Hoy es 8 de marzo, día internacional de la mujer. Iroco no se queda al margen y también participa en su celebración con la presentación del cartel "L'unió de totes" al concurso que organiza el ayuntamiento de Vila-real. La ilustración representa las diferentes etnias culturales bajo el tratamiento de distintos colores, en su conjunto todas forman el "8", símbolizando así su unión. Bueno, os adjuntamos unas imágenes para que lo podáis ver. ¡Felicidades a todas!

Eixida a Ares

Diumenge 21 de març

El Centre Excursionista de Vila-real, ha preparat una eixida especial per a l’escolademaresipares.com. Es tracta d’una senzilla ruta per Ares, per tal de poder-la realitzar tota la família i gaudir d’uns dels paratges més bells de la nostra província.

Descripció: Eixirem a les 9:00 h del CEIP Botànic Calduch. Vos animem a que feu ús de l’autobus, doncs quan més sigam més econòmic resulta, sent també l’opció més còmoda i ecològica, i resulta una part més de la convivènica de la jornada,  a la vegada que facilita  l’aparcament tant complicat en les zones rurals.

Arrivarem a Ares i des d’ahi començarem la visita al poble i el castell, desprès ferem la ruta, d’aprox. 7km, en la que visitarem una nevera.  nevera-ares-2 El centre Excursionista ens ha facilitat la ruta i la podeu descarregar des d’aquesta web en aquest enllaç: visita-a-ares-del-maestrat

Ací teniu més informació sobre Ares: nevera-ares-1 fullet-sender

Dinarem a Ares a l’Hotel, que ens ofereix un menú de cuina rural a un preu especial per al nostre grup. Menú: 10 euros els adults i 8 euros els xiquets. (En breu vos informarem de les possibilitats)

En acabar de dinar tornarem a Vila-real.  

Sinopsis:

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els nostres polítics juguen a fer-nos fàstic. Critiquen a Chávez i són iguals que ell, populistes, i segueixen la mateixa tàctica, crear-se enemics i erigir-se en el líder que els salvarà de l’enemic. I com el sistema electoral és el que hi ha i qui el pot canviar ja li va bé com està, doncs tenim el que tenim.

Al que anàvem. Ací l’enemic és Catalunya, qualsevol cosa que allà es fa és una atac contra l’espanyolitat, però no una espanyolitat qualsevol sinó l’espanyolitat amb majúscules i amb ‘ñ’. Ara a Catalunya es debat la prohibició de les corregudes de bous. I es debat perquè ha hagut una iniciativa popular que ha arreplegat les signatures necessàries per fer arribar una proposta de llei al parlament. Doncs això no és un debat enriquidor, no, és un atac dels radicals catalans contra els espanyols i no s’haguera d’hagut ni prendre en consideració perquè ja sabeu que les manifestacions populars només s’han de tenir en compte segons d’on vinguen i el que diguen.

Perquè si hi ha dos fets que defineixen l’espanyolitat (amb majúscules i ‘ñ’) són la llengua comuna i les corregudes de bous. I tots aquells que practiquen snow-board, es fan  liftings, segueixen tractaments anti-aging, s’apunten a cursets de coaching o management, tots aquells estan molt preocupats pels atacs dels catalans a la seua volguda llengua. Jo com ni sóc català, ni el castellà (perdó l’espanyol, vull dir, el español) és la meua llengua, no em fique en aquestes polèmiques (mentida, ja ho vaig fer, però hui no és el tema).

I ara els catalans ataquen els espanyols volent prohibir les corregudes de bous (jo pensava que de moment ho estaven debatent, però sembla que debatre ja és una ofensa). I s’ha de fer alguna cosa. Perquè a tots els espanyols els agraden les corregudes de bous, només cal veure els índex d’audiència televisiva, crec que la Sexta l’any que ve deixarà de fer futbol per començar a fer bous. I Hugo Chávez, vull dir Esperanza Aguirre (perdoneu, no sé com he fet aquesta associació) ha decidit que el que cal fer és declarar les corregudes de bous Bé d’Interés Cultural. I ací no anem a ser menys perquè si a Madrid són anti-catalans nosaltres ho som més, i si els madrilenys són espanyols els valencians encara més, perquè per ser un bon valencià s’ha de ser anti-català i espanyol com el que més (infeliç de mi pensava que per ser valencià calia ser valencià, però estava equivocat). Així que nosaltres també declararem les corregudes de bous BIC i igual canviem la carn de conill a la paella per la de bou.

Jo, personalment, si prohibiren els bous a Catalunya què voleu que vos diga, em sembla que m’afectaria ben poc, perquè ni sóc català ni vaig a Catalunya a veure corregudes de bous. Bé, ni a Catalunya ni a cap lloc perquè ni m’agraden en plaça, ni pel carrer, ni embolats. Em fan patir i no els trobe sentit. Però bé, ja entrarem un altre dia en aquest debat, que és llarg.

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Javier Bort has added a photo to the pool:

Sé pels antics oracles
que ets com un escull jove i valent,
i que en els teus cabells d’algues i curculles
jo aprendré els camins tan difícils del vent.

Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
són només el senyal de la teva primavera
i de que encara no tens por del teu orgull.

Jo, adorador de les branques d’olivera,
captiu dels raigs del sol,
amb una magrana d’estels com únic present,
vinc a tu i despullo el meu pit
per encadenar-lo al teu.

Sé por los antiguos oráculos
que eres como un escollo joven y valiente,
y que en tus cabellos de algas y conchas
yo aprenderé los caminos tan difíciles del viento.

Que tu pecho contra la mar,
que tus ojos contra la luz
son solamente la señal de tu primavera
y de que todavía no tienes miedo de tu orgullo.

Yo, adorador de las ramas de olivo,
cautivo de los rayos del sol,
con una granada de estrellas como único presente,
vengo a ti y desnudo mi pecho
para encadenarlo al tuyo.

Lluís Llach
Sol
• Astres •
1985

Una de les versions més despullades d'una de les cançons més conegudes de Bruce Springsteen, "The river".



I come from down in the valley
where mister when you're young
They bring you up to do like your daddy done
Me and Mary we met in high school
when she was just seventeen
We'd ride out of this valley down to where the fields were green

We'd go down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we'd ride

Then I got Mary pregnant
and man that was all she wrote
And for my nineteenth birthday I got a union card and a wedding coat
We went down to the courthouse
and the judge put it all to rest
No wedding day smiles no walk down the aisle
No flowers no wedding dress

That night we went down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we did ride

I got a job working construction for the Johnstown Company
But lately there ain't been much work on account of the economy
Now all them things that seemed so important
Well mister they vanished right into the air
Now I just act like I don't remember
Mary acts like she don't care

But I remember us riding in my brother's car
Her body tan and wet down at the reservoir
At night on them banks I'd lie awake
And pull her close just to feel each breath she'd take
Now those memories come back to haunt me
they haunt me like a curse
Is a dream a lie if it don't come true
Or is it something worse
that sends me down to the river
though I know the river is dry
That sends me down to the river tonight
Down to the river
my baby and I
Oh down to the river we ride

Mossèn Roc has added a photo to the pool:

Carrer/Street Joanot Martorell, Vila-real, Spain.

Segons la traducció del Vilaweb, el Financial Times posa el País Valencià com a exemple del col·lapse de l'economia espanyola. Diu que conserva el model de la vella economia, basat en les taronges, Ford i sobretot en la consrucció. Però a nivell de les comarques de Castelló, el problema és que les taronges fa anys que estan patint una sobreproducció per manca d'una ordenació territorial racional -tant a nivell estatal, com autonòmic- que no ha posat límits a les noves explotacions, provinents de rendes especulatives i/o industrials però, en qualsevol cas, alienes a la pròpia agricultura i al llaurador tradicional, tot reconvertint boscos, bancalitzant muntanyes, etc.

Si a tot això li afegim la descapitalització del petit citricultor per l'increment dels costos de producció, la marginació de la P.A.C. (Política Agrària Comunitària) i de les grans empreses comercials que han mantingut els preus per als productors a nivells de trenta anys abans... no és estrany trobar un paisatge minifundista amb tendència a la deserció (quants citricultors castellonencs han deixat de regar els seus camps als darrers anys i no per manca d'aigua, precisament?) o, com a molt, de citricultors a temps parcial disposats a mantenir el patrimoni rural heretat i els llocs de treball indirectes que, encara, genera la taronja (collidors, magatzems, transport, comerç, etc.) malgrat el dèficit que aquesta practica aporta a la majoria dels productors, fins i tot als principals propietaris que són, també, els més tecnificats.

Als inicis de la dècada dels 90, almenys a les comarques industrials de Castelló, la taronja encara va ajudar, mínimament, a fer menys perceptible la crisi passatgera del sector del taulell. Ara, però, les coses han canviat, i a pitjor, perquè la sobreproducció, a més de la davallada de la construcció, també ha afectat el sector de la ceràmica, ja que allà on hi havia tres fàbriques als anys 60, esdevingueren 30 als 70, 300 als 80 i 3.000 als 90, és a dir, l'increment en progressió geomètrica de la producció no tenia cap perspectiva de sostenibilitat de cara al futur.

De tota manera, hi ha empreses importants, en tamany i en innovació, dins del sector ceràmic que, malgrat tot, estan plantant cara a la crisi i, de segur, podran tirar endavant, però el fenomen de la deslocalització continuarà retallant llocs de treball tant al sector ceràmic com a la resta de la indústria a Castelló on, per cert, tampoc es pot pressumir de diversificació econòmica en aquest aspecte. Els jaciments d'ocupació fa molts anys que ha deixat de generar-los l'agricultura o la indústria: a Vila-real, potser, els ha generat la UNED o el primer institut de Secundària (IES Francesc Tárrega) i per totes les comarques de Castelló, comença a generar-los la UJI. Els polítics també han de redoblar esforços (amb inversió, no només amb bones paraules) en el terreny de l'ensenyament, la formació tècnica i l'excel·lència investigadora...

Afegim, però, la debilitat del sector serveis, juntament a unes infrastructures tercermundistes que no s'ha pogut millorar, o no s'ha volgut (ni per l'Estat Central, ni per la Generalitat Valenciana) als temps de bonança econòmica quan Castelló ha estat, als darrers 30 anys, una de les zones amb menys atur de l'Estat i aquesta situació, potser, ha trobat molts emprenedors amb el peu canviat (autovia a no cap lloc, AP-7 de pagament, absència d'un tramvia comarcal -s'està fent un TRAM o autobús de via reservada que, diguen el que diguen, no és el mateix-, l'AVE només està projectat de València a Castelló i, en general, absència de transport públic per tot arreu) i comprendre'm perquè l'agricultura, la indústria, però també el turisme incipient ho tindrà molt difícil per remuntar la situació, malgrat les inversions dels darrers anys, l'ús i abús de la construcció i, això sí, l'excel·lència del clima (mediterrani, com fa 2.000 anys!) i del paisatge (Costa de Azahar o Dels Tarongers i la segona província amb major altitud mitjana d'Espanya després de Santander).

Per acabar, unes dades que poden convidar a l'optimisme a mitjà i llarg termini: si cada ciutadà de l'Estat va defraudar de mitjana uns 5.209 euros a Hisenda durant 2009 -són dades oficials- que, en el cas de Castelló, pot ser una xifra molt més elevada durant la darrera dècada, això vol dir que l'economia submergida seguirà creixent i, per tant, fent més suportable la crisi per alguns. El problema és que, malgrat les intencions del govern d'augmentar la pressió sobre l'evasió fiscal, les nòmines blanques de les rendes del treball seran les que seguiran suportant l'elevada pressió fiscal (sobretot si agumenta l'IVA), ja que s'ha generat una borsa immobiliària de gran tamany (una espècie de mans mortes, com es deia a l'Antic Règim, entre vivendes i solars) que, a dia d'avui, no pot generar capital líquid, en efectiu, per revitalitzar l'economia donada l'escassa demanda, pública i privada, provocada per la retallada en sec dels préstecs bancaris. Però com tots els pous tenen fons, arribarà un moment en què tornarà a ser rendible invertir, comprar, consumir, encara que els brots verds brollen en passar la primavera, tal vegada després de l'estiu, a l'hivern, al 2011...



Les veritats, quan ens afecten directament, sempre dolen, però ens poden fer reaccionar en positiu si deixem de buscar culpables, deixem els partidismes i anem per feina.

Per això, rellegim la dura objectivitat del Financial Times, segons, Vilaweb:





El diari anglès Financial Times, referència mundial en la informació econòmica, critica amb duresa en aquest article publicat avui en l'edició en paper el model econòmic valencià, del qual diu que és 'la quinta essència de la vella economia espanyola i està sofrint de forma desproporcionada la crisi econòmica mundial i el col·lapse de la bombolla immobiliària de l'estat espanyol'.

'València continua addicta al negoci de la construcció, passat de moda', diu l'article, que recull declaracions de Juan Eloy Durà Català, president de la Federació Valenciana d'Empresaris de la Construcció (FEVEC), el qual lamenta la situació actual de l'economia valenciana però admet que 'és molt dificil canviar un model ràpidament'.

En l'article, el Financial Tiomes diu que mentre l'economia espanyola creixia ràpidament els últims anys, al País Valencià encara ho feia més de pressa, 'però el tancament de centenars d'empreses i la pèrdua de quasi 200.000 llocs de treball en un any han fet créixer els recels a la zona, especialment a la capital, València'.



Model basat en la construcció i amb mà d'obra immigrada

El periòdic anglès analitza també la creixent immigració al País Valencià, que en bona part acaba dedicada a la construcció o va a parar a la bossa de desocupació. En l'artcle, el Financial Times fa notar que les taxes d'atur han crescut més al País Valencià que no pas a la resta de l'estat espanyol i explica que l'economia valenciana es basa en 'la taronja, indústria (Ford) i, sobretot, la construcció', sectors que viuen la crisi amb molta intensitat i que han rebut molta mà d'obra immigrada en els darrers anys.
€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€