Blogs vila-realencs

A baby knows the answer.
Please, relax and see the video.
Be patient!

You have to wait until 5:02.

(more…)

—Ei, que açò no va! Redeu!
—Ja estem altra vegada… El què no va?
—Hostia, açò! Li done al esplorer i no va!
—Jo que estic fart de dir-te?
—No sé.
—Pfff… Acabes d’arrancar l’ordinador. És un ordinador vell. Encara que veges l’escriptori, si mires la llum taronja de la torre veus que no para d’encendre’s. Recordes que volia dir?
—No sé que del disc dur, això ja ho sé!!!
—Ah, llavors?
—Es que li done al botó del esplorer i no va!
—Este tio és bobo… Val t’ho intentaré explicar una altra vegada. Si el Windows està arrancant l’antivirus, a més d’estar acabant de carregar tot el que li fa falta, i tú, impacient, no t’esperes un poc i li dones al puto botonet quaranta-mil vegades, l’únic que fas és sobrecarregar més l’accés al disc dur que ja de per si és prou lent.
—Què?
—Hostia, que t’esperes a que la llum taronja estiga apagada abans d’obrir cap Explorer!
—Val, val, tampoc te poses així…
Clic, clic, clic…
—Què fas?
—Mira, açò no va. L’apague a lo bruto i torne a començar.
—X_x
…
—Mira, encara està en la pantalla negra de “Windows está iniciando”.
—I?
—Que va molt lento!
—A vore, son ordinadors vells. Saps que són lents. Què remugues?
…
Clic, clic, clic…
—Jo parle per a la pared? Què fas donant-li tant al botó del ratolí!?
—És que ja ha aparegut l’escritoriii…
—Pofale.
…
—Què curiós, veritat? T’acaben d’apareixer quatre finestres de l’Internet Explorer…
—¬¬’
…
—Ei! Internet no va!!!
—No sé si t’has donat conter que l’ordinador encara està accedint al disc dur. I molt, perquè si te fixes en eixa careta d’os panda…
—Ja sé que és l’antivirus!
—Ahm… També saps, per lo vist, que si se meneja eixe cercle vol dir que està examinant tot el sistema…
—brffbfbrbbbfb… Però que té que vore en que no aparega la pàgina de iajú!?
—Que te jugues a que apareix de colp… Ui, mira-la, tu, què bonica!
—Ah, ja va!
—Si, clar, ja va.
…
—Ehhh, si vols accedir al hotmail, per què ho poses en la barra de cerca de google i no dalt?
—Què?
—Res, res…
…
—Mira, me canvie d’ordinador perquè Internet va molt lento en este. Té que ser el antivirus…
—Clar.

plof! shf, shf… prf, prf… shof

La Leyenda continua! Ànim Manolo!! Sempre pot ser pitjor…

(more…)

Havia mort feia quasi un any/

no fou una mort sobtada/

havia estat molts anys malalta/

feia temps que no pensava en ella/

però aquella nit/

es gità a dormir abans d’hora/

tenia els ulls rojos pel constipat/

inquiet, la vejé en somnis/

se li aparegué en silenci/

apropant-se lentament, de cara/

amb una cara totalment inexpresiva/

i amb aquella veu xiulant li digué/

“Esta vida

no és com l’altra, Javier“

Javi es referia fa temps a l”a extranya forma que pren l’energía quan ho fa en forma d’ona electromagnètica”. Manolo ens presentava aquest cap de setmana les noves meravelles telefòniques.
(more…)

Doncs és ben fàcil, per a tornar-nos bojos de diverses formes:

• Fins que no t’acostumes al canvi, quan arriba la vesprada vas marejat. Necessites mirar-te el rellotge de tant en tant per saber quina hora és.
• Si no aprofites el día des de les 7 del matí, trobes a faltar la llum del dia. Tot i això, quan arribes a casa, tot deprimit, necessites plantar-te la cara davant del flexo.
• És una forma molt cruel de recordar-te que ve la foscor, el fred i els refredats. Al menys tinc que agraïr a Carrefour, a no sé quina ciutat del nord d’Espanya que va eixir en totes les cadenes de televisió i a uns quants establiments que em creue tots els dies que m’hagen recordat molt abans que el canvi d’hora que ja ve tot això junt al Nadal, les compres, els embusos, la massificació dels carrers i les tendes…
• I si ets un tant friki i tens eixos rellotges que canvien l’hora automaticament (ja siga al mòbil, a l’ordinador, despertador o be de polsera), diumenge a mig dia quan t’alces del llit tot marejat i amb la boca pastosa, tens que anar al caixò de l’armari a agarrar el rellotge d’agulles per a assegurar-te de quina hora és realment, sempre que tingues un poc de sort i el rellotge no s’haja quedat sense piles.
• Ah, i clar, tens que anar per casa, un per un, canviant l’hora de tots els rellotges “perquè ets el jove de casa i el que ho farà millor”…

Al menys t’alegres que el canvi siga en la matinada del diumenge per a poder disfrutar d’una hora més del que et done la gana, a no ser que estigues currant a torns, vaja.

Collons, què amb tant mal ús energètic que fem tots els dies, de res serveixen estos canvis! Cóm se deuen fregar les mans els psicòlegs quan arriben estes dates…

PS: Cóm trobe a faltar la caloreta de l’estiu!

Anava pel passadís durant un canvi de classe, quan em senc com un crio li diu a un altre, mig d’amagató:

- “Pues yo, eyaculo por el culo”.

I l’altre, tot convençut, assentia amb el cap amunt i avall.

(more…)

Ja feia molt de temps que no escrivia, i això que ho havia promés a més de un cogut des de feïa temps. Com una imatge diuen que val más que cent paraules…

(more…)

[ací voreu el vídeo!!]

Copie, tal qual, la sinopsis que figura a la cartelera dels Cines Sucre:

El hombre de Ankara

Película dirigida el año 2006 por el veterano realizador Ömer Kavur que tuvo el reconocimiento del público en el Festival de Málaga. En ella Kavur lleva a la gran pantalla una adaptacion autobiogràfica de su infancia, centrándose en la figura de su padre, que un día decide emigrar de Ankara, su deprimida ciudad natal y recién convertida en ciudad burocrática por Atatürk, a Estambul, donde pretende desarrollar un negocio, “un buen businness, hijo mío”, con fin de llevar la prosperidad a su familia. Divertida comedia, de 117 min, donde El hombre de Ankara se convierte en un ingenioso limpiabotas. Su especialidad: los incautos turistas”

Horario: Jueves, 6 de Septiembre: 20.00h - 22.15 h (V.O. subtitulada en castellano)

[ací va una foteta]