.1 FM) a partir de les quatre de la vesprada, des de la Plaça de María *Agustina. I després empalmarem amb el partit Castelló – Sevilla At., des del Castàlia.

Com deia Masó: Bon rotllo i molta canya.

---------------------Raúl Puchol.

Cuando el número es lo de menos

Febrero 21st, 2008

VERSIÓN ORIGINAL, INTEGRA Y COMPLETA DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO EN LA PREVIA DEL PARTIDO DE UEFA

Lo de menos es la cantidad de espectadores que asistan al partido. Lo de más, es lo predispuestos que acudan a generar un ambiente que ayude al equipo. 

Tampoco importa con cuántos delanteros en el terreno de juego se afronte el partido, si luego no se aclaran a darle al balón, caen constantemente en el fuera de juego o cometen más faltas que un defensa. 

La clave está en saber mantener el equilibrio, para poder atacar con solvencia evitando una gol ruso, que sería letal para las aspiraciones amarillas de seguir creciendo en Europa. 

Passió pels embolics del bus guiat

Febrero 19th, 2008

Avui he compartit bona part de La Mañana, amb el regidor de sostenibilitat, agricultura i urbanisme d'Almassora, Enrique Brisach Tormos. Feia un parell de mesos que intentàvem trobar-nos per a analitzar algunes situacions enquistades que pateix el municipi en el seu desenvolupament urbà. Lamentablement poc hem pogut avançar en l'entrevista, ja que és dels polítics que agraden d'enrocar-se amb respostes poc concretes i agrada de divagar perquè vaja passant el temps i l'entrevistador es desespere sense poder interrogar pels assumptes que suposadament són d'interès general.

Sobre assumptes en concret, he pogut traure en clar, que l'equip de govern no té previst ni ampliar ni millorar el Camí Fondo. És un vial rural que discorre pel terme municipal almassorí i creua pel d’ Onda fins a arribar al de L'Alcora. Ocorre que aquest camí és molt transitat perquè ve a eixir també a l'Autovia de La Plana, i al mega polígon industrial que s'ha construït al costat de l'Autovia, tant al territori ondenc com al almassorí. És més, al costat d'aquest polígon, es va a projectar altre. L'edil opinava que per l'Autovia de La Plana ja hi ha accessos suficients, encara que reconeixia que realment el Camí Profund està sobresaturat de tràfic i en ocasions es converteix en perillós. Sorprenent.

Referent al projecte de la urbanització de Santa Quiteria, encara està en estudi el col·lector general, i el de la zona del Milionari depèn de la fase d'urbanització del litoral del riu. Encara que va apuntar que la denominada finca del Milionari, podria convertir-se en la seu de l'observatori de la desembocadura del Millars, amb un gran mirador sobre el riu.

Tampoc s'ha pogut avançar en un detall que recentment comentava en el programa, el delegat del govern valencià, Ximo Borrás. S'està realitzant un estudi sobre el denominat scalextric, ja que el seu ús actual res té a vore amb l'objectiu de la seua construcció, que era per a dotar d'accés als polígons industrials almassorins. En aquest aspecte, almenys hem pogut conèixer, que amb el Tvrcas, cap la possibilitat que desaparega i els accessos es realitzen d'una altra manera. Pel que sembla, el bus guiat arribaria a Vila-real per l'antiga nacional 340, pel que a Almassora es produiria un bucle intermodal que duria el Tvrcas fins a l'Ajuntament. Com vulga que per a això hauria de superar el traçat de la via fèrrea, i per ací també pot anar el traçat de l'AVE, seria convenient soterrar el ferrocarril i l'alta velocitat, pel que desapareixeria la barrera urbanística que impedeix creuar en pla als vehicles de l'antiga nacional, a l'Avinguda València, o accedir als polígons industrials.

I explicat açò, ha sorgit altre inconvenient. Si l'AVE ha de passar prop del traçat del ferrocarril, significa que hi ha construir un altre pont sobre el Millars. O siga, que si cal fer un nou per a desdoblegar el tràfic entre Almassora i Borriana, més el de l'AVE, i actualment ja existeixen tres ( N340, antiga nacional i la carretera Almassora –Burriana), ens situarem amb cinc ponts sobre el riu.

Però clar després del contat, un arriba a reflexionar sobre l'entrada del bus guiat a Vila-real. Si resulta que a Almassora arriba per l'antiga nacional, i d'allí es desvia per l'Avinguda José Ortiz fins al centre urbà, és de suposar que a Vila-real arriba també per l'antiga Nacional 340, i clar, el pont actual, no dóna per a tenir un espai reservat. I si ho creen, haurien d'eliminar algun carril de tràfic. Supose que no estaran pensant a fer el pont direcció única. Perquè en cas contrari construiran altre pont per a la doble direcció? ens faran l'altra direcció per un nou vial d'entrada o d'eixida que connecte Vila-real amb Castelló o viceversa a través del desdoblament de la carretera d'Almassora a Burriana?.

Una vegada el bus guiat supera el pont del Millars, com pensen superar la rotonda nord de Vila-real? és per això que no s'executa el milió d'euros que el Govern d'Espanya ha destinat a l'adequació de la mateixa?

Com vulga que el bus guiat de Vila-real marxarà a Burriana, és de suposar també, que discorrerà pel vial a desdoblegar entre els dos municipis, i per tant, l'únic carrer que ix recta és la Furs de València, que naix al costat de la Torre Motxa, vestigi del poblat fundat per Jaume I en 1274. Si per la seua proximitat amb l'edifici de l'Ajuntament i la Plaça Major, decideixen instal·lar allí la parada central, significa que un dels dos carrils de la principal artèria de tràfic que és l'Avinguda Tárrega – Avinguda La Murà – Avinguda Pío XII, desapareixerà perquè tinga el seu carril exclusiu?.

Tornant a l'instant de partida cap a Vila-real a Almassora i anem cap a Castelló, tenint en compte que l'últim que se sap, és que el bus guiat tindrà el seu bucle amb la Universitat i el Passeig Morella, a l'altura de l'actual estació del ferrocarril, és de suposar que fins a Almassora arribarà per Pintor Oliet i l'antiga nacional que actualment es denomina Enrique Gimeno. O siga, que al ser un transport per via reservada, significa que tant Pintor Oliet i Enrique Gimeno - accessos a Salera incluits- voran reduïda la seua capacitat de trànsit en un carril? en aquest cas, també seran de direcció única?

A veure si resultarà que és pitjor el remei que la malantía.

----------------------- Raúl Puchol.

En el límite del rendimiento colectivo

Febrero 18th, 2008

 VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO TRAS EL EMPATE A CERO CON EL RACING DE SANTANDER

El espectacular hecho de que el Villarreal habite durante todo lo que llevamos de temporada - que ya es mucho -  entre el tercer y cuarto puesto de la clasificación, no debería ser la excusa para vivir de rentas. Da la sensación de haber vuelto a desaprovechar el factor campo para despegarse del Espanyol, Sevilla, Almería y Valencia, y abrir una zanja mayor con el Racing.
En el preciso momento que Nihat fue sustituido, quien más y quien menos, intuíamos que, difícilmente se podía ganar el partido. Por la sencilla razón que el turco sigue manteniendo su regularidad de fútbol ambicioso, Rossi no estaba en el partido desde el instante que su buena ejecución del penalti le salió desviado y Tomasson hace tiempo que no encuentra ni el sitio ni el espacio en el equipo.  Si a ello unimos que sin Marcos Sena, desde la media nadie rompe en vertical, y el resto de centrocampistas se empeñan en finalizar las jugadas entre el borde del área pequeña y la línea de gol, era muy complicado tener confianza en ellos para ganar.
Siempre se puede y se debe mejorar, de lo contrario deberíamos empezar a plantearnos, si el actual plantel ya ha tocado techo y nos han dado mucho más de lo que podíamos imaginar.

Las sorprendentes prioridades de Llaneza

Febrero 17th, 2008

 VERSIÓN ORIGINAL DEL ARTÍCULO DE OPINIÓN PUBLICADO EN EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO EN LA PREVIA DEL PARTIDO VILLARREAL - REAL RACING CLUB

Sorprendente la actitud adoptada por el Consejero Delegado, José Manuel Llaneza, anunciando en vísperas de un partido de liga, todas las ofertas de precios para la vuelta de la competición europea. Precisamente él,  supersticioso donde los haya y que ha machacado hasta la saciedad a quién osara desviar la atención con otros asuntos antes de la disputa de un encuentro.
Resulta alucinante verle hablar de “vital” en referencia al partido del próximo jueves, menoscabando el compromiso frente a un Racing, que pese a la derrota sufrida la pasada semana con el Atlético de Madrid, está viviendo los mejores momentos de toda su historia y no deja de ser un rival directo por los puestos que dan derecho a jugar la competición europea la próxima temporada.
Lo más preocupante es que su declaración de intenciones denota cierto nerviosismo desde el club, tal vez porque hay mucho dinero en juego y de no llegar a los octavos de final se perderían como lágrimas en la lluvia o una falta de convencimiento de que el equipo pueda ser capaz de darle la vuelta a la eliminatoria.
De lo contrario, no se entiende que desde el mismo Villarreal se le de más importancia al ambiente de un partido, al que después del de hoy aun faltarán cuatro días para que se dispute.

Juanjo Rubert ” y ” el valencià

Febrero 16th, 2008

Amb tot l’afecte i educació del món. Que l’hi ho facen vore. De veritat. Alguna cosa no està funcionant bé en el nostre Ajuntament. No és possible, no és de rebut, que en la Fira Internacional de Turisme aparega el nom de la ciutat mal escrit. No és normal, no és possible, no és de rebut que en els rètols de Fobesa, la contracta municipal que duu el manteniment de la neteja viària, també aparega malament escrit el nom de Vila-real.
Però que en l’homenatge de comiat al mític jugador de pilota valenciana, Pepe Mezquita, no sàpien escriure correctament en valencià, és perquè d’una vegada per sempre, l’alcalde demane responsabilitats a qui corresponga.
Els ciutadans hem d’exigir-li a l’Ajuntament, a part d’una bona gestió, que done exemple. I en l’aspecte lingüístic…… 

mezquita03g.jpg

 

 foto de www.elperiodic.com

Passió per Pepe Mezquita

Febrero 16th, 2008

Pepe Mezquita, és el jugador de pilota valenciana, l'esport autòcton per excel·lència, més gran, més guardonat, més important, que mai hem tingut en les comarques castellonenques, i per tant, un dels més grans, més guardonats, més important de tota la Comunitat Valenciana i del món.

Pepe Mezquita, és un mite. La seva carrera semblava interminable, fins que una lesió de colze, li ha recordat que la seva edat ja li convidava a dedicar-se a altres menesters, dintre de la professió que des de xicotet va anar cultivant.

Aquest divendres, en la seva casa, el Trinquet de Vila-real, va escenificar el seu comiat, rebent l'afecte, calor, suport i agraïment dels aficionats, companys i de la seva ciutat. El recinte va estar ple de gent, arribada de tots els racons de les comarques on es practica i es viu aquest esport i també va estar ple de tendresa, emoció i nostàlgia. Des de la partida que van jugar contra el propi Mezquita, altres dos mites ja retirats, Sarasol i El Genovés, o les paraules que li va dedicar l'alcalde de Vila-real, Juan José Rubert.

El més gran, més guardonat, més important jugador de pilota valenciana que mai hem tingut en les nostres comarques, s'ha retirat. I no obstant ahir ni Lluís Martínez, diputat provincial d'esports ni Niurka Montalvo, secretària autonòmica d'esports, van estar en l'acte. Ni Diputació de Castelló, ni Generalitat Valenciana, han estat a l'altura. Es clar que la pilota valenciana, no es el futbol, ni la vela, la formula 1, ni el golf.

------------------------- Raúl Puchol.