Blogs vila-realencs

Saturday I

Mossèn Roc — Sun, 14 Mar 2010 01:53:34 +0000

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

www.goear.com/listen/c55256c/respect-aretha-franklin

Saturday II

Mossèn Roc — Sun, 14 Mar 2010 01:53:08 +0000

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Come on Vila-real.
(Exercici sobre la profunditat de camp d'una càmera senzilla)

www.goear.com/listen/ecb6277/joy-isaac-hayes

Astro de amor 13-03-10

Javier Bort — Sat, 13 Mar 2010 19:38:14 +0000

Javier Bort has added a photo to the pool:

Astre d’amor,
mestre de la llum,
llavi rogent d’alba en toc,
per qui amb afany visc i sóc.

Astro de amor,
maestro de la luz,
labio rojizo de alba en toque,
por quien con afán vivo y soy.

Lluís Llach
Sol
• Astres •
1985

Caixa Rural

Escèptic — Sat, 13 Mar 2010 16:13:31 +0000

Sóc soci de la Caixa Rural des de fa molts anys i client quasi des que vaig néixer. He sentit moltes critiques a la Caixa i jo no he fet massa cas. A mi em dona igual si no em regalen mai un bolígraf ni un calendari, en tinc de sobra, jo només vull que em donen bon servei. Fins ara treballava amb la Caixa perquè encara que no m’oferien massa bons productes tampoc em cobraven comissions abusives que és el que em fa fugir dels bancs tradicionals. No tinc la hipoteca amb ells, altres bancs m’oferien molt millors condicions. Tinc diners en altres bancs que m’ofereixen més interessos. Però la Caixa Rural em dona una targeta de dèbit que no em cobra comissions i m’ofereix la possibilitat de disposar dels meus diners a molts caixers de tot l’estat sense despeses. Això és una de les raons per les quals el meu compte operatiu, el de moure diners el continue mantenint allí.

L’altra raó era que no em cobraven per fer transferències per Internet. Però això ja s’ha acabat, hui per fer una transferència de poc més de 7 euros em volien cobrar 1 euro. L’he feta des d’un altre banc, un banc que també em va oferir uns avantatges per domiciliar la nòmina que eren massa bons per dir que no.

Fa unes setmanes li vaig obrir una llibreta a la meua filla a la Caixa Rural. Tenia uns diners rodant per casa, no eren molts però tampoc m’agrada tenir-los a casa. Les condicions que em van donar van ser 0 comission però 0 interessos. Ja estic en procés de traslladar els diners a un altre lloc. Són diners que no es van a tocar en molt de temps, si no passa res, i 0 interessos és ben poc, molt poc.

Espere que el proper pas no siga cobrar-me per la targeta o per treure diners del caixer. Aleshores ja no em quedaran arguments. i em veuré obligat a abandonar la caixa del meu poble.

Ai, la censura (2)

Vicent Usó — Sat, 13 Mar 2010 09:27:00 +0000

Ara que la censura torna a estar d'actualitat, em ve de gust recuperar una vella cançó de La Trinca.

Delibes

Escèptic — Fri, 12 Mar 2010 22:42:35 +0000

Degut a la meua immodèstia sempre he classificat els escriptors en tres categories. Els que he pensat que jo ho podria fer millor, els que he pensat que jo podria arribar a escriure com ells i els que he pensat que mai no podria arribar al seu nivell. Aquests últims són els que considere realment bons i en aquest grup catalogava Miguel Delibes.

En els últims anys he llegit Saramago, Auster, Vargas Llosa, abans García Márquez i fa un poc més de temps Delibes. Ara és el moment de tornar-lo a recuperar, tinc en la prestatgeria El camino i crec que, després de massa temps sense llegir cap novel·la, serà la que em farà retornar a la lectura.

Quan vaig conèixer Delibes? No recorde, supose que començaria a sentir parlar d’ell després de la pel·lícula La guerra de papá, adaptació de la seua novel·la El principe destronado. Jo crec que no la vaig veure en aquell moment però aquell xiquet, Lolo, es va fer famós. I aquesta va ser la primera obra de Delibes que vaig llegir uns anys després i em va semblar extraordinària, genial. Innocent i contundent al mateix temps i, vista amb perspectiva, tot un tractat de psicologia infantil. Després, mentre vaig ser soci de Círculo de Lectores, vaig llegir Las guerras de nuestros antepasados, Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso, El tesoro, 377-A madera de heroe i El disputado voto del señor Cayo. Aquesta última reflexa el millor Delibes, o al menys el millor Delibes que jo he llegit. Un argument aparentment senzill dins d’una novel·la rodona, armoniosa i escrita amb una cura extrema i amb una riquesa lèxica inigualable. Una novel·la de consum lent, per rellegir cada frase i per assaborir cada paraula.

L’última obra seua que vaig llegir va ser la seua última gran novel·la, El hereje. Em va decebre un tant però això no li resta cap mèrit. Altres obres seues em van parèixer encara més fluixes i segur que algunes de les que no he llegit em semblaran immillorables quan ho faça.

Delibes no escriurà més, però el continuaré llegint, el continuarem llegint, el continuaran llegint quan nosaltres tampoc ja no escriurem.

Mare de Déu de Gràcia 06-03-10

Javier Bort — Fri, 12 Mar 2010 21:41:40 +0000

Javier Bort has added a photo to the pool:

Esta es una más de las muchas capillas dedicadas a la patrona de Vila-real. Está ubicada en el portalón de entrada de uno de los típicos masets de la zona, justo detrás del Termet, al principio del camino que enlaza con la urbanización de San Fermín, en el término de Vila-real.

La literatura un poc més òrfena

Alberto Ibáñez i Mezquita — Fri, 12 Mar 2010 14:57:00 +0000

El destí ha volgut que l'any del centenari de la mort d'un dels grans de la literatura castellana, Miguel Hernández, també ens deixe un altre dels genis i del mateix nom, que des de fa temps sofria un càncer de colon, Miguel Delibes.

La sombra del ciprés es alargada, una novel·la que debat a prop de si per a ser feliç,o senzillament no sofrir, cal estar fora d'aquest món i no involucrar-se, o per altra banda, estimar aquest món i formar part d'ell. Sens dubte, jo també em quede amb la segona opció. També ens va ensenyar les desigualtats socials al món rural amb Los Santos Inocentes, novel·la popularitzada per la seua adaptació acinematogràfica de Mario Camus. I, entre altres, també cal destacar EL Hereje, obra amb gran fidelitat històrica a prop de la ciutat de Valladolid durant el regnat de Carles V, una oda a la llibertat personal, de consciència i pensament, a la tolerància que tant manca a la actualitat.

Acabat el seu Camino entre les sombres dels xiprers més allargades que mai, sense rebre el premi Nobel tant merescut, malgrat què qui sap.. un cop mort, serà més valorat en aquest món desagraït, i maleducat...

Xarrada Educar en Habilitats Socials i Intel·ligència Emocional

Eva — Fri, 12 Mar 2010 14:13:27 +0000

Xarrada: Educant en Habilitats Socials i

Intel·ligència Emocional

15 i 22 de març

Aquest curs es desenvoluparà en dues sessions. La 1ª sessió, dilluns 15 de març, es dedicarà al treball de les habilitats socials i el dilluns 22 a l’educació en intel·ligència emocional. Podeu apuntar-vos al curs complet (recomanable) o apuntar-vos sols a una de les dues sessions.

Al llarg de les dues sessions treballarem molts dels problemes que com a pares i educadors ens trobem a diari: problemes que determinen ansietats, sofriments, baixa autoestima i inseguretats personals, poca responsabilitat, falta de relacions socials i inclús relacions conflictives, a més de les dificultats per a expressar emocions adequadament tant de pares com de fills.

Imparteix: Ferran Martínez Gómez. Psicòleg, educador social, coordinador educatiu de ISEP Clínic Castelló i docent de la FAPA Castelló Penyagolosa.

Aquest curs ve ofertat per la FAPA Castelló.

Horari: 18:30 a 20:00 h a l’aula de música

Recordeu que teniu servei de guarderia a la LUDOTECA JOCS, per assistir a totes les nostres activitats. Podeu fer la inscripció on-line des d’aquesta mateixa web, reomplint el formulari de la web.

Els escriptors passen de l’aire

Vicent Usó — Fri, 12 Mar 2010 11:04:00 +0000

Ho vaig llegir l'altre dia al diari Público i avui ho destaca ací Carles Bellver. L'autor de la frase és Santos Palazzi, un executiu de Planeta. I diu: "Sabemos que [el ebook] todavía puede resultar un poco caro, pero es debido a la presión de los autores, que quieren seguir cobrando". Quanta raó que té el senyor Palazzi i què ingrats són els autors, que no es conformen amb la fama i els oripells i volen cobrar en efectiu pel treball que fan. Perquè clar, els escriptors, a diferència dels mecànics o dels botiguers o dels operaris de les fàbriques (o dels executius de les editorials), passen de l'aire i no tenen boques que alimentar. Insolidaris.