Blogs vila-realencs

Fa unes setmanes s’havia escampat per Internet la notícia de que el programa de televisió “Redes” s’acabava. No sé (tampoc m’he esforçat massa en comprovar-ho) si la següent notícia també es un rumor fals, però, així com en el cas anterior, molts blocaires s’han fet ressò i molts comentaristes han demostrat la seua indignació: Tras más de 10 años en antena, Cayetana Guillén-Cuervo sustituye a Antonio Gasset en ‘Días de cine’ [1][2].

Serà veritat? Ha eixit publicat a El País i tot, així que és molt probable (o no ¬¬’). Suposant que sí, és una llàstima que l’Antonio decidisca anar-se’n (versió oficial). A mi no me cau tan malament la Caye (de tant en tant ens alegra un poc) com a la majoria de gent a qui li he llegit algun comentari sobre la notícia però, clar, les comparacions son odioses.

“Días de cine” és un d’eixos programes que la gent veu totes les setmanes, al igual que “Redes”, veritat? —Sisisisi, i si no, me’ls grave!— diuen alguns. Be, no soc jo un d’eixos, però sí que m’han fet companyia alguna que altra nit. La darrera pel·lícula que vaig redescobrir gràcies a ell va ser “El imperio de los sentidos” (com son estos japos, tu!).

Be, que és una llàstima no tornar a escoltar eixos comentaris afilats con ganivets així com els seus passos a publicitat amb un intent desesperat de mantindre l’espectador. Per això vos deixe una entrevista que li van fer a la televisió d’Aragó. Si teniu temps, mireu-la.

(more…)

Escric el meu primer post de l´any nou sense, la veritat, tindre res a dir, i esta no es una manera molt bona de començar un post, pues si el lector es espabilat pensará acertadament que per a qué dimonis ha de continuar llegint si el tipo éste no te res a dir. Es cert, tan sols unes poquetes coses: qui vullga comprarse el nou nº de Ruta 66 d´este mes disfrutará no tan sols d´un magnífic “artícul de pupitre” dedicat a Neil Young, una entrevista a fondo a Marah (Springteen es fan absolut), la revisió del “St. Peppers” el mític disc, ja que es publica el llibre “Vida y milagros de St. Pepper´s”(per a qui siga fan d´este álbum, s´entén), sino que també disfrutará de la columna d´opinió de I. Julià, el qual parla d´una carta que li va enviar un lector. Ho dic mes que res perque no vaig a penjar res d´això. Una altra cosa, que no te res a vore, es que he estat rumiant sobre la nova polémica d´això del llamado “canon digital” amb es que es grava la compra de cds, dvds i altres suports, pues la gent, que es molt dulentota, copia les creacions artístiques dels artistes i el gobern ha decidit compensarlos. Dic que ho he estat rumiant per que, ara que Manolo s´ha comprat una guitarra i vol ser artista pues… bueno, he estat pensant que deu de estar preocupat. Sempre m´agradat l´expresió: “Andar preocupado”. Esta sería la correcta: “Manolo anda preocupado”. I es llavors quan es llig aquesta frase quan el cervell fa la reveladora relació i s´imagina a Manolo donant voltes per la seua habitació tot cap fica´t, es a dir: caminant, andando!!!. Bueno, després d´esta parida, com anava dient, he estat rumiant i he arrivat a la conclusió de que la gent creu sincerament, o es de l´opinió, de que tot el que está relacionat amb la cultura ha de ser gratis. Hi ha una cosa que em pareix del tot injusta i si ens pasara a nosaltres posarien “el grito en el cielo” pero tractanse d´artistes: pintors, músics, escriptors, cineastes, etc, pues bueno, bah… Estic parlant de que transcurrits 70 anys de la mort d´un autor l´obra d´éste pasa a ser de domini públic. I ésta es una cosa que tan sols pasa en el ámbit artístic, per que a nosaltres, fills de no-artistes, quan heredem el que els nostres pares ens legen: treball dur durant anys i anys: una casa, diners, terres, etc, éstes coses heredades no pasen a ser de domini públic quan es complisen els 70 anys de la mort dels nostres pares, i per lo tant si fora així els nostres fills, els nets del avi, es quedarien sense casa o terres o pasta. Així que si jo fora Manolo també estaría preocupat, donant voltes per la habitació, pensant si seria moral fer-se artista (rocker en el seu cas) donat les circunstacies injustes de que els teus fills i nets es vorien per llei desheratats.

Si estàs fins els collons de la falta de rigor informatiu a Internet. Si cada notícia que llegeixes tens que passar-la pels filtres:

• L’ésser humà que ho ha escrit és un patan.
• L’ésser humà que ho ha escrit no té ni puta idea.
• L’ésser humà que ho ha escrit té menys de 18 anys (incloent l’edat intel·lectual).
• Massa interessos comercials darrere.
• Massa interessos pol·lítics darrere.
• Amiguisme (xuplamenta mútua de membres sexuals).
• …

Si eres així, com jo, estàs malalt!!! Si eres així, com jo, feliç 28/12, feliç dia sense Internet: “Per a una bona salut mental”, Telahinco, dotze mesos, dotze causes.

PD: Algú s’atreveix a nomenar possibles titulars? A ser possible, penseu en medis més formals que Internet en tot el seu conjunt, medis amb anys d’experiència, amb bona reputació, que no inventen notícies al tún-tún, amb professionals… medis com El Mundo, 20 Minutos, El País i, si m’apureu, El Tomate.

No us asusteu amb el títol. No anem a resoldre cap equació diferencial.
(more…)

Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa!. Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro.
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.

Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.

Volia ser el primer a comentar en el cogudesmentals 2.0 però el meu amic Javi se m’ha avançat i per partida triple, incloent blog de standby. Quina sorpresa! Serà per esta sana competència que ens portem esta tardor i que ha animat molt el cotarro.
M’he animat a fer el primer post perquè no he pogut realitzar cap comentari. Manolo activa els comentaris!
Com sóc molt malpensat he pensat que potser fora un requiriment del nou servidor. Tanmateix no crec que Schwarzanegger a Califòrnia ens tinga tanta estima.

Més tard us faré una aproximació pràctica, terriblement pragmàtica però a a la vegada molt espectacular al món de la mecànica de fluïds.

Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/

Mon pare es prenia el seu conyacot anal·lògic, remenava i remenava la copa mentre continuava pensant el que li havia dit:

—Que les Cogudes estaran en Amèrica?
—Aixó és…
—I dius que heu de pagar?
—Sí clar, un lloger…
—I si jo entre a la vostra web he de pagar?
—No home, aixó no.
—Pues no ho veig clar —remena, que te remena—dic jo que lo interessant seria que qui vullguera entrar pagara, no?
—…
—No entenc jo estes xuminaes vostres.
—…
—Està bo este conyaquet, eh?
—Pues ficament dos didets, papà…

Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/

Mon pare es prenia el seu conyacot anal·lògic, remenava i remenava la copa mentre continuava pensant el que li havia dit:

—Que les Cogudes estaran en Amèrica?
—Aixó és…
—I dius que heu de pagar?
—Sí clar, un lloger…
—I si jo entre a la vostra web he de pagar?
—No home, aixó no.
—Pues no ho veig clar —remena, que te remena—dic jo que lo interessant seria que qui vullguera entrar pagara, no?
—…
—No entenc jo estes xuminaes vostres.
—…
—Està bo este conyaquet, eh?
—Pues ficament dos didets, papà…

Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/

Un dia hem de parlar de les fantàstiques propagandes que fan a la ràdio de CCC i CEAC: em fiquen nerviós fins la exasperació. Está TOT perfectament pensant i estudiat al mil·límetre: el text, les veus joves, els sons de fons i incidix en tots aquells aspecte en els quals fracasa l’educació tradicional.

Hi ha un que és ja un clàssic: el d’apendre a tocar la Guitarra. No t’has de preocupar per res. Apendràs a soles (ja ho pots jurar!) —diuen— de forma natural, sense adonar-te’n. Si en 40 dies no toques almneys 5 cançons només pot ser per timidesa! Haig de recordar esta frase per als meus alumnes. Em sembla fantàstica. I no t’has de preocupar per la guitarra, ells te la regalen!

En això venia pensant en el cotxe quan tornava hui de Torrent mentres escoltava la ràdio, quan m’han vingut a la ment el que el professor de música ha repartit hui entre el Cor de Professor durant l’assaig del Concert de Nadal (el tio es un caxondo que havia d’acabar sent músic: s’apellida Juanes Bisbal!). Era esta partitura, sense lletra, pero d’una apassionada seguideta…

Nota: L’article original està a http://esperantlescogudesmentals.blogspot.com/

Un dia hem de parlar de les fantàstiques propagandes que fan a la ràdio de CCC i CEAC: em fiquen nerviós fins la exasperació. Está TOT perfectament pensant i estudiat al mil·límetre: el text, les veus joves, els sons de fons i incidix en tots aquells aspecte en els quals fracasa l’educació tradicional.

Hi ha un que és ja un clàssic: el d’apendre a tocar la Guitarra. No t’has de preocupar per res. Apendràs a soles (ja ho pots jurar!) —diuen— de forma natural, sense adonar-te’n. Si en 40 dies no toques almneys 5 cançons només pot ser per timidesa! Haig de recordar esta frase per als meus alumnes. Em sembla fantàstica. I no t’has de preocupar per la guitarra, ells te la regalen!

En això venia pensant en el cotxe quan tornava hui de Torrent mentres escoltava la ràdio, quan m’han vingut a la ment el que el professor de música ha repartit hui entre el Cor de Professor durant l’assaig del Concert de Nadal (el tio es un caxondo que havia d’acabar sent músic: s’apellida Juanes Bisbal!). Era esta partitura, sense lletra, pero d’una apassionada seguideta…